Tresor de Villena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Conjunt del Tresor de Villena.

El Tresor de Villena (en castellà Tesoro de Villena) és una de les troballes àuries més impressionants de l'Edat del Bronze europea. Està conformat per 59 peces d'or, plata, ferro i ambre que totalitzen un pes de quasi 10 kg. Eixa magnitud el convertix en el tresor de vaixella àuria més important d'Espanya i el segon de tota Europa, només superat per de les Tombes Reials de Micenes (Grècia).[1] A més, destaquen les peces de ferro ja que són les més antigues descobertes a la Península Ibèrica i corresponen a una fase en la que el ferro es considerava metal preciós i, per tant, atresorable.

El va trobar el 1963 l'arqueòleg villener José María Soler prop de Villena, i des d'aleshores ha sigut la peça clau del Museu Arqueològic de Villena. El seu descobriment va ser publicat en la majoria dels mitjans espanyols i alguns de l'extranger, principalment a França, Alemanya i els Estats Units. L'original ha estat exposat a Madrid, Alacant, Tokio y Kyoto, i existixen dos còpies de tot el conjunt que són usades per exposar-lo sense posar-lo en perill, mentres que el tresor es conserva permanentment a una vitrina blindada del Museu Arqueològic de Villena.

Peces[modifica | modifica el codi]

Conjunt complet de les peces que integren el tresor de Villena.

El tresor està format per 66 peces, 56 de les quals s'agrupen clarament per a formar 49 objectes diferenciats. Les altres 10 peces degueren pertànyer a objectes complexos dels que foren arrancades i és difícil determinar-les, pel que cal considerar-les com a objectes individuals. Açò ens dóna un total de 59 objectes la quantitat i pes dels quals es distribuïx de la següent manera:[2]

Objecte Quantitat Pes (grams)

Braçalets d'or

Braçalets de ferro

Bols d'or

Flascons d'or

Flascons de plata

Rematada o fermall de ferro i or

Butó d'or i ambre

Diversos

Totals

28

1

11

2

3

1

1

12

59

5.170,35

31,85

3.508,141

380,97

556,83

50,49

5,84

49,81

9.754,31

Es pot observar la gran preponderància dels braçalets, que constituïxen quasi la mitat del conjunt d'objectes i suposen el 54% del pes. Seguixen els bols, amb el 36% del pes. Els frascos d'or i plata suposen un 6% del total, mentre que els 15 objectes restants conformen només un 4% entre tots ells. La següent taula mostra la relació entre els materials utilitzats i el pes dels mateixos entre les peces del tresor:

Or Plata Ferro Ferro i or Ambre Totales
Nombre de peces 60 3 1 1 1 66
Pes en grams 9.112,1252 556,8370 31,8574 50,4958 3 9.754,3154

Clarament el material més important és l'or, amb un 91% de les peces i un 93% del pes. La plata ocupa un lloc molt secundari, amb només el 4,5% de les peces i el 5,7% del pes. Les quantitats de ferro i ambre són pràcticament insignificants.

L'or del tresor[modifica | modifica el codi]

Braçalet número 28, un dels més interessants del conjunt.
Braçalets llisos número 2, 3, 4 i 5.
Braçalet amb calat doble i sense puntes número 23.
Braçalet número 29, la peça més complexa del conjunt.
Bols d'or (peces 37, 36 i 38).
Els dos flascons d'or i un dels de plata (peces 41, 43 i 42).
Fragments. Suposadament restes d'un cetre o una espasa (objectes, de dreta a esquerra i de dalt a baix, 51, 48/50, 53, 61, 59, 60, 56/57, 55, 62, 63, 64, 65, 46/47, 58 y 52/54).

