Tsuga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Tsuga
Tsuga heterophylla
Tsuga heterophylla

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Pinophyta
Classe: Pinopsida
Ordre: Pinales
Família: Pinaceae
Gènere: Tsuga
Carrière
Espècies
  • Subgèneres Tsuga

Tsuga canadensis  Eastern Hemlock
Tsuga caroliniana  Carolina Hemlock
Tsuga chinensis  Taiwan
Tsuga diversifolia  Nord del Japó
Tsuga dumosa  Himàlaia
Tsuga forrestii  de Forrest
Tsuga heterophylla  occidental
Tsuga sieboldii  Sud del Japó

  • Subgènere Hesperopeuce (Engelm.) Ueno

Tsuga mertensiana  de Mertensi

Tsuga és un gènere de coníferes dins la família Pinaceae. El nom d'aquest gènere deriva del japonès:栂 ツガ, que és el nom comú japonès de l'espècie Tsuga sieboldii. El nom comú en anglès és hemlock i deriva del fet que l'olor de les fulles trinxades és similar al de les fulles trinxades de la planta del gènere Conium la qual en anglès es diu poison hemlock.

Hi ha de 8 a 10 espècies, quatre d'elles es troben a Amèrica del Nord i de 4 a 6 a Àsia oriental.[1][2][3][4][5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Tsuga diversifolia, fulles i pinyes nevades

Són arbres de fulla persistent de mida de mitjana a grossa, oscil·len entre els 10 als 60 metres d'alt amb una capçada de cònica a irregular. Els brots principals generalment pengen. Les fulles estan aplanades de 5–35 mm de llarg i 1–3 mm d'ample.

Tsuga mertensiana, fulles i pinyes

Les pinyes són petites i de forma ovoide globosa de 15–40 mm de llarg excepte en T. mertensiana, on són cilíndriques i més llargues de 35–80 mm. <les llavors són petites de 2 a 4 mm de llarg i alades. La germinació és epigea i les plàntules tenen 6 cotilèdons.[1][2][3][4][5]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Les espècies estan adaptades i confinades a climes frescos temperats i humits en llocs molt plujosos i d'estius frescos però toleren iverns freds i nivosos.[1][3]

Usos[modifica | modifica el codi]

La fusta s'utilitza forestament especialment per a pasta de paper. Moltes espècies es fan servir en jardineria i nombrosos cultivars s'han seleccionat. L'escorça es fa servir en el curtit de pells. De les fulles se'n fan infusions.


Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tsuga
  1. 1,0 1,1 1,2 Farjon, A. (1990). Pinaceae. Drawings and Descriptions of the Genera. Koeltz Scientific Books ISBN 3-87429-298-3.
  2. 2,0 2,1 Rushforth, K. (1987). Conifers. Helm ISBN 0-7470-2801-X.
  3. 3,0 3,1 3,2 Earle, C. J. «Tsuga». Gymnosperm Database, 2006. [Consulta: 2007-05-16].
  4. 4,0 4,1 Wu, Z.-Y., & Raven, P. H.. «Tsuga». Flora of China. Beijing: Science Press, 1999. [Consulta: 2007-05-16].
  5. 5,0 5,1 Taylor, R. J. «Tsuga». Flora of North America North of Mexico, Vol. 2.. Oxford University Press, 1993. [Consulta: 2007-05-16].