Tribú amb potestat consular

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rmn-military-header.svg

Antiga Roma:
Regne romà  · República Romana  · Imperi  ·
Principat  · Dominat  · Imperi d'Occident
Imperi d'Orient

Organització social:
Dret romà
Assemblees romanes
Senat romà
Tribus romanes
Gens
Cursus honorum

Ciutadania romana
Patricis
Equites
Plebeus
Esclavitud

Magistratures ordinàries

Cònsol
Pretor
Tribú de la plebs
Censor
Pontifex Maximus

Qüestor
Prefecte de la ciutat
Edil
Prefecte romà
Procònsol
Propretor
Interrex

Magistratures extraordinàries

Dictador
Mestre de cavalleria
Tribú consular
Llegat romà

Triumvir
Decemvir
Vigintisexvir
Interrex

Càrrecs i honors

Emperador romà
Rei de Roma
August
Cèsar
Imperator
Princeps senatus
Tetrarquia
Tetrarca

Magister officiorum
Magister militum
Governador romà
Dux
Lictor
Vicarius
Tribú militar

Els tribuni militum consulari potestate ("tribuns militars amb potestat consular"), comunament coneguts també com a tribuns consulars, van ser tribuns elegits amb poder consolar durant l'anomenat "conflicte de les ordres" a la República Romana, començant l'any 444 abans de Crist i després de forma contínua des del 408 aC fins al 394 aC i el 391 aC de nou al 367 aC.

Origen i dissolució del càrrec[modifica | modifica el codi]

D'acord amb les històries de Titus Livi i Dionís d'Halicarnàs, la magistratura del tribuni militum consulari potestate va ser creada durant el conflicte de les ordres, juntament amb la magistratura del censor, per tal de donar als plebeus accés als més grans nivells de govern sense haver de reformar el càrrec de cònsol; els plebeus podien ser elegits per al càrrec de tribú consular.[1]

L'elecció entre un collegium de tribuns consulars o cònsols que havien de ser elegits per un any determinat es feia mitjançant un senatconsult, [2] per tant (segons Tit Livi), el recompte dels períodes de qualsevol dels càrrecs s'intercalava amb l'altre. El nombre de tribuns consulars va variar de 2 a 6, i perquè es consideraven col·legues dels dos censors; de vegades hi ha menció dels "vuit tribuns".

Els estudiosos moderns creuen ara, però, que la creació dels tribuns consulars es va deure a les noves necessitats militars i administratives de l'Estat romà en expansió.[3] Al principi durant la dècada del 440, els tribuns consulars, elegits a partir de les tres antigues tribus dels titienses, ramnenses i luceres, formaven part d'un redisseny total de l'estructura militar de l'estat romà per maximitzar l'eficiència militar, que va incloure la creació de la Censura (responsable de realitzar el cens per identificar el nombre d'homes capaços per a les obligacions militars) i el qüestor (responsable del proveïment de diners i béns per als exèrcits).[4] Al principi eren els patricis els que exercien els càrrecs. Eren coneguts com a "tribuns militars", i van ser els responsables de dirigir els exèrcits en la batalla. No va ser fins molt després que se'ls va donar l'addició anacrònica "amb poder consular", en un intent per distingir-los dels tribuns militars que eren els oficials legionaris de la República mitjana i tardana.[5]

Els tribuns, igual que els seus predecessors consulars, exercien l' imperium consular, el que indica que devien haver estat elegits pels comicis centuriats, i que les necessitats actuals de l'Estat no podien ser atesos per l'anterior sistema consular.[3]Des del seu nombre inicial de tres, els tribuns consulars van ser augmentats a quatre per primera vegada en l'any 426 aC, en resposta a la situació militar que va contemplar la captura de l'Estat romà i l'annexió de Fidenes.[4]

Després, en l'any 405 aC, el nombre de tribuns consulars es va augmentar a sis, per primera vegada, i després d'això, de manera molt ocasional, trobem registrats algun any entre vuit o deu tribuns consulars. L'Estat romà va estar liderat per sis tribuns consulars gairebé cada any fins a la dissolució del càrrec i la reintroducció del consolat a l'any 366 aC. L'augment es va deure a la necessitat que els tribuns consulars, no només s'ocupessin dels assumptes militars de Roma, sinó també de les necessitats administratives de la ciutat.[6]

