Trevirs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els trevirs o trevers (llatí treviri o treveri) foren un poble gal esmentat per Juli Cèsar. Vivien a la regió del Rin al nord del tribocs; no massa lluny vivien els rems i a l'altre costat del Rin els ubis. Cèsar els fa quasi iguals que altres pobles germànics en la seva manera de viure i el seu caràcter salvatge, i suposa que s'havien barrejat amb germans, tot i ser un poble gal però no se sap si els va incloure entre els belgues o entre els celtes. Hieronymus diu que el seu llenguatge era similar al dels gàlates d'Àsia Menor. Estrabó diu que els seus veïns Nervis eren germànics com els Tribocis (un altre poble germànic que havia creuat el Rin) però als treviris els considera gals.

Els trevirs tenien una forta cavallaria i infanteria. Cèsar en fa esment i diu que els segnis i els condrusis vivien entre els treviris i els eburons, i que aquestos darrers i els condrusis depenien dels treviris. Cèsar va construir ponts al Rin en el territori dels Treviris i per diverses cites se suposa que vivien entre el Mosa i el Rin.

Augusta Trevirorum (Trier o Trèveris) fou la seva principal ciutat sota l'imperi i probablement abans sota un nom similar (sense la qualificació d'Augusta lògicament), fou la capital dels Treviris ja en temps de Cèsar. El 22 Juli Flor va dirigir una revolta dels trevirs amb Juli Sacrovir, però foren derrotats per Gai Sili.[1]

Augusta Trevirorum fou, fins i tot, freqüent residència d'alguns emperadors. Suetoni diu que Cal·lígula va néixer "in Treveris, vico Ambiatino, supra Confluentes". Tàcit dona als Treveris el nom de Socis i al seu temps tenien una Cúria o senat local propi.

El seu territori fou probablement similar al que després va tenir la diòcesi de Trèveris. La vall del Ahr devia marcar el seu límit al nord.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. David F. Burg, A world history of tax rebellions: an encyclopedia of tax rebels, revolts, and riots from antiquity to the present (2004), pg. 25