Triarii

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escultura que representa un triarii de Johann Baptist Moroder- Lusenberg (18701932) situada en la "Villa Venecia" en Urtijëi, Itàlia.

Els triarii (del llatí triari, en singular triarius) eren els soldats veterans de l'exèrcit republicà abans de les reformes de Gai Mari. Els triarii eren molt menors en nombre comparats amb la resta de les tropes d'infanteria. En la formació clàssica de la legió romana es mantenien a l'última fila, com a tropes de reserva per situacions crítiques. Adoptaven una posició semblant a la de la falange grega, encara que de molta menys importància. La seva arma característica era una llarga llança, encara que també disposaven d'una gladius, l'espasa dels legionaris. Les seves proteccions corporals eren de gran qualitat; entre altres, disposaven d'una cota de malla i proteccions addicionals al casc. En la majoria de batalles no van entrar en combat, ja que la resta de tropes d'infanteria generalment derrotaven a les tropes enemigues.

Si la situació al camp de batalla es complicava, els triariis es mobilitzaven. Aquests, encara que no poguessin vèncer, oferien una resistència que permetia que la resta de l'exèrcit es reagrupes o bé es retirés ordenadament sense causar cap matança.

Els triariis van ser dissolts, igual que la resta de categories de les tropes, reclutades a partir de l'equip que es poguessin permetre, ja que es va formar un exèrcit professional amb equip estandaritzat per a tots, a partir de les reformes de Gai Mari.