Tribunal Constitucional d'Espanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Seu del Tribunal Constitucional, a Madrid.

Tribunal Constitucional d'Espanya o TC és un òrgan col·legiat constitucional[1] espanyol la funció del qual és la de ser l'intèrpret suprem de la Constitució.[1] Està regulat en l'actualment vigent Constitució Espanyola de 1978 (CE), en el Títol IX, en els articles del 159 al 165, així com en la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) que desenvolupa i dóna sortida a la reglamentació de l'òrgan.[2] El Tribunal Constitucional, com a intèrpret suprem que és de la Constitució, és independent dels altres òrgans constitucionals i està sotmès només a la Constitució [1] i a la seva Llei Orgànica.[2] A més, és únic en el seu ordre i estén la seva jurisdicció a tot el territori de l'Estat espanyol (art. 1 LOTC).

Composició[modifica | modifica el codi]

El Tribunal Constitucional està integrat per 12 membres, que ostenten el títol de Magistrats del Tribunal Constitucional. Són nomenats pel Rei d'Espanya mitjançant Reial decret, a proposta:

  1. De les Cambres que integren les Corts Generals. Són quatre pel Congrés dels Diputats i quatre pel Senat Espanyol, per majoria de 3/5 dels membres de cada Cambra;
  2. Del Govern d'Espanya. Són dos;
  3. Del Consell General del Poder Judicial. Són dos, per majoria de 3/5 dels seus membres (art.107.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial).[3]

La designació per a aquest càrrec es fa per nou anys, havent de recaure en ciutadans espanyols que siguin Magistrats o Fiscals, Professors d'Universitat, Funcionaris públics o advocats, tots ells juristes de reconeguda competència amb més de quinze anys d'exercici professional. Els Magistrats es renoven per terceres parts cada tres anys.

La condició de membre del Tribunal Constitucional és incompatible:

  1. Amb tot mandat representatiu;
  2. Amb els càrrecs polítics o administratius;
  3. Amb l'acompliment de funcions directives en un partit polític o en un sindicat i amb l'ocupació al seu servei;
  4. Amb l'exercici de les carreres judicial i fiscal;
  5. Amb qualsevol activitat professional o mercantil.

En la resta, els membres del Tribunal Constitucional tindran les incompatibilitats pròpies dels membres del poder judicial (arts. 389 a 397 de la Llei Orgànica del Poder Judicial).[3] En general, només és possible per als Magistrats del Tribunal Constitucional la docència o investigació jurídica, així com la producció i creació literària, artística, científica i tècnica i les publicacions derivades d'aquella. Els membres del Tribunal Constitucional seran independents i inamovibles en l'exercici del seu mandat (art. 159 de la Constitució).[1]

Membres[modifica | modifica el codi]

Nom Tendència Inici mandat Final mandat Proposició
Francisco José Hernando Santiago[4][5] Conservadora 29 de desembre de 2010[6] 29 de desembre de 2019 A proposta del Senat
Adela Asua Batarrita[4] Progressista 29 de desembre de 2010[7] 29 de desembre de 2019 A proposta del Senat
Luis Ignacio Ortega Álvarez[4] Progressista 29 de desembre de 2010[8] 29 de desembre de 2019 A proposta del Senat
Francisco Pérez de los Cobos Orihuel[4][9][10] Conservadora 29 de desembre de 2010[11] 29 de desembre de 2019 A proposta del Senat
Maria Encarnació Roca i Trias Progressista 20 de juliol de 2012[12] 20 de juliol de 2021 A proposta del Congrés de Diputats
Fernando Valdes Dal-Ré[13] Progressista 20 de juliol de 2012[14] 20 de juliol de 2021 A proposta del Congrés de Diputats
Andrés Ollero Tassara[13] Conservadora 20 de juliol de 2012[15] 20 de juliol de 2021 A proposta del Congrés de Diputats
Juan José González Rivas[13] Conservadora 20 de juliol de 2012[16] 20 de juliol de 2021 A proposta del Congrés de Diputats
Enrique López López[17][18][19] Conservadora 12 de juny de 2013[20] 12 de juny de 2022 A proposta del Govern espanyol (PP)
Pedro José González-Trevijano Sánchez[21] Conservadora 12 de juny de 2013[22] 12 de juny de 2022 A proposta del Govern espanyol (PP)
Juan Antonio Xiol Ríos[23] Progressista 12 de juny de 2013[24] 12 de juny de 2022 A proposta del Consell General del Poder Judicial
Santiago Martínez-Vares[25] Conservadora 12 de juny de 2013[26] 12 de juny de 2022 A proposta del Consell General del Poder Judicial

