Tritó verd
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Tritó verd al Parc Nacional de Peneda-Gerês, Portugal.
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Triturus marmoratus (Latreille, 1800) |
||||||||||||||
 Distribució del tritó verd (en verd) i del Triturus pygmaeus (en blau) a Europa
|
||||||||||||||
El tritó verd (Triturus marmoratus) és un amfibi de l'ordre dels urodels i de la família dels salamàndrids. És principalment terrestre i la seva distribució és europea.
Taula de continguts |
[modifica] Descripció
Aquest tritó pot arribar a fer fins a 17 cm de llarg.[2] Té la pell aspra i de color verd i amb jaspiat de color marró o negre. El ventre és gris fosc amb taquetes blanques o fosques i el seu cap és ample, pla i amb glàndules paròtides. Les femelles adultes i els exemplars joves tenen una línia vertebral de color taronja que en els mascles perdura fins els 9 mesos. Els mascles adults tenen una cresta que va del coll fins la punta de la cua.
[modifica] Alimentació
El tritó verd s'alimenta de diversos invertebrats aquàtics, tot i que quan conviu amb les larves del tritó palmat (Lissotriton helveticus) s'alimenta d'invertebrats més grans.
[modifica] Distribució i hàbitat
Els tritons verds viuen a la major part de França, al nord d'Espanya i al terç superior de Portugal. Tenen una distribució que es sobreposa lleugerament amb la del tritó pigmeu (T. pygmaeus). No es troben tritons verds a gran part dels Pirineus degut a les condicions seques i inestables de la zona. Al nord de França les poblacions estan més disperses per la presència de Triturus cristatus, que pot hibridar amb el tritó verd.
Aquesta espècie viu a boscs i camps que siguin propers a zones aquàtiques. Les altes elevacions dels climes mediterranis són l'hàbitat preferit pels tritons verds. Tanmateix, no es solen trobar a més de 1000 metres d'altitud tot i que al Pla de la Calma supera els 1200 metres i a les llacunes de Neila (Burgos) o a les llacunes de Peñalara (Madrid) els 1800 metres.
[modifica] Reproducció
Durant el zel a l'aigua, el mascle mostra una cresta dorsal i caudal groguenca-ataronjada amb ratlles fosques i una ratlla caudal blanca platejada. D'altra banda el verd de la pell es torna més llampant.
S'ha demostrat que els tritons verds s'orienten per mig dels estels per a trobar les basses on ponen els ous.[3]
Les larves són relativament grans i duen brànquies externes i vermellenques als dos costats del cap. Els seus dits són prims i llargs.
[modifica] Estat de Conservació
El tritó verd no es troba amenaçat, tot i que les seves poblacions tenen tendència a decrèixer.[1]
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Jan Willem Arntzen, Robert Jehle, Jaime Bosch, Claude Miaud, Miguel Tejedo, Miguel Lizana, Iñigo Martínez-Solano, Alfredo Salvador, Mario García-París, Ernesto Recuero Gil, Paulo Sá-Sousa, Rafael Marquez 2008. Triturus marmoratus. In: IUCN 2009. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2009.1. <www.iucnredlist.org>. Consultat el 21 d'agost de 2009.
- ↑ livingunderworld.org [1]; Consultat el 26/12/2006
- ↑ Triturus marmoratus sistema d'orientació (anglès)
[modifica] Enllaços externs
- AmphibiaWeb - Triturus marmoratus (anglès)
- El tritó verd a l'Encyclopedia of Life (anglès)
