Tres colors: Vermell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Trois Couleurs : Rouge
Tres colors: Vermell
Threecolorsred2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Krzysztof Kieślowski
Direcció artística: Claude Lenoir

Producció: Marin Karmitz

Guió: Krzysztof Kieślowski i Krzysztof Piesiewicz

Música: Zbigniew Preisner

So: Jean-Claude Laureux

Fotografia: Piotr Sobociński

Muntatge: Jacques Witta

Protagonistes: Juliette Binoche
Benoît Régent
Florence Pernel
Charlotte Véry

Dades i xifres
Països: França
Polònia
Suïssa
Data d'estrena: 1994
Gènere: drama
Duració: 100 min
Idioma original: francès

Companyies
Productora: MK2, France 3, CAB Production, Studio Tor
Distribució: Miramax
Precedida per: {{{precedida per}}}

Pàgina sobre “Trois Couleurs : Rouge a IMDb

Valoracions
IMDb 8.1/10 stars

Tres colors: Vermell (títol original en francès: Trois couleurs : Rouge)[1] és una pel·lícula franco-polonesa-suïssa de Krzysztof Kieślowski estrenada el 1994 i doblada al català.

Argument[modifica | modifica el codi]

La trilogia Tres Colors explora de manera successiva els tres termes de la divisa de França: « Llibertat, Igualtat, Fraternitat ». La segona pel·lícula de la trilogia (blanc) té per a tema la fraternitat.

« «L'eterna qüestió consisteix en saber si donant als altres una mica de si mateix, no ho fem per tenir una idea millor de nosaltres mateixos.  » (Krzysztof Kieślowski)[2] »

La pel·lícula Tres Colors: Vermell passa en gran part a Suïssa.

Valentine és estudiant i model a Ginebra. Un dia atropella una gossa. Quan la porta al seu amo, coneix un jutge, un home retirat que espia els seus veïns. La vida de Valentine i la del jutge estaran unides ben estranyament, a partir d'aquest moment, amb la d'un tercer personatge desconegut per ells, un jove jutge que és veí de Valentine.

A mig camí del dramatisme pur de «Blau» i la tragicomèdia de «Blanc», el cineasta polonès se centra en «la fraternitat» per concebre una pel·lícula que revisa alguns dels grans temes de la seva filmografia, com són l'atzar de la vida i la ficció i la figura del demiürg, que regeix els destins dels personatges. De nou l'impecable treball de fotografia, la banda sonora i el treball dels actors componen una nova obra mestra d'un dels autors més interessants del cinema contemporani.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. Krzysztof Kieślowski, El Cinema i jo , Les Éditions Noir sur Blanc, gener 2006 ISBN 2-88250-173-0, pàg. 259

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema