Tsuga
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Tsuga heterophylla
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
Tsuga canadensis Eastern Hemlock
Tsuga mertensiana de Mertensi |
||||||||||||
Tsuga és un gènere de coníferes dins la família Pinaceae. El nom d'aquest gènere deriva del japonès:栂 ツガ, que és el nom comú japonès de l'espècie Tsuga sieboldii. El nom comú en anglès és hemlock i deriva del fet que l'olor de les fulles trinxades és similar al de les fulles trinxades de la planta del gènere Conium la qual en anglès es diu poison hemlock.
Hi ha de 8 a 10 espècies, quatre d'elles es troben a Amèrica del Nord i de 4 a 6 a Àsia oriental.[1][2][3][4][5]
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
Són arbres de fulla persistent de mida de mitjana a grossa, oscil·len entre els 10 als 60 metres d'alt amb una capçada de cònica a irregular. Els brots principals generalment pengen. Les fulles estan aplanades de 5–35 mm de llarg i 1–3 mm d'ample.
Les pinyes són petites i de forma ovoide globosa de 15–40 mm de llarg excepte en T. mertensiana, on són cilíndriques i més llargues de 35–80 mm. <les llavors són petites de 2 a 4 mm de llarg i alades.La germinació és epigea i les plàntules tenen 6 cotilèdons.[1][2][3][4][5]
Ecologia [modifica]
Les espècies estan adaptades i confinades a climes frescos temperats i humits en llocs molt plujosos i d'estius frescos però toleren iverns freds i nivosos.[1][3]
Usos [modifica]
La fusta s'utilitza forestament especialment per a pasta de paper. Moltes espècies es fan servir en jardineria i nombrosos cultivars s'han seleccionat. L'escorça es fa servir en el curtit de pells. De les fulles se'n fan infusions.
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tsuga |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Farjon, A. (1990). Pinaceae. Drawings and Descriptions of the Genera. Koeltz Scientific Books ISBN 3-87429-298-3.
- ↑ 2,0 2,1 Rushforth, K. (1987). Conifers. Helm ISBN 0-7470-2801-X.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Earle, C. J.. «Tsuga». Gymnosperm Database, 2006. [Consulta: 2007-05-16].
- ↑ 4,0 4,1 Wu, Z.-Y., & Raven, P. H.. «Tsuga». Flora of China. Beijing: Science Press, 1999. [Consulta: 2007-05-16].
- ↑ 5,0 5,1 Taylor, R. J.. «Tsuga». Flora of North America North of Mexico, Vol. 2.. Oxford University Press, 1993. [Consulta: 2007-05-16].
