Tro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 01:39, 10 set 2015 amb l'última edició de PereBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

El tro és el so provocat per l'escalfament i expansió sobtats de l'aire al voltant d'un llamp i que es produeix després del llampec durant una tempesta.[1]

És l'ona de xoc causada per un llamp quan aquest escalfa instantàniament l'aire que l'envolta a més de 43.000 graus Celsius. Aquest aire supercalent s'expandeix molt ràpidament i en refredar-se es torna a contraure. Aquesta ràpida expansió i contracció genera ones de xoc que són les que fan el soroll que coneixem com a tro.

Com que el so i la llum viatgen a velocitats diferents a través de l'atmosfera, es pot mesurar el lapse de temps entre tots dos per fer una estimació de la distància a la qual s'ha produït el llamp. La velocitat del so a l'aire és aproximadament d'uns 340 m/s, mentre que la velocitat de la llum és tan ràpida que el llamp es veu al cap de només uns quants microsegons d'haver-se originat l'esdeveniment; així, doncs, es pot calcular la distància a la qual s'ha produït un llamp a raó d'un kilòmetre per cada de 3 segons de temps que passa entre que es veu el llamp i se sent el tro.

Moltes cultures tenien una divinitat per al tro, com el Thor nòrdic. A vegades estava associada a la dels llamps, com el Zeus grec. Els asteques veneraven Xolotl com a causant del tro. Totes elles pensaven que el déu causava el tro fent un soroll amb un objecte especial, com un plateret o un martell.

Referències

  1. «Llamps i trons llunyans». Meteocat. Gencat. [Consulta: 24 febrer 2015].


Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Tro
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tro