Tribus romanes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Inscripció[1] trobada a la Narbonensis,deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu Voltinia (VOL), on els s'acostumava a allistar els ciutadans gals

Les tribus romanes fou la divisió primària dels antics romans emprada sobretot per a realitzar el processos electorals.

Generalment aquests grups socials escollien democràticament els magistrats i oficials que els representaven, de manera que cada tribu tenia un vot a l'Assemblea Tribal Romana. Això no obstant, algunes tribus tenien més poder que altres, en el sentit que posseïen més autonomia o estaven més ben considerades. Per exemple, la tribu Palatina, que era una de les més influents de Roma.[2]

Les tribus originals[modifica | modifica el codi]

La paraula tribu deriva del terme llatí trēs, que significa "tres", perquè en els inicis de la seva fundació, al segle VI aC, Roma només estava formada per tres grups:[3][4]els ramnes, els tities i els luceres. Les poques dades sobre aquestes tribus ens aporten la següent informació:

  • Els Ramnes. Es creu que el seu nom podria derivar de Ròmul.[5] Podrien ser d'origen etrusc que s'haurien instal·lat des d'antic a la part baixa dels turons.[6]
  • Els Tities. El seu nom podria provenir de Titus Tatius i serien, per tant sabins que haurien format part de la fundació de Roma per l'estreta relació d'amistat entre Ròmul i Titus Tatius.[6] Però segons altres autors serien d'origen etrusc, establerts a la zona des de feia molt.[5]
  • Els Luceres. El seu nom podria derivar d'una paraula etrusca "lucumó" o "lygmon" («rei, del regne»)[7][8]. Segons Titus Livi eren d'origen desconegut. Segons altres estudiosos serien habitants procedents de la zona boscosa de les rodalies de Roma que foren aplegats per Ròmul en la creació de la ciutat (del terme llatí lucus, obviant la segona part de l'expressió silva locum, és a dir, "del bosc"[5]) i el seu origen ètnic seria autòcton. Segons altres podrien haver estat conduïts a Roma en el temps de la seva fundació per un tal Luceres, rei d'Ardea, una ciutat llatina. Segons aquesta interpretació Roma hauria sorgit de la integració de tres grups: llatins, sabins i etruscs, ja instal·lats a la zona en el moment de la creació de la ciutat o bé arribats just en aquell moment.[9]

L'historiador Titus Livi assenyalava en la seva obra Ab Urbe Condita que pel 495 aC, el nombre de tribus ja havia arribat a 21.[10]

Les tribus del 242 aC[modifica | modifica el codi]

Es van anar afegint tribus a mesura que Roma es feia gran. El 317 aC es van crear dues noves tribus: la Ufentina (tribu dels ufentins) i la Falèrnia (falernians), i es van produir després alguns canvis fins que el 242 aC es va fixar el nombre de tribus amb dret a vot en trenta-cinc. Les tribus es poden classificar segons la seva procedència en urbanes i rurals.

Les tribus urbanes[modifica | modifica el codi]

Generalment els residents a la ciutat de Roma pertanyien a quatre tribus, que eren les que representaven a més nombre de votants. El nom d'aquestes tribus estava relacionat amb la zona on vivien:[11]

  • Collina
  • Esquilina
  • Palatina
  • Suburana

Les tribus rurals[modifica | modifica el codi]

Els terratinents i l'aristocràcia pertanyien traadicionalment a les 31 tribus rurals. El nom d'algunes d'elles deriva de destacats grups familiars o gens, com l'Aemilia o la Camilia, mentre que altres s'havien creat a partir d'un topònim com l'Aniensis . Les tribus rurals eren:

  • Aemilia
  • Aniensis
  • Arniensis
  • Camilia
  • Claudia
  • Clustumina
  • Cornelia
  • Fabia
  • Falerna/Falerina
  • Galeria
  • Horatia
  • Lemonia
  • Maecia
  • Menenia
  • Oufentina/Oufetina
  • Papiria
  • Poblilia
  • Pollia
  • Pomptina/Pontina
  • Quirina
  • Romilia
  • Sabatia/Sabatina
  • Scaptia
  • Sergia
  • Stellatina
  • Teretina
  • Tromentina
  • Velina
  • Voltinia/Votinia
  • Voturia


