Tren cremallera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

S'anomena tren cremallera a un tipus particular de trens que basa el seu funcionament en l'acoblament mecànic amb la via per mitjà d'un tercer rail o «cremallera».

La disposició esmentada permet que sigui utilitzat en zones de grans pendents, en les quals el funcionament per adherència entre carrils i rodes no seria possible.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer ferrocarril de cremallera fou el ferrocarril entre Middleton i Leeds, a Anglaterra, on la primera locomotora de vapor comercial començà a funcionar el 1812. Utilitzava un sistema de cremallera i pinyó dissenyat i patentat el 1811 per John Blenkinsop. La idea del tercer carril va aparèixer el 1862 de la mà del suís Niklaus Riggenbach

A Catalunya hi ha dos trens cremallera: el de Montserrat, de 5,24 Km de longitud i 550 m. de desnivell i el de Núria, de 12,5 Km de longitud i 1.059 m. de desnivell. L'enginyer suís Julian Fuchs va ser un dels responsables de la introducció d'aquesta tecnologia a Catalunya, on es va traslladar per treballar en aquests projectes i va decidir quedar-s'hi.

Sistemes d'engranatges[modifica | modifica el codi]

Existeixen diversos tipus de sistemes d'engranatge. Les més conegudes són els Marsh, Riggenbach, Strub, Abt i Locher i Lamella (també conegut com el sistema de Von Roll). S'han desenvolupat una sèrie de diferents sistemes d'engranatges. Avui en dia, la majoria dels ferrocarrils de cremallera utilitzen el sistema Abt.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tren cremallera