Entre les 66 peces del tresor hi ha tres de plata, dos de ferro i una de ambre. Les restants són d'or, i d'elles s'analitzaren 54 a càrrec del doctor Hartmann, del Winterberg-Landesmuseum de Stuttgart (Alemanya) el setembre de 1969. A la taula següent es mostra la composició d'estes peces (la proporció de plata es referix al pes total de la peça, mentres que els restants metals s'expressen en percentatges sobre l'or que conté):[3]

Peça número plata coure estany níquel mercuri
Braçalet 2 aprox. 6 0,26 0,26
" 3 " 6 0,12 0,14
" 4 " 4 0,28 0,14
" 5 " 13 0,34 0,15
" 6 " 8 0,37 0,34
" 7 " 6 0,17 0,15
" 8 " 5 0,22 0,17
" 9 " 7 0,17 0,18
" 10 " 5 0,24 0,28
" 11 " 6 0,22 0,17
" 12 " 4 0,30 0,11
" 13 " 7 0,29 0,29
" 14 " 5 0,19 0,12
" 15 " 7 0,17 0,074
" 16 " 7 0,36 0,12
" 17 " 4 0,04 0,013
" 18 " 8 0,37 0,062
" 19 " 5 0,16 0,28
" 20 " 9 0,27 0,21
" 21 " 11 0,62 0,17 aprox. 0,02
" 22 " 5 0,20 0,35
" 23 " 9 0,64 0,30
" 24 " 6 0,18 0,10
" 25 " 9 0,25 0,18
" 26 " 8 0,13 0,20
" 27 " 9 0,18 0,23
" 28 " 6 0,10 0,031
" 29 5-10 0,24 0,11
Bol 30 5-10 0,30 0,22
" 31 10-15 0,70 0,18
" 32 5-10 0,18 0,12
" 33 5-10 0,24 0,12
" 34 5-10 0,20 0,086
" 35 * 10 0,26 0,14
" 36 aprox. 4 0,15 0,068
" 37 " 6 0,25 0,087 Sp. (?)
" 38 " 4 0,15 0,12
" 39 " 7 0,16 0,14
" 40 " 7 0,17 0,12
Flascó 41 " 6 0,32 0,16
" 42 " 4 0,16 0,11
Fermall 46 " 5 0,92 0,28 0,30
Passador 47 " 3 0,20 0,17
Montura 48 " 6 0,11 0,18
Fermall 51 " 7 0,28 0,064
Peça calada 52 " 11 0,02 0,12
Contera 53 " 7 0,02 0,16
" 55 " 6 0,58 0,17
Peça calada 56 " 8 0,59 0,14
" 58 " 8 0,25 0,22
Virolla incisa 59 " 4 1,20 0,31
" 60 " 5 0,22 0,20
" 61 " 6 0,25 0,20
Lamineta 65 " 4 0,05 0,22

D'acord amb Hartmann, la quantitat de plata que contenen totes les joies és d'origen natural i la seua proporció de cobre la que existix en l'or extret d'arenes fluvials. Hi el Segura ni el Vinalopó han sigut mai considerats aurífers, però no es pot descartar que l'hagen sigut en altres temps. Figueras i Pacheco va parlar d'unes denúncies mineres al terme de Guardamar del Segura,[4] mentres que Juan Bautista Carrasco adduu el testimoni de l'Estadística oficial per afirmar l'existència de mines d'or a Sant Fulgenci,[5] i l'explicació del Mapa Geológico de España de 1951 afirma sobre el criader de cobre de Santomera que és "una masa de prou consideració de pintes de cobre, cobres rojos, carbonats verd i blau i, no poques vegades or nadiu, precisament al contacte d'una erupció hipogènica".[6]

