Tristany (heroi)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tristany i Isolda, per Louis Rhead.

Tristany va ser un heroi del folklore de Cornualla i un dels cavallers de la Taula Rodona, protagonista d'una cèlebre llegenda medieval, la història de Tristany i Isolda. Hi ha diferents versions incompletes d'aquesta llegenda, l'acció de la qual se situa en els països celtes en l'època de les croades i narra les gestes d'un heroi que comet una greu traïció contra el seu senyor, dut per l'amor que sent per l'esposa d'aquest.

Tristany era nebot del rei Mark de Cornualla, davant el qual es va comprometre a portar-li la princesa irlandesa Isolda perquè aquesta es casés amb el rei. No obstant això, després de beure per accident un filtre amorós, tots dos es van enamorar pel camí i Tristany va trair al seu senyor, incapaç de resistir la passió.

El cicle de llegendes de Tristany[modifica | modifica el codi]

Tristany apareix per primer cop el 1232, en una cançó del folklore cèltic que circulava pel nord de França. Encara que les històries més velles concernents a Tristany s’han perdut, perviuen encara algunes derivades d'elles. Igual que succeeix amb altres cavallers de la taula rodona, Tristany i la seva història varien de poeta en poeta.

Les dues versions més famoses són les recollides pel poeta anglonormand Thomas d'Anglaterra i pel poeta francès Béroul. Chrétien de Troyes també afirma haver escrit una altra versió de la història, tot i que no hi ha evidències físiques que ho confirmin.

En una història, Tristán és un cavaller grassonet, que és constantment objecte de burla, però que, tanmateix, sorprèn tothom en derrotar la Gran Serp que guarda la cova de Micheal.

En l'obra de Béroul, Tristany és tan valent com qualsevol altre cavaller, encara recorre a trucs i no manté els nivells morals propis d'un cavaller. De fet, es considera Tristany el segon cavaller més valent del món, per darrere només de Lancelot.

Al poema de Béroul, Tristany viatja a Irlanda per portar de tornada Isolda per tal que es casi amb el seu oncle el rei Mark. Pel camí, ingereixen accidentalment una poció d'amor, que causa que la parella s'enamori desesperadament durant tres anys. Encara que Isolda es casa amb Mark, ella i Tristany estan forçats per la poció a trobar-se i cometre adulteri. Tot i que el típic personatge noble de llegenda medieval hauria d'estar avergonyit per tals actes, la poció de l'amor que els controla allibera Tristany i Isolda d'aquesta responsabilitat. D'aquesta manera, Béroul els representa com a víctimes. Els consellers del rei intenten jutjar-a per adulteri, però, una vegada i una altra, la parella es val de trucs per preservar la seva façana d'innocència. Finalment, l'efecte de la poció s'acaba i els dos amants són lliures de continuar. El final de Béroul és moral i ambigu. Difereix dels seus contemporanis com Chrétien de Troyes i afegeix una mica de mística a la llegenda de Tristany. A més, d'acord al mite cèltic, Tristany posseeix un cavall anomenat Bel Joeor.

La versió de Thomas s'ha titllat freqüentment de "cortès" perquè privilegia la queixa lírica, l'anàlisi del sentiment amorós, i una certa introspecció. L'acció és molt reduïda pel que fa al relat de Béroul i es veu en tot moment supeditada a les pulsions afectives dels personatges, que a més adquireixen una dimensió cortesana que no tenen a la versió de Béroul: així, s'eviten els episodis massa escabrosos i realistes, com el d'Isolda amb els leprosos; s'insisteix en les qualitats de Tristán com a músic d'arpa i es descriu amb profusió els fastos del seguici de la reina, les estàtues de la sala de les imatges, etc. No obstant això, en aquesta versió els monòlegs de Tristán incideixen en tres aspectes: la recerca de la felicitat, el desig de canvi, la novelté, i els turments que causen la gelosia i el desig sexual, que són per a Thomas la tomba de l'amor humà.

Orígens anteriors[modifica | modifica el codi]

Arrels bretones[modifica | modifica el codi]

Va ser la tesi del medievalista francès Joseph Bédier que totes les llegendes de Tristany podrien derivar d'un únic poema, traduït per Thomas de Brittania al francès des d'una font original en còrnic o bretó.

Tristany no seria el nom real del personatge, sinó Drustanus en bretó. Els cornuallesos van recollir el seu nom com a Trystan i aquest es va convertir en Tristram per als angloparlants.

Una tomba que encara roman en peu prop de Fowey, a Cornualla, té gravada en la seva làpida, en un llatí elemental "Drustanus Hic llacet Cunomori Filius" (aquí hi jau Drustanus, fill de Cunomorus). Cunomorus és el nom llatí del Rei Marc de Cornualla, qui en la llegenda era un malvat tirà i oncle de Tristany.

Versions posteriors[modifica | modifica el codi]

Tristany a Castella[modifica | modifica el codi]

En el primer terç del segle XIV, l’Arxiprest d'Hita va llegir un Tristany. Una de les versions franceses de la història de Tristany va ser traduïda al castellà i impresa per primera vegada a Valladolid el 1501, amb el títol Libro del muy esforzado caballero Don Tristán de Leonís y de sus grandes hechos en armas. Atesa la popularitat que van aconseguir els llibres de cavalleries, l'obra va tenir un èxit molt considerable, ja que es va reimprimir a Sevilla els anys 1511, 1520, 1525 , 1528, 1533 i 1534, i fins i tot va tenir continuació en una segona part anomenada Tristán el joven, que relata les gestes cavalleresques d'un fill de Tristán de Leonís.

Òpera Tristany i Isolda[modifica | modifica el codi]

Article principal: Tristany i Isolda

Entre 1857 i 1859, Richard Wagner va compondre la que ara és considerada la seva obra mestra, Tristany i Isolda. A la seva obra, Tristany hi apareix com una figura romàntica condemnada.

Cinema[modifica | modifica el codi]

Al cinema, a més de les versions directament influïdes per la llegenda, existeixen versions lliures basades en el fet central d'una parella irresistiblement atreta malgrat la impossibilitat moral de la seva relació. Un d'aquests exemples és el film La Femme d'à côté de François Truffaut de 1982.

També existeix una pel·lícula americana sobre la història de Tristany i Isolda, Tristan & Isolde, protagonitzada per James Franco (com a Tristany) i Sophia Milers (com a Isolde), estrenada el 2006.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tristany i Isolda