Trypanosoma cruzi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Trypanosoma cruzi
Trypanosoma cruzi crithidia.jpeg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Euglenozoa
Classe: Kinetoplastea
Ordre: Trypanosomatida
Família: Trypanosomatidae
Gènere: 'Trypanosoma'
Espècie: ''T. cruzi''

El Trypanosoma cruzi és un protista de la classe Kinetoplastea, família Trypanosomatidae, caracteritzat per la presència d'un sol flagel i una sola mitocondri, dins de la qual el seu genoma es troba ordenat en una complexa i compacta xarxa anomenada cinetoplast. És un paràsit intracel·lular amb un cicle de vida que involucra vertebrats i invertebrats. És l'agent etiològic de la malaltia de Chagas.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Amastigots: Esfèric o ovalat, és la forma reproductiva a l'interior de les cèl·lules dels mamífers.
  • Epimastigots: Allargat i amb el cinetoplast localitzat anteriorment al nucli, és la forma reproductiva en el tracte digestiu dels invertebrats i en mitjans de cultiu.
  • Tripomastigots: També allargat, però amb el cinetoplast localitzat posteriorment al nucli. Es troba a la sang dels mamífers i és la forma infectant d'ells. Aquesta forma no es divideix.[1]

Cicle biològic[modifica | modifica el codi]

Cicle vital del Trypanosoma cruzi.
  • En l'ésser humà: El cicle s'inicia quan un insecte hematòfag infectat pica a un ésser humà i defeca. Els tripomastigots metacíclis es transmeten en els excrements (1). Entren en l'hoste a través de la ferida o per l'encreuament de les membranes mucoses. Quan entren en una cèl·lula humana, es converteixen en amastigots (2). Aquesta és una etapa reproductiva a través de la mitosi. Després de la reproducció, una gran quantitat d'amastigots es troben en la cèl·lula infectada, formant-se seudoquists (3). Els amastigots es converteix de nou en tripomastigots i la cèl·lula es trenca. El tripomastigotes torna a infectar una altra cèl·lula repetint el cicle de multiplicació (4).
  • En l'insecte: Quan l'insecte pica a un hoste infectat, alguns tripomastigots passen a ell a través de la sang (5). En l'intestí de l'insecte, es transformen en epimastigots (6), els quals constitueixen una segona etapa reproductiva (7). Després de la reproducció a través de la mitosi, els epimastigots passen al recte. Allà es converteixen en tripomastigots metacíclics (8) i s'evacuen a través dels excrements. Les excrements poden infectar a un nou hoste (1), repetint el cicle.

Patogenicitat[modifica | modifica el codi]

Produeix l'anomenada malaltia de Chagas a Amèrica. La disseminació del T. cruzi es dóna pel contacte amb els excrements d'insectes del tipus hemípters (xip) entrant els paràsits per la ferida causada per la seva picada; arriben al del torrent sanguini (forma tripomastigota metacíclics) viatja cap als diferents òrgans i teixits, replicant principalment en teixits musculars i nerviós (forma amastigota). Poden produir cardiopatia chagàsica danys irreparables en els plexes mientèric del tracte gastrointestinal, fent que la persona present megaesòfag, megacòlon i que eventualment mori, a més de tot això la persona pot no presentar símptomes el que beneficia el paràsit, ja que a través del temps sigui més patogen.

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

  • Observació al microscòpic de la sang del pacient dues setmanes després de la picadura, realitzant un frotis sanguini amb tinció de Giemsa.
  • Com un xenodiagnòstic on el pacient és intencionalment picat per l'insecte transmissor no contaminat i, quatre setmanes després, el seu intestí és examinat a la recerca de paràsits o per la inoculació de la sang del malalt en animals de laboratori.
  • Detecció de l'ADN del paràsit per PCR.
  • Diverses proves immunològiques.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Trypanosoma cruzi».

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trypanosoma cruzi Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Zingales, B., Souto, R.P., Mangia, R.H., Lisboa, C.V., Campbell, D.A., Coura, J.R., Jansen, A., Fernandes, O., 1998. Molecular epidemiology of American trypanosomiasis in Brazil based on dimorphisms of rRNA and mini-exon gene sequences. Int. J. Parasitol. 28, 105–112.
  • Momen, H., 1999. Taxonomy of Trypanosoma cruzi: a commentary on characterization and nomenclature.Mem. Inst. Oswaldo Cruz 94, 181–184.
  • Di Noia, J.M., Buscaglia, C.A., De Marchi, C.R., Almeida, I.C., Frasch, A.C., 2002. A Trypanosoma cruzi small surface molecule provides the first immunological evidence that Chagas' disease is due to a single parasite lineage. J. Exp. Med. 185, 401–413.
  • Burgos, J.M., Begher, S., Freitas, J.M., Bisio, M., Duffy, T., Altcheh, J.,Teijeiro, R., Lopez Alcoba, H., Deccarlini, F., Freilij, H., Levin, M.J.,Levalle, J., Macedo, A.M., Schijman, A.G., 2005. Molecular diagnosis and typing of Trypanosoma cruzi populations and lineages in cerebral Chagas disease in a patient with AIDS. Am. J. Trop. Med. Hyg. 73, 1016–1018.
  • Freitas, J.M., Augusto-Pinto, L., Pimenta, J.R., Bastos-Rodrigues, L., Goncalves, V.F., Teixeira, S.M., Chiari, E., Junqueira, A.C., Fernandes, O., Macedo, A.M., Machado, C.R., Pena, S.D., 2006. Ancestral genomes, Sex and the Population Structure of Trypanosoma cruzi. PLoS Pathogens 2, 226–235.