Trifilita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralTrifilita

Cristall de trifilita de la pedrera G. E. Smith, Newport, Comtat de Sullivan, Nou Hampshire, Estats Units
Fórmula químicaLiFe2+PO₄
Epònimètnia i tríada Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusHennenkobel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.AB.10
Nickel-Strunz 9a ed.8.AB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/A.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana38.1.1.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 6.0285(6) Å, b = 10.3586(9) Å, c = 4.7031(3) Å
Colorgris verdós, gris blavós, marró
Exfoliació{100} bona
Fracturadesigual, concoidal
Duresa4
Lluïssorgrassa
Color de la ratllagris clara
Densitat3,4 a 3,6
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Birefringènciaδ = 0,004
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolTrp Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La trifilita és un mineral de la classe dels fosfats, i pertany i dona nom al grup de la trifilita.[2] Va ser descoberta l'any 1834 al bosc bavarès, en l'estat de Baixa Saxònia (Alemanya), sent nomenada així del grec antic treis (tres) i philê (conjunt d'elements dins un tot), perquè és un fosfat de tres metalls: liti, ferro i manganès.[3][4]

Característiques[modifica]

La trifilita és un fosfat anhidre de liti i ferro, que cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa és de 4 a l'escala de Mohs. L'oxidació del mineral pot fer canviar molt les seves propietats òptiques. Forma una sèrie de solució sòlida amb la litiofilita (LiMn2+PO₄), en la qual la substitució gradual del ferro per manganès va donant els diferents minerals de la sèrie. El terme extrem proper a la litiofilita s'altera a purpurita, mentre que el terme extrem proper a la trifilita s'altera a heterosita.[5] És isostructural amb l'olivina. A més dels elements de la seva fórmula, LiFe2+PO₄, sol portar com impureses: manganès, magnesi i calci.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la trifilita pertany a «08.AB: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: farringtonita, ferrisicklerita, heterosita, litiofil·lita, natrofilita, purpurita, sicklerita, simferita, karenwebberita, sarcòpsid, chopinita, beusita, graftonita, xantiosita, lammerita, lammerita-β, mcbirneyita, stranskiita, pseudolyonsita i lyonsita.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral de formació secundària comunament amb pseudomorfisme de les espècies primàries originals. És el més abundant dels fosfats primaris en un complex de roques pegmatites de tipus granit, on normalment es troba reemplaçant a la siderita junt a altres minerals fosfats. Pot tenir creixement epitàxic amb la graftonita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: ferrisicklerita, heterosita, alluaudita o altres fosfats, així com òxids de ferro i manganès. Als territoris de parla catalana ha estat descrita la varietat ferrisicklerita al Cap de Creus (Alt Empordà).[6]

Grup de la trifilita[modifica]

El grup de la trifilita està format per set fosfats anhidres, sent isoestructural amb el grup olivina.[2]

Espècie Fórmula
Ferrisicklerita Li1-x(Fex3+Fe1-x2+)PO₄
Karenwebberita Na(Fe2+,Mn2+)PO₄
Litiofilita LiMn2+PO₄
Natrofilita NaMn2+PO₄
Espècie Fórmula
Purpurita (Mn3+,Fe3+)PO₄
Sicklerita Li1-x(Mnx3+Mn1-x2+)PO₄
Trifilita LiFe2+PO₄

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trifilita
  1. «Triphylite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].
  2. 2,0 2,1 «Triphylite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].
  3. J. L. Garrido & J.M. Ybarra, «Trifilita» Arxivat 2014-10-22 a Wayback Machine., Nomenclàtor de les Espècies Minerals, Grup Mineralògic Català, 2010, pàgina 314
  4. «Trifilita». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Lithiophilite-Triphylite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2015].
  6. Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 6 febrer 2024].