Trozen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Trozen o Troizen o Trezen fou una ciutat del Peloponès el territori de la qual és conegut com a Trezene (Trezènia) o Trozènia o Troizènia, i que formava el cantó sud-est de la regió coneguda per Argòlida. Era propera a la costa en una plana fèrtil.

La llegenda diu que el país fou poblat pels jònics i que es va dir Orea, pel deu egipci Horus (Orus) i després Althèpia derivat del rei Althepos, fill de Posidó i de Leis (aquesta darrera filla d'Horus). La llegenda diu que Posidó i Atenea van lluitar per la possessió de la ciutat però que per mediació de Zeus finalment van acordar ser guardians conjunts del territori; un trident i un cap d'Atenea apareixen a les monedes antigues de la ciutat. A Athepos el va succeir Saron, que va construir un temple dedicat a Artemisa prop del mar, a unes maresmes que foren anomenades Phoibaia limnê, però més tard, quan hi fou enterrat Saron, van prendre el nom de Saronis. Els següents reis foren Hyperes i Anthas que van fundar les ciutats d'Hypereia i d'Antheia. Aëtios, fill d'Hyperes, va heretar el regne del seu pare i oncle i va anomenar a una de les seves ciutats com Posidònies. Durant el seu regnat, Trozen i Pittheos, que són anomenats fills de Pelops, i eren probablement prínceps aqueus, es van establir a la regió i es van repartir el poder amb Aëtios, però finalment els nou vinguts van eliminar l'antiga dinastia i van originar la dels Pelopiades i quan va morir Trozen, Pittheos va unir els dos establiments en una sola ciutat de nom Trozen en honor al seu germà. Pittheos fou el besavi de Teseu per la seva filla Aethra i el gran heroi atenenc va néixer i créixer a Trozen. Dos importants demo del Àtica van derivar el seu nom de dos fills de Trozen: Anaphlystos i Sphettos.

Esteve esmenta com altres antics noms de la ciutat Afrodísies, Sarònia, Posidònies, Apol·lònies i Anthanis. Estrabó diu que es va dir Posidònia perquè havia estat consagrada a Posidó.

Després del 1200 aC Trozen va quedar subjecta a Argos i una colònia dòrica d'Argos es va establir allí i foren ben rebuts pels antics habitants que van restar majoritaris. Més tard es va independitzar i va esdevenir un poderós estat marítim que va fundar les colònies d'Halicarnàs i Mindos a Cària i van participar junt amb els aqueus a la fundació de Síbaris a la Magna Grècia; la informació de que els aqueus els van expulsar de l'empresa colonitzadora deu ser errònia i referida a que els aqueus van expulsar a un colònia dòrica procedent de Trozen que havia fundat una ciutat anomenada Posidònia (Paestum).

Després de la batalla de les Termòpiles el port de Trozen fou seu de la concentració de la flota grega i quan els atenencs es van retirar de l'Àtica davant l'avanç de Xerxes, es van refugiar a Trozen on foren molt ben rebuts. Trozen va enviar 5 vaixells a Artemision i Salamina i 1000 homes a Platees, i van lluitar també a la batalla de Micale.

Després de la guerra l'aliança amb Atenes va continuar fins al 455 aC i Atenes hi va tenir una guarnició. A la pau del 455 aC Atenes va haver d'entregar Trozen. En esclatar la guerra del Peloponès Trozen es va aliar amb Esparta, segurament per enemistat amb Argos, i el país fou objectiu de la flota d'Atenes, que era prou propera. A l'anomenada Guerra de Corint el 394 aC Trozen va estar també al costat dels lacedemonis; i el 373 aC torna a aparèixer al costat d'Esparta contra Atenes.

Durant el domini macedoni Trozen va romandre com estat independent però sotmès a la política del regne. El 303 aC Demetri Poliorcetes li va retornar la llibertat juntament amb Argos, però després va tornar a caure en mans de Macedònia fins que el 278 aC fou ocupada pel espartà Cleonimos. No va tardar però a passar altre cop a Macedònia. Aratos la va incorporar a la Lliga Aquea després d'alliberar Corint. A la guerra entre la Lliga i Esparta, Trozen fou ocupada per Cleomenes el 223 aC però després que fou derrotat a Selàsia el 221 aC va ser tornada als aqueus.

Després no se’n tenen notícies. Es suposa que va seguir el camí de la Lliga Aquea i va passar a Roma, i es sap que en temps d'Estrabó era una ciutat important. El segle II s'esmenten els seus nombrosos edificis públics en el relat de Pausanies. Aquest escriptor dóna com a principals monuments l’àgora, el sagrat recinte del Hipòlit, i el recinte de l’acròpoli.

Al centre de l'àgora hi havia el temple d'Artemisa suposadament construït per Teseu, i al darrere el monument de Pittheos, fundador de la ciutat; no lluny el temple de les Muses, fundat per Ardalos fill de Hefestos. El teatre tenia al costat un altra temple d'Artemisa (Artemisa Liceia) fundat per Hipòlit; al darrere la pedra a la que Orestes fou purificat per nou habitants de Trozen i la tenda on Orestes es va refugiar abans d'expiar; prop el temple d'Apol·lo (Teari) el més antic conegut per Pausanies; l'aigua era portada de la font sagrada de Hippocrene; a la rodalia l'estàtua d'Hermes Poligi i una olivera salvatge, i el temple de Zeus Soter suposadament construït per Aëtios, rei mític de la ciutat.

El recinte del Hipòlit tenia un santuari dedicat a Diomedes; a més del temple d'Hipòlit tenia un temple dedicat a Apol·lo Epibateri; a un cantó hi havia l'estadi i al damunt el temple d'Afrodita Calascòpia; a la rodalia la tomba de Fedra, el monument d'Hipòlit, la casa del heroi, i la font anomenada Herculana.

L'acròpoli era coronada pel temple d'Atenea Polies o Stenies; a la vora de la muntanya hi havia el santuari de Pan Literi; més avall el temple d'Isis construït pels Halicarnasians, i el temple de Afrodita Ascrea.

Les ruïnes de la ciutat es conserven a la vila de Dhamalá, però són força minses en relació a la importància de la ciutat. A la plana es conserven les ruïnes d'antigues esglésies, que probablement foren abans temples; del temple d'Afrodita Calascòpia en queden algunes restes. El riu a la vora del qual estava la ciutat es diu avui Potámni i era antigament el Taurios i més tard Hyllicos; el rierol Crysorrh oas creuava la ciutat.

El territori de Trozen estava rodejat a l'oest pel d'Epidaur, al sud-oest pel d'Hermíone; i al nord, est i sud-est pel mar. La plana enfront del mar formava la part essencial del territori que era limitat al sud per unes muntanyes que acabaven als caps Scyllaon i Bucèfala, els punts més orientals del Peloponès. Al costat del promontori de Scyllaon i havia una gran badia de nom Pogon, amb l'illa Calaureia; a aquesta badia es va reunir la flota grega abans de la batalla de Salamina. El port de la ciutat es deia Celenderis, i era a la part oest de la badia de Pogon. La península de Methana pertanyia a Trozen i estava unida a la costa per un estret istme. A més de l'illa Calaureia hi havia també la de Sphèria, més tard Hiera; les dues illes es van unir en època moderna a terra per una llengua d'arena.

Coord.: 37° 28′ 0″ N, 23° 25′ 0″ E / 37.46667,23.41667

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trozen