Tremp per inducció

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El tremp per inducció consisteix a exposar la peça d'acer a un camp magnètic altern el qual penetra superficialment (efecte licular).

Com més alta és la freqüència de treball, menor és la penetració sobre la peça.

L'energia del camp magnètic es transforma en calor (per efectes de la histèresi i les corrents de Foucault sobre materials ferromagnètics), augmentant la trempura de la superfície de la peça fins a arribar en pocs segons a la temperatura de tremp (900 º C aprox.). Quan sobrepassa determinada trempura (Curie) el material perd les propietats ferromagnètiques i es redueix en gran mesura la generació de calor.

Arribat a aquest punt s'elimina el camp magnètic i es refreda la peça de diverses maneres (corrents d'aire, aigua, solucions aquoses, etc.) Controlant d'aquesta manera la velocitat de refredament. Fent-ho amb gran rapidesa s'obtenen grans dureses, sent la duresa directament proporcional a la velocitat de refredament.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]