Tricorn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pensionistes del Chelsea amb els tricorns emprats de la manera més típica amb una punta de front

El tricorn (o capell de tres puntes) és un tipus de barret rígid, d'ús masculí (civil, militar i clerical), que té l'ala doblegada tot formant tres puntes.

El tricorn, usualment negre, té un ala molt ampla que es fixa a cada costat del cap i a la part posterior, la qual cosa dóna lloc a una figura triangular. Aquest barret es duia normalment amb la punta cap endavant, com els Chelsea Pensioners del Regne Unit i els patriotes de la Revolució Americana. La copa és baixa, a diferència dels capells usats pels puritans o els barrets de copa alta del segle XIX. Hi havia tricorns molt senzills, i també de summament extravagants que incorporaven fins i tot marges i plomes en or o plata.


Història[modifica | modifica el codi]

El xamberg, barret tou d'ala ampla amb una de plegada, que havia estat la lligadura miltiar d'ús general en el segle XVII, es va anar modificant progressivament fins a convertir-se en el tricorn, resultat de plegar l'ala per tres punts en comptes d'un. Durant la major part del segle XVIII fou la lligadura bàsica dels militars, que el crearen, com també dels civils, que l'adoptaren aviat. A finals del segle XVIII, en ser recollida la punta davantera, donà origen a una altra mena de lligadura estretament emparentada, el bicorn o capell de dues puntes, que convisqué amb el tricorn fins a desplaçar-lo.[1]

Des de finals del segle XVIII l'ús del tricorn es redueix a ocasions cerimonials o solemnes; per exemple, forma part de l'uniforme de certs cossos tradicionals, com alguns uixers de parlament. Als Estats Units n'usen alguns equips esportius per a commemorar la independència del país.[2]

A títol de curiositat, cal dir que al cap de més d'un segle de la seva obsolescència universal, el tricorn fou recuperat el 1906 com a lligadura de campanya de l'exèrcit suec, sota el nom de trekantmössa (aproximadament 'gorra tricòrnica'), fins a ésser desplaçat per la gorra el 1923.

Tricorns en uniformes suecs model 1910 (lleu reforma del model 1906)


El tricorni[modifica | modifica el codi]

Un tipus específic de tricorn és l'anomenat tricorni, propi i característic de la Guàrdia Civil espanyola des de la fundació (1844), moment en què el tricorn ja era una lligadura anacrònica. El tricorni, fabricat en xarol, sorgí en ser recollida la punta davantera del tricorn. El tricorni constitueix, probablement, l'única excepció a la norma d'extinció generalitzada del tricorn: durant el segle XIX i gran part del XX ha estat la lligadura d'ús habitual d'aquest cos policial, el qual encara avui el conserva en l'uniforme de gala.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Kannik, Preben. Uniformes militares en color de todo el mundo. Madrid: San Martín, 1969
  • Mollo, John. Military fashion: a comparative history of the uniforms of the great armies from the 17th century to the First World War. London: Barrie & Jenkens, 1972. ISBN 0-214-65349-8
  • Om svenske uniformer: model 1910 (1906/1903), 1923 og 1939 ((suec))
  • Rankin, Robert H. Military headdress: a pictorial history of military headgear from 1660 to 1914. London: Arms & Armour; New York: Hippocrene, 1976. ISBN 0-85368-310-7

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. En alguns exèrcits, el tricorn havia desaparegut abans com a lligadura de la tropa; és el cas de l'austríaca, que des del 1769 usà, primer, un casquet (el Kaskett) i, després, un casc d'imitació grega clàssica (1798-1806/09), mentre que l'oficialitat conservà el tricorn fins que el substituí el bicorn.
  2. Costa, Roger. «L'origen del tricorni». Sàpiens [Barcelona], núm. 100, febrer 2011, p. 7. ISSN: 1695-2014.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tricorn Modifica l'enllaç a Wikidata