Truganini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTruganini

Truganini en 1866
Biografia
Naixement1812 Modifica el valor a Wikidata
Bruny Island (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 1876 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Hobart Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsTruganini, Trucanini, Trucaninny, i Lallah Rookh
Grup ètnicAborígens de Tasmània Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perdarrera aborigen de Tasmània
Activitat
Lloc de treball Hobart Modifica el valor a Wikidata

Truganini (c. 1812 – 8 de maig de 1876) fou una dona considerada l'última aborigen de Tasmània (Palawa) de sang pura.

Hi ha diverses maneres de pronunciar el seu nom, incloses Trugernanner, Trugernena, Trugannini, Trucanini, Trucaminni,[1] i Trucaninny.[2] Truganini també fou coneguda pel sobrenom Lalla(h) Rookh.[1]

Primers anys[modifica]

Truganini va néxier en 1812[3] a Bruny Island (Lunawan-na-Alonna en la llengua aborigen local),[4] al sud de la capital de Tasmània, Hobart, i separada de l'illa de Tasmània pel canal D'Entrecasteaux.[5] Era filla de Mangana, cap de la gent de Bruny Island. El seu nom era la paraula que donava la tribu per descriure l'Atriplex cinerea.[6] En 1835 va adoptar el nom que li va donar George Augustus Robinson, 'Lalla(h) Rookh' nom indígena que vol dir 'última supervivent del [seu] clan'. Truganini va créixer en la tragèdia, la seva mare biològica fou assassinada per baleners, ella mateixa fou violada anys més tard per baleners mentre el seu primer promés era assassinat quan intentava auxiliar-la, i en 1828, la seva madrastra i dues germanes, Lowhenunhue i Maggerleede, foren abduïdes per convictes i dutes a Kangaroo Island, a Austràlia Meridional on foren venudes com a esclaves.

Quan el tinent-governador George Arthur arribà a la Terra de Van Diemen en 1824, va posar en pràctica dues polítiques per fer front al creixent conflicte entre els colons i els aborígens. En primer lloc, es van atorgar recompenses per la captura dels adults i nens aborígens, i en segon lloc va realitzar un esforç per establir relacions amistoses amb els aborígens per tal d'atreure'ls a campaments. La campanya va començar a Bruny Island, on hi havia hagut un menor nombre de les hostilitats que en altres parts de Tasmània.

Truganini, asseguda a la dreta

En 1830, George Augustus Robinson, el Protector d'Aborigins, traslladà Truganini i Woorrady a Flinders Island amb els darrers aborígens de Tasmània supervivents (potser un centenar). L'objectiu declarat de l'aïllament era salvar-los, però molts del grup van morir a causa de la grip i altres malalties. Truganini també va ajudar Robinson amb un assentament d'aborígens del continent a Port Phillip en 1838.[7] Després de viure uns dos anys al voltant de Melbourne esdevingueren foragitats, robant als colons de Dandenong abans de dirigir-se a Bass River i després a Cape Paterson on membres del seu grup assassinaren dos baleners a la cabana de Watsons després de disparar i ferir altres colons de la zona. Després d'una llarga persecució els responsables dels assassinats foren capturats i enviats a Melbourne, on foren jutjats i penjats de la forca. Truganini fou ferida al cap d'un tret, i quan el seu grup fou enviat a Melbourne fou curada pel Dr. Hugh Anderson de Bass River. Després del judici fou enviada a Flinders Islans. En 1856 els pocs aborígens de Tasmània supervivents a l'illa Flinders, inclosa Truganini, foren enviades a l'assentament d'Oyster Cove, al sud de Hobart.[8][9]

Darrers anys i llegat[modifica]

Les històries orals de Truganini informen que després d'arribar al nou assentament de Melbourne i separar-se de Robinson, va tenir una nena anomenada Louisa Esmai amb John Shugnow o Strugnell a Point Nepean, Victoria. A més, Truganini era descendent sanguínia de les tribus de la Nació Kulin de Victòria. De fet, van amagar al nen de les autoritats que caçaven Truganini. Després que Truganini va ser capturada i exiliada, la seva filla Louisa va ser criada en la Nació Kulin. Louisa es va casar amb John Briggs i va supervisar l'orfenat de la reserva aborigen Coranderrk quan va ser administrat per líders Wurundjeri, incloent Simon Wonga i William Barak.[10] Segons un informe a The Times més tard es casà amb un tasmani conegut com a "King Billy" qui va morir el març de 1871.[1] Pel 1873 Truganini era l'única supervivent del grup d'Oyster Cove, i novament fou traslladada a Hobart. Va morir tres anys més tard, demanant que les seves cendres fossin llançades al canal de D'Entrecasteaux; tanmateix, fou enterrada a l'antiga Factoria Femenina a Cascades, un suburbi de Hobart. En dos anys, el seu esquelet fou exhumat per la Royal Society of Tasmania i exposat en un museu.[11] Finalment l'abril de 1976, en commemoració del centenari de la seva mort, les restes de Truganini foren incinerats i les cendres escampades segons la seva última voluntat.[12][13]