Presidents[modifica | modifica el codi]

Organització i funcionament[modifica | modifica el codi]

El Tribunal Constitucional té la seva seu en la vila de Madrid, en la confluència dels carrers Isaac Peral i Doménico Scarlatti, al barri de Vallehermoso del districte de Chamberí, a les proximitats de la Ciutat Universitària de Madrid. El Tribunal Constitucional funciona (arts. 6 a 8 LOTC):

  1. En Ple. Està integrat pels 12 membres i presidit pel president posseeix el dret del vot de qualitat. Les funcions del Ple són pràcticament totes les competències del Tribunal, exceptuant els recursos d'empara que són de les Sales.
  2. En Sales. El Tribunal Constitucional consta de dues Sales. Cada Sala està composta per sis Magistrats, nomenats pel tribunal en Ple. La Sala 1a la presideix el President del Tribunal i la Sala 2a el Vicepresident.
  3. En Seccions. Ambdues Sales poden constituir Seccions, per al despatx ordinari i la decisió sobre l'admissibilitat dels recursos, compostes pel president i dos Magistrats.

El Tribunal Constitucional en Ple tria d'entre els seus membres, en votació secreta, al seu President i proposa al Rei el seu nomenament per tres anys, podent ser reelegit per una sola vegada. Igual procediment se segueix per al nomenament del Vicepresident, al que correspon la substitució del President en cas de vacant, absència o altre motiu legal (art. 9 LOTC).

Per a l'acompliment de la seva funció jurisdiccional, el Tribunal Constitucional compte amb cinc Secretaries de Justícia que, sota l'adreça dels respectius Secretaris Judicials, s'ocupen de la tramitació dels assumptes que corresponen al Ple i a cadascuna de les Sales. Les Secretaries de Justícia compten amb personal funcionari de carrera dels Cossos al servei de l'Administració de Justícia. Al servei de la seva funció jurisdiccional, el Tribunal, quan òrgan constitucional, disposa d'una estructura organitzativa pròpia, amb òrgans de direcció i de suport en el plànol administratiu. En garantia de la seva posició com òrgan constitucional, el Tribunal gaudeix d'autonomia pressupostària i administrativa (elaboració del seu propi projecte de pressupost i reglaments propis d'organització i personal).

Cal tenir en compte, que el Tribunal Constitucional en cap cas actua d'ofici.

Competències[modifica | modifica el codi]

El Tribunal Constitucional és competent per a conèixer (art. 2.1 LOTC):

  1. Del recurs d'inconstitucionalitat i de la qüestió d'inconstitucionalitat a Espanya contra lleis i disposicions normatives amb força de llei (ex. Decrets-lleis i decrets legislatius). El recurs d'inconstitucionalitat el poden interposar el President del Govern, el Defensor del Poble, 50 Diputats del Congrés, 50 Senadors, els Governs autonòmics i els Parlaments autonòmics;
  2. Del recurs d'empara per violació dels drets fonamentals i de les llibertats públiques relacionats en l'art. 53.2 de la Constitució, és a dir, per violació de les llibertats i drets reconeguts en els arts. 14 a 29 de la Constitució, ambdós inclusivament. El pot interposar qualsevol persona física o jurídica que invoqui un interès legítim, el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal;
  3. Dels conflictes constitucionals de competència entre l'Estat i les Comunitats Autònomes o dels d'aquestes entre si;
  4. Dels conflictes entre els òrgans constitucionals de l'Estat;
  5. Dels conflictes en defensa de l'autonomia local;
  6. De la declaració sobre la constitucionalitat dels Tractats internacionals;
  7. De les impugnacions previstes en l'article 161.2 de la Constitució.[1] Segons aquest article, el Govern pot impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les Comunitats Autònomes. La impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda, però el Tribunal Constitucional, si escau, haurà de ratificar-la o aixecar-la en un termini no superior a cinc mesos;
  8. De la verificació dels nomenaments dels magistrats del Tribunal Constitucional, per a jutjar si reuneixen els requisits requerits per la Constitució.[2]
  9. De les altres matèries que li atribuïxen la Constitució i les Lleis Orgàniques.

