Tricotomia

Una tricotomia és una classificació al voltant del nombre tres, freqüent en els sistemes religiosos i filosòfics. Segons Georges Dumézil aquesta abundància ve pel fet que els indoeuropeus dividien el cosmos en tres estaments, posteriorment lligats a divinitats i classes socials (hipòtesi de la trifuncionalitat), una separació que es pot veure en els models utòpics de Plató o en els grups socials occidentals.

La dialèctica també és un exemple de tricotomia, en aquest cas concepte els fenòmens d'estudi com a fases o moments d'un canvi, que es descriu per la situació inicial, el moment de mutació i el resultat final. Aquest esquema temporal s'ha aplicat a la narració convencional i a corrents de història de la filosofia com els de Hegel (tesi/antítesi/síntesi) o August Comte.

El simbolisme del tres en el cristianisme va fer que molts pensadors medievals es basessin en tricotomies, com les reduccions de Sant Tomàs del pensament d'Aristòtil o les facultats mentals bàsiques acceptades a l'Edat Moderna.

La tricotomia també és l'eix essencial de l'anomenat triangle semiòtic, que relaciona significat, paraules i conceptes designats per aquestes i que constitueix un dels camps d'estudi principals de la filosofia del llenguatge.