Tribunal de Cassació

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Tribunal de Cassació en molts països que tenen un sistema jurídic inspirat pel Codi napoleònic és el tribunal suprem. Aplica la «cassació»: l'annul·lació de sentències judicials definitives dictades pels tribunals ordinaris, consell suprem de justícia militar o per àrbitres perquè no són conformes a la llei, infringeixin les garanties processals fonamentals o per error en l’apreciació de les proves.[1] En principi no jutja el fons, però només la forma del plet al tribunal d'instància. Quan cassa una sentència, nomina un altre tribunal que ha de refer el plet. A Europa, abans la creació del Tribunal Europeu de Drets Humans supranacional era el darrer recurs possible.

El sistema existeix a França, Bèlgica, Itàlia, Luxemburg i altres països europeus. A l'Estat Espanyol, segons el cas, el Tribunal Suprem o els tribunals superiors de les comunitats autònomes actuen com a tribunal de cassació. A Catalunya, el recurs de cassació és la via prioritària d'accés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dels assumptes civils regits pel dret català.[2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cassació». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. LLEI 4/2012, del 5 de març, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya, Portal jurídic de la Generalitat de Catalunya [Consulta 1 d'abril de 2014 (2014-04-01)]