Trikala

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Trikala (en grec: Τρίκαλα) també Trikkala (en turc Tirhala) és una ciutat de Grècia al nord-oest de Tessàlia. És capital d'una unitat administrativa. Hi passa el riu Litheon afluent del Peneios. La seva població és de 80.900 habitants (2001). La unitat administrativa o gran municipalitat es va formar el 2011 amb la unió de 7 municipis petits al principal de Trikkala; els antics municipis van restar com unitats municipals: Estiaiotida, Faloreia, Kallidendro, Koziakas, Megala Kalyvia, Paliokastro, Paralithaioi i Trikala.

Hi ha restes prehistòriques a la cova de Theopetra del 49.000 aC i establiments neolítics de vers el 6.000 aC a Grand Kefalovriso i altres llocs. Vers el 3.000 aC es va fundar la població de Trikka o Trikki que hauria agafat el nom de la nimfa Trikki, filla de Peneus o del riu Asop. Ja en època històrica es va dir Trikalas i en ella va actuar Asclepi que fou rei de la ciutat. La ciutat és esmentada per la Ilíada d'Homer que va lluitar a la guerra de Troia al costat dels grecs aportant dos metges (fills d'Asclepi), Machaona i Podaleirio. Era capital d'un regne el període micènic. Després fou el centre de l'estat dels Estaiòtides que descriu el geògraf Stravrona.

Va passar als perses el 480 aC. El 470 aC es va unir a la confederació de Tessàlia. El 352 aC va passar al regne de Macedònia sota Filip II. Fou conquerida pels romans el 168 aC. Des del segle IV alguns invasors hi van passar i la van dominar temporalment: els gots el 396, els huns el 447 i els eslaus el 577. Va prosperar quan va substituir a Gomphi com a centre comercial. Els búlgars la van arrabassar als bizantins el 976 i la van conservar fins al 1025. El 1081 fou ocupada temporalment pels normands i en aquest temps ja era anomenada Trikala segons l'Alexiada d'Anna Comnè. Va passar als llatins el 1204 però al cap de pocs anys havia passat a mans del despotat de l'Epir; els catalans la van dominar del 1309 al 1311. Al segle XIV fou la pròspera capital de l'estat grec de Tessàlia occidental sota Simó Ouresis (Uresis) germanastre d'Esteve Dushan; el 16 d'octubre de 1395 va passar als otomans i fou feu dels turakhanoğlu, i Turakahan Beg (mort el 1456) va portar colons musulmans. En aquest temps tenia 2.453 habitants. El 1466 era capital d'un gran sandjak que governava Ahmet Evrenoğlu descendent de Gazi Evrenos. Omër Turakhan (fill de Turakahan Beg) va tenir la ciutat fins a la seva mort el 1484. El 1506 hi vivien 3.100 persones. El 1520 apareix com una de les ciutats més riques de la regió. Se sap que hi havia un barri jueu del que hi ha referències ja més de 100 anys abans. El 1601 el bisbe local, Dionís el Filòsof, va dirigir una revolta cristiana a Janina. Fou visitada per Ewliya Çelebi que com fa sovint exagera el nombre de les seves botigues o magatzems (en dona uns 1000). Fou en part destruïda per un incendi el 1749. El 14 de juliol de 1771 es van revoltar els cristians durant la guerra russo-turca de 1768 a 1774 i fou saquejada per 4000 irregulars albanesos que van cremar també una part de la ciutat; llavors tenia uns 25.000 habitants, la mateixa xifre esmentada al temps de la guerra d'independència (1820). Però Ami Boue que vivia a Trikala abans de 1840 diu que eren 10.000. Fou reconstruïda en aquest segle. El darrer cens otomà del 1877/1878 dona 25.000 habitants i era capçalera de sandjak. El 1881 va passar a Grècia i encara que efímerament recuperada pels turc el 1897, va retornar als grecs el 1898.

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trikala Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 39° 33′ 00″ N, 21° 46′ 00″ E / 39.55°N,21.7667°E / 39.55; 21.7667