Trips

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Trips
Trips de la perera (Taeniothrips inconsequens) imago
Trips de la perera (Taeniothrips inconsequens) imago
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Thysanoptera
Subordre: Terebrantia
Família: Thripidae
Stevens, 1829
Subfamílies

Dendrothripinae Priesner, 1925 (16 gèneres)
Panchaetothripinae Bagnall, 1912 (38 gèneres)
Sericothripinae Karny, 1921 (11 gèneres)
Thripinae (227 gèneres)

Els trips [1](Thripidae) són la família de tisanòpters amb més espècies, té uns 290 gèneres que consta d'unes dues mil espècies.[2] Es distingeixen dels altres tisanòpters per tenir un ovopositor en forma de serra, ales estretes amb dues venes i antenes amb de sis a deu antenòmers (parts de les antenes).[3] Diverses espècies són plagues agrícoles i algunes espècies invasores. Gairebé totes d'entre aquestes pertanyen a la subfamília Thripinae. Han desenvolupat trets que els permeten ser fitòvors ocults que viuen en les zones estretes de la base de les fulles i dins les flors.[4][5]

Importància econòmica[modifica | modifica el codi]

Els danys ocasionats pels trips, en general, consisteixen en alteracions provocades per la succió dels sucs vegetals i de l'emissió de saliva, que té efectes assecants dels vegetals. Sobre òrgans de les plantes ja desenvolupats les alteracions es noten en el color, sobre es fulles provoquen decoloració acompanyada de reflexos platejats. Sobre òrgans en creixement fan atròfies, deformacions etc. Aquests danys són particularment importants sobre plantes ornamentals ja que representen la pèrdua total del producte.

També poden transmetre virus de les plantes i bacteris.

Entre les espècies de trips més importants hi ha:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Trips». Cercaterm del TERMCAT. Institut d'Estudis Catalans, Generalitat de Catalunya i Consorci per a la Normalització Lingüística.
  2. Mound, L. A. 2002. So many thrips – so few tospoviruses?, pp. 15 - 18. In L. A. Mound and R. Marullo [eds.], Thrips and Tospoviruses: Proceedings of the 7th International Symposium on Thysanoptera. CSIRO Entomology, Reggio Calabria, Italy.
  3. Mound, L. A. 1998. Thysanoptera: an identification guide. CAB International, Oxon, New York.
  4. Gentile, A. G., and S. F. Bailey. 1968. A revision of the genus Thrips Linnaeus in the New World, with a catalogue of world species (Thysanoptera: Thripidae). University of California Press, Berkely, CA.
  5. Lewis, T. 1973. Thrips. Their biology, ecology and economic importance. Academic Press, London, GB.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trips