L'ordre de les tribus[modifica | modifica el codi]

Denari de l'any 63 aC amb la imatge d'un ciutadà efectuant el seu vot

Hi havia un ordre oficial de les tribus. Segons les fonts literàries i arqueològiques, se sap que les tribus urbanes apareixien al llistats seguint l'ordre antihorari, és a dir cap a l'esquerra sobre el plànol de la ciutat. A partir d'aquí, Lily Ross Taylor[12] ha suggerit que el llistat de les tribus rurals devia estar organitzat de forma semblant. Però Michael Crawford[13] basat en alguns mosaics d'aquella època creu que el llistat de tribus devia estar ordenat segons les principals carreteres que partint de la ciutat de Roma la connectaven amb la resta del món: Ostiensis, Appia, Latina, Praenestina, Valeria, Salaria, Flaminia i Clodia.

El següent quadre informatiu dóna el nom en llatí de cada tribu, el seu nom en català, la seva abreviació emprada en inscripcions. Estan ordenades per la data de la seva incorporació al règim ciutadà. El nº a la dreta és el suposat ordre en què apareixien a la llista electoral (alguns llocs es coneixen amb certesa:1, 2, 3, 4, 5, 16, 20, 28, 29, 30, 35). En l'apartat procedència hi ha una breu ressenya sobre el seu origen.

Una tribu, la que fa la trenta-cinc, és de classificació incerta, és esmentada com a Succusana (Succusana) i també com a Pupinia (Pupínia).