Del recurs d'il·legalitat contra els reglaments és competent la jurisdicció contenciós-administrativa i no el Tribunal Constitucional, ja que, al ser normes jurídiques emanades del Govern a través de la seva potestat reglamentària (arts. 97 de la Constitució i 23 de la Llei del Govern)[1] que no tenen força de llei, ni cap recurs d'inconstitucionalitat. El tribunal amb competència última en aquesta matèria seria el Tribunal Suprem. Els Tractats internacionals, no obstant això, sí poden ser recorreguts per inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, atès que la Constitució espanyola els atorga força de Llei (art. 96 de la Constitució) sempre que hagin estat publicats al BOE.[1]

El Tribunal Constitucional pot dictar reglaments sobre el seu propi funcionament i organització, així com sobre el règim del seu personal i serveis, dintre de l'àmbit de la seva Llei Orgànica reguladora. Aquests reglaments, que haurien de ser aprovats pel tribunal en Ple, es publicaran en el "Butlletí Oficial de l'Estat", autoritzats pel seu President (art. 2.2 LOTC).[2]

El Tribunal Suprem és l'òrgan màxim del Poder Judicial. No obstant això, el Tribunal Constitucional es troba fora d'aquesta jerarquia i forma una categoria pròpia, amb reconeixement diferenciat en la Constitució Espanyola.[1] La seva obligació és vetllar pel compliment de la Constitució i per a això té potestat per a declarar nul·les les lleis inconstitucionals i per a defensar al ciutadà de violacions dels seus drets fonamentals.

Jurisprudència del Tribunal Constitucional[modifica | modifica el codi]

Les sentències del Tribunal Constitucional es publicaran al "Butlletí Oficial de l'Estat" amb els vots particulars, si els hagués. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de l'endemà de la seva publicació i no cap recurs algun contra elles. Les quals declarin la inconstitucionalitat d'una llei o d'una norma amb força de llei i totes les quals no es limitin a l'estimació subjectiva d'un dret tenen plens efectes enfront de tots. Tret que en la sentència es disposi una altra cosa, subsistirà la vigència de la llei en la part no afectada per la inconstitucionalitat (art. 164 de la Constitució).[1]