Truganini sovint és considerada l'última aborigen de Tasmània de sang pura parlant d'una llengua tasmana.[14] The Companion to Tasmanian History detalla tres dones aborígens de Tasmània de sang pura, Sal, Suke i Betty, que vivien a l'illa Kangaroo a Austràlia Meridional a finals de la dècada de 1870 i les tres sobrevisqueren Truganini. També hi havia aborígens de Tasmània vivint a l'illa Flinders i a l'illa Lady Barron. Fanny Cochrane Smith (1834–1905), sobrevisqué Truganini 30 anys i en 1889 fou reconeguda oficialment com l'última aborigen de Tasmània de sang pura. Smith va gravar cançons en la seva llengua nadiua, les úniques gravacions d'àudio que existeixen d'una llengua de Tasmània.[3][15]

El 1997 el Museu Memorial Royal Albert, Exeter, Anglaterra, retornà el collaret i el braçalet de Truganini a Tasmània. En 2002 es va trobar restes del seu cabell i de la seva pell a la col·lecció del Royal College of Surgeons of England i retornat a Tasmània per a ser enterrat.[16]

Referències culturals[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 "A royal lady - Trucaminni, or Lalla Rookh, the last Tasmanian aboriginal, has died of paralysis, aged 73. She was Queen Consort to King Billy, who died in March 1871, and had been under the care of Mrs Dandridge, who was allowed £80 annually by the Government for maintenance." The Times, Thursday, 6 July 1876; pg. 6; Issue 28674; col D
  2. Els informes de l'era colonial pronunciaven el seu nom "Trugernanner" o "Trugernena" (en ortografia moderna, Trukanana o Trukanina). En 1869 es va fundar la vila de Truganini vora Bendigo a Victòria; en 1870 aquesta pronunciació fou usada per primer cop pel nom de Truganini.
  3. 3,0 3,1 Ryan, Lyndall. Trugernanner (Truganini) (1812–1876). 6. Australian Dictionary of Biography, 1976 [Consulta: 24 juny 2013]. 
  4. a The Mercury, 23 de setembre de 1911, Tasmanian Nomenclature, digitalitzat en trove.nla.gov.au.
  5. Flannery, T.F. (1994) The Future Eaters: An ecological history of the Australasian lands and people Chatswood: New South Wales, ISBN 0-8021-3943-4
  6. Ellis, V. R. 1981. Trucanini: Queen or Traitor. Australian Institute of Aboriginal Studies. p.3
  7. The Andersons of Western Port Horton & Morris
  8. Gough, Julie Oyster Cove at Centre for Tasmanian Historical Studies, University of Tasmania
  9. Segons el diari The Times, citant un informe publicat per l'Oficina Colonial, el 1861 el nombre de supervivents a Oyster Cove era llavors de 14: "... 14 persones, tots adults, aborígens de Tasmània, que són l'únic vestigi supervivent de deu tribus. Nou d'aquestes persones són dones i cinc són homes. Hi ha entre ells quatre parelles casades, i quatre dels homes i cinc de les dones són menors de 45 anys, però no hi ha nascut nens durant anys. Es considera difícil explicar això... A més d'aquestes 14 persones hi ha una dona nativa que està casada amb un home blanc, i que té un fill, un nen d'aspecte saludable... " l'article, titulat ‘Decay of Race’, afegeix que tot i que els supervivents van gaudir de bona salut en general i que encara feien viatges de caça al bosc, durant l'estació (després de la primera pregunta "deixar anar"), eren ara "alimentats, allotjats i vestit a costa del públic" i "molt més addictes a la beguda". The Times, Tuesday, 5 Feb 1861; pg. 10; Issue 23848; col A
  10. Register of Births, Deaths & Marriages
  11. Antje Kühnast: 'In the interest of science and the colony'. Truganini und die Legende von den aussterbenden Rassen. In: Entfremdete Körper. Rassismus als Leichenschändung [Alienated Bodies. Racism and the desecration of corpses]. Ed by W. D. Hund. Bielefeld: Transcript 2009, pp. 205 - 250.. 
  12. 'The Last Wish: Truganini's ashes scattered in the D'Entrecasteaux Channel', Aboriginal News, vol. 3, no. 2, 1976
  13. Truganini Arxivat 2011-09-27 a Wayback Machine. Index of Significant Tasmanian Women, at Tasmania's Department of Premier and Cabinet, October 2011. Accessed 21 March 2012
  14. Crowley, Terry; Thieberger, Nick. Field linguistics: a beginner's guide. Oxford University Press, USA, 2007. 
  15. «Fanny Cochrane Smith». Index of Significant Tasmanian Women, at Tasmania's Department of Premier and Cabinet. Arxivat de l'original el 2010-07-19. [Consulta: 4 juny 2014]. «She is probably best known for her cylinder recordings of Aboriginal songs, recorded in 1899, which are the only audio recordings of an indigenous Tasmanian language.». Accessed 21 March 2012
  16. Barkham, P. and Finlayson, A. «Museum returns sacred samples». The Guardian, 31-05-2002 [Consulta: 11 juliol 2006].
  17. The Times, Saturday, 24 April 1886; pg. 4; Issue 31742; col E
  18. The Times, Thursday, 22 October 1908; pg. 13; Issue 38784; col A

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Truganini