Segons Titus Livi, la pràctica de triar tribuns consulars va arribar a un final definitiu a l'any 366 aC, quan va entra en vigor la Lex Licinia de magistratibus, el que permetia als plebeus l'accés al càrrec de cònsol. La comprensió moderna d'aquest procés interpreta el canvi en el sentit que la posició de Roma al Latium s'havia convertit en prou segura per permetre que les funcions urbanes dels tribuns consulars fossin assignades a altres càrrecs amb diferents nivells d'imperium.[7] Així, la reorganització de l'Estat romà l'any 367/6 aC. va contemplar la substitució dels sis tribuns consulars amb cinc funcionaris amb funcions diferents: el cap d'Estat es va convertir en els dos cònsols, que lliurarien les guerres de Roma i dirigirien les deliberacions del Senat. A més hi havia una pretor que supervisaria demandes de la ciutat, mentre que dos edils curuls durien a terme totes les altres tasques administratives dins de la ciutat, com ara l'organització i celebració de Ludi Romani i la supervisió i el control dels mercats de Roma. [8]

Tribuns consulars per any[modifica | modifica el codi]

Presentada segons la cronologia varroniana. Per a més informació sobre com desxifrar els primers noms romans, vegeu Nom romà.

444 aC

438 aC

434 aC

433 aC

432 aC

426 aC

  • T. Quinctius Poenus Cincinnatus
  • C. Furius Pacilus Fusus
  • M. Postumius Albinus Regillensis
  • A. Cornelius Cossus

425 aC

424 aC

422 aC

420 aC

419 aC

418 aC

417 aC

416 aC

415 aC

414 aC

  • Cn. Cornelius Cossus
  • L. Valerius Potitus
  • Q. Fabius Vibulanus
  • P. Postumius Albinus Regillensis

408 aC

407 aC

406 aC

  • P. Cornelius Rutilus Cossus
  • Cn. Cornelius Cossus
  • N. Fabius Ambustus
  • L. Valerius Potitus

405 aC

404 aC

403 aC

  • M'. Aemilius Mamercinus
  • L. Valerius Potitus
  • Ap. Claudius Crassus Inregillensis
  • M. Quinctilius Varus
  • L. Iulius Iullus
  • M. Furius Fusus
  • M. Postumius Albinus Regillensis
  • M. Postumius

402 aC

401 aC

  • L. Valerius Potitus
  • M. Furius Camillus
  • M'. Aemilius Mamercinus
  • Cn. Cornelius Cossus
  • K. Fabius Ambustus
  • L. Iulius Iullus

400 aC

  • P. Licinius Calvus Esquilinus
  • P. Manlius Vulso
  • L. Titinius Pansa Saccus
  • P. Maelius Capitolinus
  • Sp. Furius Medullinus
  • L. Publilius Philo Vulscus

399 aC

  • Cn. Genucius Augurinus
  • L. Atilius Priscus
  • M. Pomponius Rufus
  • C. Duillius Longus
  • M. Veturius Crassus Cicurinus
  • Volero Publilius Philo

398 aC

397 aC

  • L. Iulius Iullus
  • L. Furius Medullinus
  • L. Sergius Fidenas
  • A. Postumius Albinus Regillensis
  • P. Cornelius Maluginensis
  • A. Manlius Vulso Capitolinus

396 aC

  • L. Titinius Pansa Saccus
  • P. Licinius Calvus Esquilinus
  • P. Maelius Capitolinus
  • Q. Manlius Vulso Capitolinus
  • Cn. Genucius Augurinus
  • L. Atilius Priscus

395 aC

394 aC

391 aC

390 aC

389 aC

388 aC

387 aC

386 aC

385 aC

  • A. Manlius Capitolinus
  • P. Cornelius
  • T. Quinctius Cincinnatus Capitolinus
  • L. Quinctius Cincinnatus Capitolinus
  • L. Papirius Cursor
  • Cn. Sergius Fidenas Coxo

384 aC

383 aC

382 aC

381 aC

380 aC

379 aC

  • P. Manlius Capitolinus
  • C. Manlius
  • L. Iulius Iullus
  • C. Sextilius
  • M. Albinius
  • L. Antistius

378 aC

377 aC

376 aC

370 aC

369 aC

  • Q. Servilius Fidenas
  • C. Veturius Crassus Cicurinus
  • A. Cornelius Cossus
  • M. Cornelius Maluginensis
  • Q. Quinctius Cincinnatus
  • M. Fabius Ambustus

368 aC

367 aC

  • A. Cornelius Cossus
  • M. Cornelius Maluginensis
  • M. Geganius Macerinus
  • P. Manlius Capitolinus
  • L. Veturius Crassus Cicurinus
  • P. Valerius Potitus Publicola

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Forsythe, pgs. 234-235
  2. Titus Livi, Ab Urbe Condita libri, IV, 12, 4
  3. 3,0 3,1 Forsythe, pg. 236
  4. 4,0 4,1 Forsythe , pg. 236
  5. Bringmann, Hans; Smyth, W. J. (trad.) A History of the Roman Republic (2007), pg. 15
  6. Forsythe, pg. 236-237
  7. Forsythe, pg. 237
  8. Forsythe, pg. 237

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Forsythe, Gary A Critical History of Early Rome: From Prehistory to the First Punic War, University of California Press (2005)