DATA NOM PROCEDÈNCIA
 ? SVB: Suburana (Suburana) 1 Una de les tribus urbanes, de la zona original establerta per Ròmul. De vegades anomenada Sucusana, nom derivat de la Subura, barriada entre els turons Viminal i Quirí
 ? PAL: Palatina (Palatina) 2 El més gran dels set turons de Roma, sobre el què Ròmul va establir el primer traçat de la ciutat
 ? ESQ: Esquilina (Esquilina) 3 Una de les tribus urbanes, de la zona original establerta per Ròmul. Nom derivat del turó que  va formar part de la ciutat en temps de Servio Tulio.
 ? COL: Collina (Col·lina) 4 Una de les tribus urbanes, de la zona original establerta per Ròmul. També una de las antigues portes de la ciutat, situada al Quirinal.
 ? ROM: Romilia (Romília) 5 De la gens Romilia o Romulia
 ? CAM: Camilia (Camília) 23 Els Camils eren un collegium, creat per Ròmul, de sacerdots dedicats al servei dels déus tradicionals.
 ? VOT: Voturia (Votúria) 7 També VET(uria), de la gens Vo(l)turia/Veturia.
 ? AEM: Aemilia (Emília) 8 De la gens Aemilia; de la part baixa de Roma
 ? HOR: Horatia (Horàcia) 9 Possiblement els descendents de l'heròica família dels Horacis.
 ? COR: Cornelia (Cornèlia) 21 Nom d'una important família patrícia de Roma, amb moltes branques, com ara els Léntuls, Escipions i Balbos.
504 aC CLA: Claudia (Claúdia) 22 Tribu que va rebre el seu nom d' Api Claudi, qui es va instal·lar amb els seus seguidors a prop de la ciutat de Roma i deien ser descendents del cap sabí Atta Clausus.
 ? VOL: Voltinia o Votinia (Voltínia o Votínia) 6 De l' Ager Voltinius, a prop de Roma.
495 aC CLU: Clustumina (Clustumina) 28 De la ciutat llatina de Crustumerium, en territori sabí.
387 aC STE: Stellatina (Estel·latina) 31
387 aC TRO: Tromentina (Tromentina) 32 Del Campus Tromentus, a la zona etrusca de Veïs (Veii).
 ? GAL: Galeria (Galèria) 33 Una de les més antigues tribus de Roma.
387 aC SAB:Sabatia/Sabatina (Sabàtia o Sabatina) 34 Possiblement del Lacus Sabatinus, a la zona etrusca de Veïs (Veii).
358 aC POM: Pomptina o Pontina (Pontina) 12 De la ciutat Pomptia i de l' Ager Pomptinus, en el Laci.
358 aC POB: Poblilia (Poblília) 20 De l' Ager Poplilius, en la zona volsca del Laci.
332 aC MAE:Maecia (Mètia) 10 Del lloc Ad Maecium,prop de Lanuvium.
332 aC SCA: Scaptia (Escàptia) 11 El seu nom podria derivar de la ciutat de Scaptia al Laci.
318 aC FAL: Falerna/Falerina (Falèrnia) 13 Possiblement procedent de l' Ager Falernus a la Campània
318 aC OVF: Oufentina/Oufetina (Ufentina) 16 Nom derivat d'un rierol del Laco, Oufens o Ufens, prop de la ciutat de Tarracina (actual Ufente).
241 aC QVI: Quirina (Quirina) 29 Potser de quirites, designació dels ciudadans romans, o de Quirinus, un altre nom de Ròmul.
241 aC VEL: Velina (Velina) 30 Del Lacus Velinus, prop de la Reate adriàtica.
299 aC TER: Teretina (Teretina) 17 Potser derivada d'un lloc anomenat Terentus al Camp de Mart, al costat del riul Tíber,; o potser del riu Teres/Trerus, a la Campània.
299 aC ANI: Aniensis (Aniensa) 24 Nom derivat de Anio, afluent del ríu Tíber que, va ser anomenat així pel rei Anio d' Etruria.
 ? FAB: Fabia (Fàbia) 25 Família patrícia de Roma, rics terratinents
 ? POL: Pollia (Pòl·lia) 26  De l' Ager Pollius, a prop de Roma. Era una de las tribus formada per lliberts
 ? SER: Sergia (Sèrgia) 27 De la família dels Sergis, dels que descendien moltes branques com ara els Sili, els Catilinae, els Ocelae i els Planci.
 ? LEM: Lemonia (Lemònia) 14 De l' Ager Lemonius, a prop de Roma.
 ? PAP: Papinia (Papínia) 15 De la gens Papiria.
 ? PVP: Pupinia 18 De l' Ager Pupinius, prop de Roma.
 ? MEN: Menenia (Menènia) 19 De la gens del mateix nom.
 ? ARN: Arniensis (Arniensa) 35 Derivat del riu Arno a Etruria.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Catàleg CIL: Corpus Inscriptionum Latinarum 13.1029
  2. Ludwig Friedländer:"La sociedad romana: historia de las costumbres en Roma, desde Augusto hasta los Antoninos", Capítol:"Las tribus de la ciudad de Roma”, Ed. Fondo de Cultura Económica (FCE) ISBN 9681615077
  3. William Smith, D.C.L., LL.D.: "A Dictionary of Greek and Roman Antiquities", John Murray, London, 1875.
  4. About.com: 35 Tribes of Rome
  5. 5,0 5,1 5,2 Plutarc, "Vides paral·leles:Ròmul", 20, 2
  6. 6,0 6,1 Titus Livi, "Ab urbe condita", llibre I, p.13
  7. Dionís d'Halicarnàs, "Rhōmaikē archaiologia",II, 37.2
  8. Ciceró, "De Republica", II, 14
  9. Theodor Mommsen:" The History of Rome", ISBN 0415149533
  10. Livi, Ab urbe condita, 2.21
  11. Noms de les tribus
  12. Lily Ross Taylor:"The Voting Districts of the Roman Republic. The Thirty-Five Urban and Rural Tribes"
  13. M.H.Crawford: "Tribus,tesseres et regions", 2002, CRAI 146: 1125–35.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Joseph Wilhelm Kubitschek:"Imperium Romanum tributim discriptum", Viena, 1889 (reed. Nabu Press, 2013).
  • Lily Ross Taylor:"The Voting Districts of the Roman Republic. The Thirty-Five Urban and Rural Tribes", Roma, 1960 (reed. University of Michigan Press, Ann Arbor, 2013).
  • Lily Ross Taylor:"Roman Voting Assemblies from the Hannibalic War to the Dictatorship of Caesar", University of Michigan Press, Ann Arbor, 1966.
  • R. Wiegels:"Die Tribusinschriften des rómischen Hispanien", Berlín, 1985.