En l'actualitat, a Espanya, es troba oberta una intensa polèmica entre civilistes i constitucionalistes referent a la inclusió de la jurisprudència del Tribunal Constitucional en la categoria de les Fonts del dret. A favor d'aquesta inclusió s'addueix que les seves resolucions creen veritables normes, encara en defecte de regulació estatal (p. ex. el succeït amb el Servei Militar Obligatori i l'objecció de consciència), o fins i tot arriba a constituir-se com una font del Dret negativa, excloent lleis i reglaments de l'ordenament jurídic després d'un judici sobre la seva constitucionalitat. En contra d'aquests arguments, es planteja el fet que les seves resolucions són, a pesar de no tenir caràcter jurisdiccional (al no pertànyer el Tribunal Constitucional com a tal al Poder Judicial ordinari), sentències, això és, actes de coneixement del Dret, sent per tant inviable que el Tribunal Constitucional innovi normativament, doncs de les seves sentències no emanen lleis ni reglaments de cap tipus, sinó que tan sols són un tipus especial de sentències que vinculen a tots quant a la seva condició de suprem intèrpret de la Constitució.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 La Constitución Española de 1978
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional
  3. 3,0 3,1 Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/magistrats-del-Constitucional-espanyol_0_934106737.html
  5. http://www.20minutos.es/noticia/755829/0/
  6. «Real Decreto 1785/2010, de 29 de diciembre, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Francisco José Hernando Santiago» (pdf) (en castellà). BOE.es, 29 de desembre 2010. [Consulta: 10/6/2013].
  7. «Real Decreto 1784/2010, de 29 de diciembre, por el que se nombra Magistrada del Tribunal Constitucional a doña Adela Asua Batarrita» (pdf) (en castellà). BOE.es, 29 de desembre 2010. [Consulta: 10/6/2013].
  8. «Real Decreto 1786/2010, de 29 de diciembre, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Luis Ignacio Ortega Álvarez» (pdf) (en castellà). BOE.es, 29 de desembre 2010. [Consulta: 10/6/2013].
  9. http://elpais.com/elpais/2010/09/28/actualidad/1285661826_850215.html
  10. http://www.324.cat/noticia/2139673/politica/El-conservador-Francisco-Perez-de-los-Cobos-nou-president-del-Tribunal-Constitucional
  11. «Real Decreto 1787/2010, de 29 de diciembre, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Francisco Pérez de los Cobos Orihuel» (pdf) (en castellà). BOE.es, 29 de desembre 2010. [Consulta: 10/6/2013].
  12. «Real Decreto 1117/2012, de 20 de julio, por el que se nombra Magistrada del Tribunal Constitucional a doña Encarnación Roca Trías» (pdf) (en castellà). BOE.es, 20 de juliol 2012. [Consulta: 10/6/2013].
  13. 13,0 13,1 13,2 http://www.elmundo.es/elmundo/2012/06/29/espana/1340984667.html
  14. «Real Decreto 1118/2012, de 20 de julio, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Fernando Valdés Dal-Ré» (pdf) (en castellà). BOE.es, 20 de juliol 2012. [Consulta: 10/6/2013].
  15. «Real Decreto 1116/2012, de 20 de julio, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Andrés Ollero Tassara» (pdf) (en castellà). BOE.es, 20 de juliol 2012. [Consulta: 10/6/2013].
  16. «Real Decreto 1115/2012, de 20 de julio, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Juan José González Rivas» (pdf) (en castellà). BOE.es, 20 de juliol 2012. [Consulta: 10/6/2013].
  17. http://www.324.cat/noticia/2132796/politica/Enrique-Lopez-jutge-de-perfil-marcadament-conservador
  18. http://www.vilaweb.cat/noticia/4122563/20130606/rajoy-collocara-magistrat-ultra-tribunal-constitucional.html
  19. http://www.ileon.com/politica/029175/el-leones-enrique-lopez-nuevo-miembro-del-tribunal-constitucional
  20. «Real Decreto 422/2013, de 12 de junio, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Enrique López y López» (pdf) (en castellà). BOE.es, 13 de juny 2013. [Consulta: 19/6/2013].
  21. http://www.324.cat/noticia/2132839/politica/Gonzalez-Trevijano-salta-del-rectorat-de-la-Universitat-Rei-Joan-Carles-al-TC
  22. «Real Decreto 421/2013, de 12 de junio, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Pedro José González-Trevijano Sánchez» (pdf) (en castellà). BOE.es, 13 de juny 2013. [Consulta: 19/6/2013].
  23. http://www.324.cat/noticia/2132662/politica/Juan-Antonio-Xiol-un-jurista-reconegut-per-la-seva-defensa-de-la-llibertat-dexpressio
  24. «Real Decreto 423/2013, de 12 de junio, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Juan Antonio Xiol Ríos» (pdf) (en castellà). BOE.es, 13 de juny 2013. [Consulta: 19/6/2013].
  25. http://www.324.cat/noticia/2132667/politica/Santiago-Martinez-Vares-un-jutge-defensor-del-castella-a-les-escoles-catalanes
  26. «Real Decreto 424/2013, de 12 de junio, por el que se nombra Magistrado del Tribunal Constitucional a don Santiago Martínez-Vares García» (pdf) (en castellà). BOE.es, 13 de juny 2013. [Consulta: 19/6/2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]