Tremp de l'acer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tractaments tèrmics.
Diagrama ferro carboni a la zona dels acers

L'acció de donar tremp a l'acer és un tractament tèrmic al qual se sotmet al acer (també aplicable a altres metalls), concretament a peces o masses metàl·liques ja conformades en el mecanitzat, per augmentar la seva duresa, resistència a esforços i tenacitat, per contra també s'augmenta la seva fragilitat.

En aquest tractament cal distingir-ne dues fases. En la primera sl procés es du a terme escalfant l'acer a una temperatura aproximada de 915° C a la que la perlita es converteix en austenita. En la segona fase és el refredament ràpid (excepte alguns casos on el refredament és "lent" acers d'autotremp), la peça "al roig" en aigua, en oli, aire positiu o en altres fluids o sals. Després del tremp sempre se sol fer un reveniment.

  • És un dels principals tractaments tèrmics que es realitzen i el que fa és disminuir i afinar la mida del gra de l'alineació de l'acer tractat. Es pretén l'obtenció d'una estructura totalment martensítica.
  • Es basa a escalfar la peça a una temperatura compresa ens 700 º C i 1000 º C, per després refredar-ràpidament controlant el temps d'escalfament i de refredament.

Tipus de tremp[modifica | modifica el codi]

Hi ha dos tipus de tremps, un d'ells és el que es contempla la totalitat de la peça, incloent el seu nucli, i un altre és el que només es contempla la seva superfície externa, deixant el nucli menys dur, perquè sigui més flexible. A aquest segon tremp se l'anomena "tremp superficial" i hi ha dos tipus d'aquest segons la manera d'escalfar: "a la flama" (en desús) i el tremp per inducció.

També la duresa superficial s'obté mitjançant el cimentat, sense endurir el nucli, aplicat en engranatges i altres elements que requereixin similars característiques.

Factors que influeixen en el tremp[modifica | modifica el codi]

  • La composició química de l'acer a trempar, especialment la concentració de carboni. També és molt important la presència de aleants, ja que amplien la franja temporal de refredament en què es pot obtenir martensita.
  • La trempura d'escalfament i el temps d'escalfament d'acord amb les característiques de la peça.
  • La velocitat de refredament i els líquids on es refreda la peça per evitar tensions internes i esquerdament.
  • Les tensions internes són produïdes per les variacions exagerades que se li fa patir a l'acer, primer elevant-la a una trempura molt alta i després refredant-se. Aquestes tensions i esquerdes són conseqüència del canvi de volum que es produeix a l'interior de l'acer pel fet que el nucli refreda a menor velocitat. A les peces trempades cal donar-los un tractament posterior anomenat reveniment per eliminar les tensions internes

Característiques generals del tremp[modifica | modifica el codi]

  • És el tractament tèrmic més important que es realitza
  • Fa l'acer més dur i resistent però més fràgil
  • La trempura d'escalfament pot variar d'acord a les característiques de la peça i resistència que es desitja obtenir.
  • El refredament és ràpid
  • Si el tremp és molt enèrgic les peces es poden esquerdar.

Forn de tremp[modifica | modifica el codi]

Els forns per escalfar peces petites que es vol trempar, són caixes metàl·liques que en el seu interior van recobertes de material refractari per a evitar pèrdues de calor, aquestes caixes porten incorporades diverses resistències elèctriques que produeixen l'escalfament de les peces a la trempura requerida i porten incorporat un rellotge programador per al control del temps d'escalfament i un piròmetre que facilita el coneixement de la trempura que hi ha a l'interior del forn.

En el cas d'elements de grans dimensions, com tubs, els forns estan formats per cambres; cada cambra té el llarg del tub i en cada cambra hi ha una sèrie de cremadors que s'encarreguen de l'escalfament. Per poder monitoritzar la temperatura es fa servir el termoparell i per controlar el forn s'usa un Autòmat Programable Industrial (també conegut com a PLC] o un ordinador.

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Millán Gómez, Simón. Procediments de Mecanitzat. Madrid: Editorial Paraninfo, 2006. ISBN 84-9732-428-5. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]