També en època antiga s'ha parlat de la riquesa aurífera d'esta àrea. Francisco Diago, per exemple, comenta que a la Serra de Mariola (el límit meridional de la qual es la Peña Rubia de Villena), tenia Sextus Marius les mines d'or que el van fer l'home més ric d'Espanya.[7] Ibarra, per la seua part, comenta d'Elx que "en les entranyes de la seua terra el metal més preciós, que des dels primers temps ambicionà l'home i el que havia de despertar la seua codícia al explotar-lo en llunyanes edats, com ens donen eloquent testimoni numerosos treballs portats a terme a la Serra del Molar, en època desconeguda per tan remota".[8] Per tant, per a Soler resulta cert que el Cabezo Redondo durant l'Edat del Bronze va ser un "riquísim focus cultural capaç d'irradiar la seua influència fins a regions molt llunyanes".[3]

Les peces de ferro[modifica | modifica el codi]

Els dos objectes de ferro (46/47 y 67) posseïxen gran interès ja que es tracta dels objectes d'este material més antics apareguts a la Península Ibèrica i corresponen a un estadi arcaic de l'ús d'este metall, quan hom el considerava un metall noble i, per tant, s'emplea en elements d'orfebreria ornamental, una tesi que ja apuntà José María Soler.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

*SOLER GARCÍA, José María. El tesoro de Villena: memoria redactada por José María Soler [El tresor de Villena: memòria redactada per José María Soler]. Alicante: Editado por Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2005. [Madrid]: Otra ed.: [Madrid], Ministerio de Educación Nacional, Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas, D.L. 196, 75p,[42]p. de lám : il ; 25 cm (Excavaciones arqueológicas en España ; 36), 1967.  *M.I. Ayuntamiento de Villena, Villena ¡Un tesoro!, Guía turística de Villena. referit al Tresor de Villena.

  1. 1,0 1,1 Ministerio de Cultura y Educación. «RESOLUCIÓN de 7 de enero de 2003, de la Dirección General de Patrimonio Artístico de la Consejería de Cultura y Educación, por la que se incoa expediente de declaración de bien de interés cultural a favor de la colección arqueológica del Tesoro de Villena» (pdf) (en castellà). BOE p. 7798-7802, 1 2003. [Consulta: 6 de diciembre de 2009]. «Desde el punto de vista histórico, artístico y arqueológico, el Tesoro de Villena constituye un un depósito no normalizado, por su peso y contenido (A. Perea). De hecho, se trata del segundo tesoro de vajilla áurea más importante de Europa, tras el de las Tumbas Reales de Micenas en Grecia (A. Mederos). [Des del punt de vista històric, artístic i arqueològic, el Tresor de Villena constituïx un «unicum», un dipòsit no normalitzat, pel seu pes i contingut (A. Perea). De fet, es tracta del segon tresor de vaixella àuria més important d'Europa, darrere del de les Tombes Reials de Micenes a Grècia (A. Mederos).]»
  2. SOLER GARCÍA, José María. Los tesoros de Villena [Els tresors de Villena]. Editado por Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2005. [Madrid]: Otra ed.: Historia 16, Año VII, núm. 73 (mayo 1982), pp. 121-128., 1967. 
  3. 3,0 3,1 SOLER GARCÍA, José María. El oro de los tesoros de Villena [L'or dels tresors de Villena]. Edición digital: Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2005. València: Servicio de Investigaciones Prehistóricas de la Diputación Provincial de Valencia, 22 p. (Serie de trabajos varios; 36), 1969. 
  4. FIGUERAS PACHECO, Francisco. «Provincia de Alicante» (en español). Geografía General del Reino de Valencia [Barcelona], s. a..
  5. CARRASCO, Juan Bautista. «Geografía General de España». [Madrid], 1861, pàg. 676.
  6. DUPUY DE LOME, E.. «Explicación de la Hoja núm. 913 (Orihuela) del Mapa Geológico de España» (en castellà). Madrid, 1951, pàg. 77.
  7. DIAGO, Francisco. «Anales del Reyno de Valencia» (en castellà). , I, 1613, pàg. 136 v.
  8. IBARRA, A.. «Illici, su situación y antigüedades». [Alicante], 1879, pàg. 27.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tresor de Villena