Tristan da Cunha

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tristan da Cunha
Bandera de Tristan da Cunha Escut de Tristan da Cunha
Bandera Escut
Lema nacional: Our faith is our strength
(La nostra fe és la nostra força)
Himne nacional: God Save the Queen
Localització de Tristan da Cunha
Capital Edimburg dels Set Mars
Govern Dependència de Santa Helena
Idioma oficial Anglès
Governador Michael Clancy
Administrador Mike Hentley
Superfície 201 km²
Població 271
Moneda Lliura esterlina (GBP)
Fus horari UTC+0
Domini d'Internet .sh
Codi ISO 290
Per a consultar l'artícle de l'explorador portuguès vegeu Tristão da Cunha.

Tristan da Cunha és un arxipèlag britànic compost per diverses illes (la major, amb el mateix nom, i les deshabitadas Illa Inaccessible i Nightingale) a l'Atlàntic Sud juntament amb l'illa Gough o Diego Alvares, tot el territori es constitueix com a un dependència de l'illa de Santa Helena, el lloc habitat més proper, a 2.173 km al nord. L'accés a l'illa principal és molt complicat, degut a la seva llunyania i a què està envoltada per penya-segats de més de 600 metres d'altitud. Es considera l'illa habitada més inaccessible de la Terra i com a tal està inscrita en el Llibre Guinness de Rècords.[1]

Historia[modifica | modifica el codi]

Descoberta el 1506 pel navegant portuguès que li va donar el seu nom (Tristão da Cunha), començà a poblar-se de manera estable a començaments del segle XIX, quan fou annexionada per la Corona Britànica el 1816. Els anglesos no volien que els francesos empressin l'arxipèlag com a base per intentar dur a terme una operació de rescat de Napoleó, confinat a l'illa de Santa Helena.[2] Des d'aleshores ha mantingut una població estable d'uns 280 habitants a l'assentament d'Edinburgh of the Seven Seas, anomenat així en honor a la visita que va fer-hi el Príncep Alfred, Duc d'Edimburg, el 1867, durant la seva volta al món. Durant els segles XVII i XVIII els governs francesos i neerlandesos, així com la Companyia Britànica de les Índies Orientals van considerar prendre possessió de l'illa, però ho deixaren estar ja que l'illa no tenia còmodes zones on fondejar. Posteriorment l'illa fou emprada com a base temporal pels baleners i caçadors de foques, principalment procedents dels Estats Units d'Amèrica. De allà arribaren els primers colons a primers del segle XIX. El 1876 el Govern britànic la declarà formalment part de l'Imperi britànic i el 1938 l'illa fou considerada dependència de Santa Helena.

El 1961 una erupció del volcà Queen Mary's Peak provocà l'evacuació de tota la població fins a Anglaterra.[3] Allà hi passaren dos anys, fins que el 1963 la major part tornà a casa.

El 21 de maig de 2001 un cicló extratropical afectà l'illa, causant destrosses parcials i enderrocant algunes teulades.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Benito, Carlos. «El vecino más cercano, a 2.500 kilómetros». elcorreo.com, 22 octubre 2012 [Consulta: 27 novembre 2013].
  2. Roberts, Edmund. Embassy to the Eastern Courts of Cochin-China, Siam, and Muscat. New York: Harper & Brothers, 1837, p. 33. 
  3. Global Volcanism Program | Tristan da Cunha | Summary
  4. Barwick, Sandra. «120 mph storm devastates Tristan da Cunha». The Daily Telegraph [London], 7 juny 2001.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tristan da Cunha

Coord.: 37° 7′ S, 12° 17′ O / 37.117°S,12.283°O / -37.117; -12.283