Tritó palmat
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Lissotriton helveticus Razoumowsky, 1789 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Triturus helveticus |
||||||||||||||
El tritó palmat (Lissotriton helveticus, abans Triturus helveticus) és un amfibi de l'ordre dels urodels i de la família dels salamàndrids.
Taula de continguts |
[modifica] Descripció i habitat
Comparats amb altres tritons són relativament petits; les femelles adultes poden arribar a fer fins a 95 mm de llarg i els mascles només 85 mm.
La coloració dorsal es marró i la del ventre groc clar. Els tritons palmats tenen una franja fosca lateral que atravessa els ulls de banda a banda del cap, com si estiguessin enmascarats.
Els mascles normalment son més prims que les femelles i mostren diferencies mes acusades durant l'época del zel, però el dimorfisme sexual pot atenuar-se o desapareixer durant la fase terrestre dels adults a la tardor i l'hivern.[1]
[modifica] Distribució i reproducció
El tritó palmat està present a l'Europa occidental i a la Gran Bretanya. No es troba al sud ni a l'est dels Alps ni tampoc a Irlanda. A la Península Ibèrica només es troba al nord de l'Ebre.
Els tritons palmats viuen a l'aigua durant el zel, que va del febrer a l'agost depenent de l'altitud. Durant aquest periode el mascle mostra un filament a la punta de la cua i unes potes palmades que prenen una coloració molt fosca. Ponen els ous a les plantes aquàtiques, en sèquies i rierols d'aigua neta. Les larves eixen passades unes dues setmanes. Duen brànquies externes i s'alimenten preferentment de petits crustacis, com dàfnies. Tot i que poden completar la metamorfosi en sis setmanes, sovint passen l'hivern en estat larvari.
El tritó palmat es un animal molt sensible a l'embrutament i els canvis de composició de les aïgues, especialment en quant a la presència d'aigua de claveguera, de purins, d'insecticides i altres productes químics. A causa de la preferència que mostren aquests animals per les aïgues clares i netes, en l'antiga cultura popular de Catalunya hom deia que si hi ha un tritó (també conegut abans en el llenguatge popular com a "salamandra") a l'aigua, aquesta es bona per beure. Una de les observacions del folklore ancestral que il·lustra la preferència d'aquests petits animals per un entorn aquàtic net ha sigut recollida per Mossén Esteve Caseponce a la rondalla de "La salamandra", part de la seva compilació de les Rondalles del Vallespir.[2]
[modifica] Subespècies
- Lissotriton helveticus helveticus (Gran part de l'Europa occidental al sud de Dinamarca).
- Lissotriton helveticus punctillatus (Serra de la Demanda).
- Lissotriton helveticus alonsoi (Nord est de la Península ibèrica).
[modifica] Referències
- ↑ Amphibiaweb - Lissotriton helveticus (anglès)
- ↑ Rondalles del Vallespir, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Reed. 1993
