Trieu Thi Trinh

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Trieu Thi Trinh

Trieu Thi Trinh

Triệu Thị Trinh
Nom vietnamita
Vietnamita
Quốc ngữ Triệu Thị Trinh

Triệu Thị Trinh (també coneguda com a Triệu Ẩu () o Bà Triệu, la Dama Trieu) (225–248) va ser una guerrera vietnamita semi-mítica del segle III dC que va aconseguir, per un temps, de forma reeixida resistir davant el Regne de Wu durant la seva ocupació del Vietnam. Ella ha estat citada dient, "M'agrada muntar sobre tempestes, matar taurons al mar obert, foragitar els agressors, reconquistar el país, desfer llaços de servitud, i mai doblegar l'esquena per a ser la concubina de qualsevol home."[1]

Relats vietnamites[modifica | modifica el codi]

Tradicionals[modifica | modifica el codi]

Đại Việt sử ký toàn thư (大越史記全書 Annals Complets del Gran Viet), escrit durant la Dinastia Lê,[2] reflectia el següent sobre Triệu Thị Trinh:

L'any Mậu Thìn, [248], (11è any de Hán Diên Hy (Han Yanxi (延熙)); 11è any de Xích Ô (Chiwu (赤烏)). El Poble de Cửu Chân (Jiuzhen (九真)) novament atacaven diverses ciutats emmurallades, la prefectura estava revoltada. El rei de Wu va nomenar al Secretariat Imperial “Hành Dương” Lục Dận [Lu Yin] (alguns llibres el transcriuen Lục Thương) a Inspector de Jiaozhou. Dận va arribar, i es va guanyar el respecte de la gent perquè demanar-los de deixar les armes, la gent es va rendir, sumant més de 30.000 llars, la prefectura va passar a viure una vegada més de forma pacífica. Després, una dona de la comandància Cửu Chân anomenada Triệu Ẩu va reunir a ciutadans i va atacar diverses comandàncies (Ẩu tenia pits de 3 thước [1.2 m] de llarg, lligats a la seva esquena, sovint muntava elefants per a lluitar). Dận va ser capaç de sufocar la revolta d'aquesta. (Els registres Giao Chỉ només escriuen: En les muntanyes de la comandància de Cửu Chân hi havia una dona amb el cognom de Triệu, amb pits de 3 thước de llarg, soltera, que va reunir gent i va saquejar comandàncies, generalment portant túniques grogues, portant sabates amb puntes de forma corbada, i lluitava mentre s'asseia en el cap d'un elefant, convertint-se en un ésser immortal després de morir).

Moderns[modifica | modifica el codi]

Viet Nam sử lược (Una Breu història de Vietnam), un llibre d'història que va ser escrit a inicis del segle XX per l'historiador vietnamita Tran Trong Kim,[3] deia el següent sobre Triệu Thị Trinh:

En aquest any a la prefectura Cửu Chân, hi havia una dona anomenada Triệu Thị Chinh[nb 1] que va organitzar una revolta contra el Ngô [Wu].


La nostra història [vietnamita] registra que la Dama Trieu era una nadiua del districte Nông Cống. Els seus pares havien mort quan era una nena, i vivia amb el seu germà major Trieu Quoc Dat. A l'edat dels 20 anys, mentre estava vivint amb la seva cunyada que era una dona cruel, ella [Trieu Thi Trinh] la va matar [a la seva cunyada] i va fugir a la muntanya. Ella era una persona forta, valenta i intel·ligent. En la muntanya, va aconseguir reunir una banda de 1.000 seguidors. El seu germà va tractar de persuadir-la perquè no es rebel·lés, i ella li va dir: "Jo només vull viatjar en el vent i caminar sobre les ones, matar les grans balenes de la costa oriental, netejar les fronteres, i salvar la gent de l'ofegament. Per què hauria d'imitar a altres, abaixar el front, ajupir-me i ser un esclau? Per què resignar-me a tasques domèstiques de baixa categoria?".


L'any Mậu Thìn, [248], a causa de la crueltat dels mandarins Ngô [Wu] i la misèria de la gent, Trieu Quoc Dang es va revoltar en la prefectura de Cửu Chân. La Dama Trieu va dirigir les seves tropes i va unir-se a la revolta del seu germà, els soldats de Trieu Quoc Dat la van convertir en el seu líder pel seu coratge. Quan ell anava a les batalles, normalment portava túniques grogues i muntava un elefant de guerra. Ella es va proclamar a si mateixa Nhụy Kiều Tướng quân (La Dama-General mudada amb Túnica d'Or).


L'Inspector Giao Châu Lục Dận va enviar tropes per a combatre-la, ella [Trieu Thi Trinh] ja havia aconseguit defensar-se de les forces Ngô [Wu] durant 5 o 6 mesos. A causa de la manca de tropes i el fet d'estar lluitant a soles, no va poder presentar una llarga resistència i va ser derrotada. Va fugir al comú Bồ Điền (en l'actualitat el comú Phú Điền, districte Mỹ Hóa) i llavors es va suïcidar.


Més tard, el Nam Đế (Emperador del Sud) de la Dinastia Lý anterior va elogiar-la com una persona valenta i lleial, i va ordenar [als seus seguidors] de construir un temple, i li va atorgar el títol de "Bật chính anh hùng tài trinh nhất phu nhân" (La Dama Verge Més Noble i Heroica). En l'actualitat en el comú Phú Điền, en la província Thanh Hóa hi ha un temple dedicat a ella.

Impacte[modifica | modifica el codi]

La revolta de la Dama Trieu no va ser només l'última revolta vietnamita dirigida per una dona sinó també el final dels ideals polítics heretats del senyor Lac.[4]

Triệu Thị Trinh és una heroïna vietnamita lloada en gran mesura i molts carrers tenen el seu nom en diverses ciutats vietnamites (hi ha carrers Đường Bà Triệu a Huế, Hanoi, Saigon, i altres ciutats).

Referències[modifica | modifica el codi]

nota al peu
  1. L'ús del nom "Triệu Thị Chinh" és en aquest llibre. Això no és un error de pronunciació i s'utilitza per ser fidel en la traducció del text vietnamita. A més, la paraula "Chinh" es pronuncia com "Trinh" en l'idioma vietnamita.
citacions
  1. Nguyễn Khắc Viện, Vietnam, a long history, The Gioi Publishers, 2002, p. 22.
  2. Annals Complets del Gran Viet, ed. Kỷ, vol. 3, vegeu també versió original xinesa del text, pàgina 7
  3. Tran Trong Kim. Việt Nam sử lược (en vietnamita). Ho Chi Minh City: Ho Chi Minh City General Publishing House, 2005, p. 44–45.  (online equal source, busca per la paraula "Triệu Ẩu". Tingueu en compte que aquesta font en línia és una mica diferent sobre l'estil de nomenament, ja que va ser convertit d'una edició diferent del llibre "Việt Nam sử lược". En edicions antigues, el nom real de la Dama Trieu era Triệu Ẩu però en les edicions noves Trần Trọng Kim va canviar Triệu Ẩu a Triệu Thị Chinh(Trinh) [Trần Trọng Kim, op. cit., p.44])
  4. Taylor, op. cit, p. 91