Trebiñu

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Treviño)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Trebiñu
Treviño
Escut de Trebiñu
(En detall)
Localització
Localització de Trebiñu
Municipi de Burgos
Treviño.jpg
Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
Espanya
CA Basca
Burgos
Superfície 260,70 km²
Altitud 552 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.437 hab.
5,51 hab/km²
Coordenades
Codi postal 09215
Web


Trebiñu és un municipi pertanyent administrativament a la província de Burgos, a Espanya, tot i que es troba històricament a Àlaba, al País Basc, formant un enclavament.

Forma amb el municipi d'Argantzun, l'enclavament de Trebiñu.

Evolució administrativa[modifica | modifica el codi]

El municipi pertany al partit judicial de Miranda, a la comarca del Ebro de la província de Burgos, Espanya. A la fi del segle XVIII formava part del partit de Miranda de Ebro i estava format per la vila de Trebiñu i les seves quatre quadrilles:

Com a pobles sols figuraven les viles d'Añastro, Pariza i Saseta, que van formar municipis independents al final de l'Antic Règim. Entre el Cens de 1857 i l'anterior, creix el terme del municipi perquè incorpora Pariza i Saseta. Entre el Cens de 1930 i l'anterior, creix el terme del municipi perquè incorpora Añastro.

Història[modifica | modifica el codi]

En la pedania de Laño encara es poden veure les coves artificials que van ser habitades per ermitans fa més de mil cinc-cents anys. El conjunt de Las Gobas conserva gravats de figures d'animals i inscripcions. La fundació oficial de Treviño es va realitzar en 1161 pel rei de Navarra Sanç VI el Savi, encara que el 1200 passa a poder de Castella després de la victòria que el rei castellà Alfons VIII va obtenir en la guerra que va mantenir contra el rei navarrès, sent des d'aquest moment Trebiñu una part més de Castella fins a l'actualitat.

A l'estar en un encreuament de camins durant l'Edat Mitjana, es va desenvolupar una aljama jueva pròspera. Sáseta és una dels llogarets que abans es va desenvolupar, a l'estar en l'entrada del "Camí del Vi i el Peix" (Camí ral que comunicava les valls de l'Ebre amb la costa cantàbrica) en el Comtat. El 8 d'abril de 1366, Enric II de Trastámara va concedir Pedro Manrique, com a pagament als serveis prestats, la vila de Treviño de Uda amb totes les seves llogarets i termes, pel que la comarca passa de ser zona de realengo a zona de senyoria.

Un besnét de Pedro, Diego Gómez Manrique, va rebre del rei Joan II de Castella el 1453 el títol de Comte de Treviño. Un fill d'aquest, Pedro Manrique de Lara, va rebre dels Reis Catòlics el títol de Duc de Nájera (títol que avui dia detenen). En el segle XVI els Comtes de Treviño, que eren ja des de 1483 Ducs de Nájera, van construir el seu palau, avui dia ajuntament de la Vila.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1842 1857 1860 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001
1940 4440 4393 3865 3801 3684 3701 3622 3694 3946 3729 3554 2926 2182 1346 907 1139

1987: 1.109 habitants

1991: 1.035 habitants

1995: 910 habitants

1999: 915 habitants

2003: 1.127 habitants

2005: 1.345 habitants

Política[modifica | modifica el codi]

Les eleccions municipals de 2007 van donar, en el municipi de Trebiñu, cinc regidors al Partit Popular, quatre regidors a l'Agrupació Electoral Independent del Comtat de Treviño, un per al PSOE i altre per a ANV. El 8 de març de 1998 el veïnat del poble fou consultat sobre si caldria fer un referèndum vinculant per segregar el municipi de la província de Burgos i integrar-se a Àlaba i un 67,4% s'hi va mostrar a favor.[2]

Pedanies[modifica | modifica el codi]

Per escassesa de veïnat i de béns, que impedia el normal desenvolupament de les seves funcions, en 1974 es formalitzen expedients de dissolució de les Juntes Veïnals d'Ajarte, Araico, Ascarza, Burgueta, Dordoniz, Grandival, Meana, Mesanza, Moscador, Pedruzo, Samiano, San Martín de Galvarín, San Vicentejo, Saseta i Zurbitu. Per aquella època la despoblació de Treviño estava al punt àlgid, amb Vitòria com a fagocitador del veïnat, i un darrere un altre els pobles del disputat enclavament burgalès van anar caient, convertint-se en simples agregats de l'ajuntament trevinyès.

Pobles de Trebiñu que no són pedanies[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Boscos d'Obécuri i Bajauri; parc natural de Izki, amb la més extensa massa de Roure Rebollo d'Europa; congost del riu Ayuda: ruta des de Sáseta a Oquina, travessia Laño-Laguardia; travessia Aguillo-Ajarte pel mont Palogán; Viles de Pariza i Treviño; Cucho, amb rehabilitació i restauració de tots els seus edificis; Ermites romàniques: Sant Formerio, Sant Vicentejo, Ermita de Abaina, Ermita de Pariza...; Cuevas de Laño, d'origen medieval.

Patrimoni Històric[modifica | modifica el codi]

  • Conjunt Històric-Artístic de la Vila de Trebiñu, declarat el 28-09-1983
  • Coves de Laño, declarades el 23-06-1978
  • Coves Prehistòriques del "Montico" a Albaina, declarada el 21-08-1976
  • Ermita de la Purísima Concepción, a Sant Vicentejo, declarada el 11-03-1994.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Los treviñeses votan 'sí' a la celebración de un referéndum sobre la segregación de Burgos (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trebiñu

Coord.: 42° 44′ 06″ N, 2° 44′ 49″ O / 42.735,-2.747