Triangulació (escacs)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre escacs. Vegeu-ne altres significats a «Triangulació».
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

La triangulació és un tema tàctic emprat en escacs per tal de posar el contrari en zugzwang. És a dir, es tracta d’assolir la mateixa posició que hi ha al tauler, però passant el torn de joc al rival, quan això impliqui un desavantatge pel jugador que li toca moure, per exemple, quan el fet de moure impliqui que hagi d’abandonar un bloqueig i per tant permetre l’oponent de penetrar en la seva posició. La triangulació és en definitiva una manera de perdre un temps.

La triangulació es veu la major part de les vegades en els finals de reiss i peons quan un dels reis pot maniobrar entre tres caselles adjacents, com si dibuixés un triangle, i mantenint la posició bàsica, mentre que el rei que s'hi oposa només té dues caselles a la seva disposició. Així, si un rei triangula per tres caselles i per tant gasta tres moviments en retornar a la casella original, i el rei opositor no pot fer el mateix, haurà perdut un temps i assolit la mateixa posició però essent el torn del rival. La triangulació pot produir-se també en altra mena de finals i fins i tot en el mig joc (Flear 2004:15).

Exemples[modifica | modifica el codi]

Triangulació
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 pd c7 d7 kd e7 f7 g7 h7
a6 b6 pl c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 pl d5 kl e5 xw f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 xw e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Juguen les blanques. Les blanques necessiten que siguin les negres les qui hagin de jugar, i per tant, triangulen. Els punts indiquen les caselles de triangulació pel rei blanc.

Considerem aquesta posició, les blanques juguen. Aquí, el negre té l'oposició, i manté a ratlla el rei blanc. Però si les blanques tinguessin l'oposició, (per exemple, si fossin les negres les qui haguessin de jugar en aquesta posició), el rei negre hauria de sortir de d7 i permetre per tant que el rei blanc avancés. El rei negre s'ha de mantenir a prop d'on és, – ha d'evitar que el peó-c avanci, i no ha de deixar que l'empenyin fins a la vora del tauler. Les caselles d5 i d7 són caselles conjugades. Quan el rei blanc és a d5, el negre hauria de ser a d7, amb el torn de joc en mans de les blanques, per tal d'evitar que el rei blanc avanci. Les blanques tenen un triangle de caselles disponibles: d5, e5, i d4. Les blanques poden guanyar amb la següent maniobra: 1. Re5! (si 1. c6+ llavors 1... Rc8 entaula. Si 1... bxc6+ llavors 2. Rc5 guanya, vegeu final de rei i peó contra rei.)

...Rc6 (si 1... Re7 llavors 2. c6 i les blanques guanyen promocionant el peó b)
2. Rd4 Rd7
3. Rd5

i ara la triangulació és completa i s’ha assolit la mateixa posició que abans, però essent el torn de les negres. Les blanques han guanyat l’oposició, i les negres estan en zugzwang. Podria seguir:

3. ... Rc8
4. Re6! (oposició diagonal) Rd8
5. Rd6 (oposició vertical) Rc8
6. Re7 Rb8
7. Rd7 Ra8
8. c6

i les blanques han de guanyar (Dvoretsky 2006:21). (Hi ha altres camins cap a la victòria blanca després de la seva tercera jugada.)

Altres peces[modifica | modifica el codi]

Per un exemple de triangulació amb la dama, vegeu la posició de dama contra torre a la posició Philidor. La partida Fischer contra Taimànov, quarta partida del matx mostra un tema tàctic similar amb un alfil. Una torre també pot efectuar la maniobra, però no pas un cavall (Müller & Pajeken 2008:40, 175, 189).

Triangulació amb el rei[modifica | modifica el codi]

Tal vs. Spasski, 1965
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 pd d5 e5 f5 rd g5 h5 pd
a4 b4 c4 pl d4 e4 f4 g4 h4 rl
a3 b3 c3 xo d3 kd e3 f3 pd g3 h3 pl
a2 b2 c2 d2 xo e2 f2 kl g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Posició abans del 64è moviment negre

La triangulació també es pot produir en finals diferents dels de rei i peó, com ara en aquesta partida del Torneig de Candidats de 1965, a la qual el futur Campió del món d'escacs Borís Spasski guanyà l'ex-Campió del món Mikhaïl Tal i obtingué així el dret de reptar el Campió regnant Tigran Petrosian amb el títol en joc.[1] Les blanques estarien en zugzwang si fos el seu torn. Les negres ho aconsegueixen amb aquesta triangulació:

64... Rd2
65. Te4 Rc3!
66. Th4 Rd3
67. 0-1

Ara, s'ha tornat a la mateixa posició, però essent el torn de les blanques, que estan en zugzwang. El blanc perdrà la torre, o haurà de deixar que el peó-f avanci fins a la coronació (Giddins 2007:62).

Triangulació amb una torre[modifica | modifica el codi]

Topalov vs. Kàrpov, 2002
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 kl c8 d8 e8 f8 g8 h8 xw Chess zver 26.png
a7 b7 pl c7 d7 kd e7 f7 g7 h7 xw
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6 rl
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 rd b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4 pd
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Les blanques triangulen amb la torre per posar el negre en zugzwang

En aquesta partida entre el futur Campió del món de la FIDE Veselin Topalov i l'ex-Campió del món Anatoli Kàrpov,[2] les blanques triangulen amb la seva torre per posar les negres en zugzwang:

1. Th7+!? Rd8
2. Th8+ Rd7
3. Th6

tornant a la mateixa posició, amb les negres en zugzwang. La partida va continuar:

3... Rd8
4. Th7 novament zugzwang
4... Tb4
5. Ra7 Ta4+
6. Rb6 1-0 (Müller & Pajeken 2008:173–74).

Exemples en finals de rei i peó[modifica | modifica el codi]

Xírov vs. Grisxuk, posició d’anàlisi
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 kd f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 pl f7 xo g7 h7
a6 b6 c6 d6 pl e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 pd d5 e5 f5 g5 pd h5 pd
a4 b4 c4 pl d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 xw h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 kl h2 xw
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Les blanques triangulen per posar el negre en zugzwang

Normalment, quan un rei triangula en un final de rei i peons, és a prop del rei contrari, i la triangulació guanya l'oposició, posant l'oponent en zugzwang. Aquesta posició (que sorgeix de l'anàlisi d'una partida entre Aleksei Xírov i Aleksandr Grisxuk a Nova Delhi el 2000) mostra un exemple en què els reis estan allunyats entre si.[3] Les blanques triangulen per posar el negre en zugzwang:

1. Rh2! Rf7
2. Rg3 Re8
3. Rg2!

i curiosament el negre és en zugzwang. La partida podria continuar:

3... g4
4. Rg3 Rf7
5. Rf4 Re8
6. Re5 Rf7 (Les negres no poden permetre que el blanc faci Re6)
7. Rd5 g3
8. Rc6 g2 (Si 8... Re8 9. d7+ Rxe7 10. Rc7 i les blanques guanyen fàcilment)
9. Rd7 g1=D
10. e8=D+

i les blanques guanyen (Silman 2007:374–77).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Partida Tal vs. Spasski, Torneig de Candidats, 1965» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 28 de setembre de 2011].
  2. «Partida Topalov vs. Kàrpov, NAO Masters 2002» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 28 de setembre de 2011].
  3. «Partida Xírov vs. Grisxuk, Nova Delhi, 2000» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 28 de setembre de 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]