Tron Ludovisi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tron Ludovisi
Tron Ludovisi
Anónim, circa 460 aC
Marbre blanc • estil sever Magna Grècia
104 × × 144 cm
Museu Nacional Romano, Roma


Vista posterior i lateral esquerra

El Tron Ludovisi, malgrat el seu nom, no és un tron sinó un bloc de marbre blanc, buit en la part posterior i esculpit en baix relleu en els seus tres costats. La seva autenticitat és debatuda; els qui l'accepten, el situen en la Grècia Occidental, a la Magna Grècia, datant-la en el període proper a 460 aC (basats en el estil sever que manifesta), el qual pertany a la transició entre l'època arcaica i inicis de la clàssica. El Tron Ludovisi es conserva en el Museu Nacional Romano, Roma, des que va ser comprat pel govern italià el 1894.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El relleu central acostuma a interpretar-se com Afrodita sortint del mar, un motiu conegut com a Venus Anadiòmena. La deessa està vestint-se amb una roba diàfana amb l'assistència de dos Hores parades en la costa, que es preparen per cobrir-la amb un llenç que sostenen totes dues, el qual l'oculta de cintura en avall. Els dos relleus dels costats donen l'esquena discretament al misteri del tema central. Un mostra a una dona amb una mantellina ajupida, col·locant l'encens d'un thymiaterion que sosté amb la seva mà esquerra dintre d'un cremador d'encens que es troba sobre una tarima.[1] A l'altre relleu es troba una jove nua, asseguda amb un genoll sobre l'altra,[n. 1] mentre toca la flauta doble o aulos; un mitget subjecta el seu cabell.[2]

Descobriment i controvèrsia[modifica | modifica el codi]

El Tron va ser trobat el 1887, en el que anteriorment era l'immens terreny de la Vil·la Ludovisi a Roma, on havien estat ubicats els jardins de Sal·lusti, estant traslladat dintre de la Vil·la Ludovisi,[n. 2] d'on rep el seu nom.[3] Els Ludovisi eren una família papal que havien estat mecenes i col·leccionistes des de començaments del segle XVII. Les dificultats financeres van obligar a la venda de la col·lecció Ludovisi a l'Estat italià el 1894. Els terrenys de la Vil·la Ludovisi van ser fraccionats, es van traçar carrers i el districte va créixer, canviant completament.[4]

Existeix un debat respecte al propòsit originari de l'objecte, el significat dels seus relleus i el lloc on va ser fabricat, però el 1982 va poder vincular-se'l sense cap dubte amb un temple a Marasa, a la vora de Locri,[n. 3]un temple jònic d'Afrodita l'interior del qual va ser reconstruït el 480 aC. Mitjançant una reconstrucció del Tron, va poder demostrar-se que aquest s'ajustava exactament entre els blocs que quedaven de la base del temple; a més a més, es va suggerir que els candelers de terracota, o pinakes, de cultes de Locri Epizefiri, són l'únic paral·lel artístic al Tron.[5]

Les úniques altres representacions d'una dona nua pertanyent a aquest període (c. 460 aC) poden trobar-se a la terrisseria d'Àtica. Les crítiques respecte a les anomalies anatòmiques i els detalls i dubtes sobre l'autenticitat del Tron Ludovisi, van ser resumides per Jerome Eisenberg en un article de 1996 a Minerva; allà afirmava, parcialment, que la flautista hetera era una versió derivada d'un psykter de finals del segle VI aC, realitzat per Eufronio, catalogat el 1857 en el Museu de l'Hermitage de la col·lecció Campana. Eisenberg va notar que la representació romana de Penèlope guardant dol per Odisseu, encara que molt posterior, és l'única iconografia en l'escultura clàssica que mostra a una dona amb les seves cames creuades: la Penèlope està completament vestida.

Lateral dret
Lateral esquerra

La iconografia respecte a la temàtica del Tron Ludovisi no té paral·lel en la Antiguitat, pel que acostuma a posar-se-la en dubte. Perquè les assistents es troben parades sobre una superfície pedregosa, s'han ofert algunes interpretacions alternatives. Una és que la figura aixecant-se coincideix amb la vestimenta ritual d'una deessa ctònica, probablement Persèfone, sorgint per una fissura de la terra; aquest suggeriment va ser formulat per primera vegada el 1922 per Bernard Ashmole[6] es pot destacar que Pandora apareix a forma similar en les pintures de diversos gerros d'Àtica. Una altra interpretació suggereix que la figura sigui Hera emergint renascuda de les aigües del Canato, a prop de Tirint, com Hera Parthenos. Figures contemporànies de terracota en candelers trobats a Tirint mostren a Hera amb una tela quadrangular que cobreix el seu bust.[7]

« La tela, que és clarament un distintiu de senyal de culte en aquestes estatuetes, és el símbol d'Hera τελεία en oposició a Hera παρθένοσ, a qui podem suposar nua o a mig vestir i, per sobre tot, amb el seu bust al descobert. »
— S. Casson Hera of Kanathos and the Ludovisi Throne (1920), p. 139

El Tron de Boston[modifica | modifica el codi]

El Tron Ludovisi té un bessó menys reeixit: el Tron de Boston que es troba al Museu de Belles Arts de Boston. Aquest va aparèixer el 1894, poc després de la subhasta de la col·lecció Ludovisi, i va ser comprat per l'expert Edward Perry Warren, qui ho va donar a la ciutat de Boston. Molts neguen l'autenticitat del Tron de Boston. Una conferència al Palazzo Grassi de Venècia, el 1996, va comparar a tots dos objectes. Ara com ara, el Tron de Boston no és exhibit. En el cas de no ser una falsificació produïda al voltant de 1894, podria tractar-se d'una escultura romana dissenyada per ésser col·locada junt amb la grega en algun lloc dels jardins de Sal·lusti.[8][9]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. La majoria d'autors indica la impossibilitat anatòmica del posicionament del maluc dret.
  2. L'últim Ludovisi va construir el nou palau que després va ser venut a la Regna Margarita i ara allotja la ambaixada dels Estats Units.
  3. Ashmole ho va vincular amb uns fonaments a Locri el 1922.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Trono Ludovisi. Sacerdotisa» (en castellà). Artehistoria. [Consulta: 3 de gener de 2014].
  2. «Trono Ludovisi. Flautista» (en castellà). Artehistoria. [Consulta: 3 de gener de 2014].
  3. Petersen 1892, p. 31-80.
  4. Kim J. Hartswick, The Gardens of Sallust. A Changing Landscape (2004)
  5. Terras, Melissa M. «Los Tronos Ludovisi y Boston: Comparación» (en anglès), 1997.
  6. Ashmole 1922, p. 248-253.
  7. Casson 1920, p. 137-142.
  8. Hoving 1981, p. 172.
  9. Ashmole & Young 1968, p. 124-166.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ashmole, Bernard. (en anglès) The Journal of Hellenic Studies, 1922.
  • Ashmole, Bernard; Young, William J. «The Boston Relief and the Ludovisi Throne» (en anglès). Bulletin of the Museum of Fine Arts, 1968.
  • Casson, S. «Hera of Kanathos and the Ludovisi Throne» (en anglès). The Journal of Hellenic Studies, 1920.
  • Hoving, Thomas. King of the Confessors (en anglès). Simon & Schuster, 1981. 
  • Petersen, E. Römische Mitteilungen. VII (en alemany), 1892. .

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tron Ludovisi