Tuatara
Sphenodon  | |
|---|---|
 Sphenodon punctatus | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Reptilia |
| Ordre | Rhynchocephalia |
| Família | Sphenodontidae |
| Gènere | Sphenodon Gray, 1831 |
| Espècies | |
| |
| Distribució | |
 negre: distribució (nord de Nova Zelanda) | |
| Endèmic de | |
| Mida | |
 | |
La tuatara (Sphenodon punctatus) és una espècie de sauròpsid (rèptil) lepidosaure de l'ordre del rincocèfals. És originari i endèmic de Nova Zelanda. Pertany a l'ordre Sphenodontia.[1][2]
És una espècie molt primitiva, que va tenir el seu zenit fa 200 milions d'anys (en l'època dels dinosaures i abans) que encara sobreviu, amb aspecte de llangardaix i que viu en galeries excavades. Mesura uns 70 cm de llargada i és insectívor i carnívor. Té les dents anteriors molt grans i esmolades, el seu tipus de dentició és únic entre totes les espècies vives. Dels rèptils actuals, és l'únic que no té un òrgan copulador i qui té una temperatura corporal més baixa (16 - 21 °C). Encara que es pugui considerar un fòssil vivent, en realitat ha experimentat molts canvis evolutius respecte als seus antecedents del Mesozoic.
El nom de tuatara deriva de l'idioma maorí i significa puntes a l'esquena.[3]
La tuatara és de gran interès per a l'estudi de l'evolució de llangardaixos i serps, i per la reconstrucció de l'aspecte i hàbits dels primers diàpsids (el grup que inclou aus i cocodrils).
El genoma de la tuatara ens permet explorar característiques ancestrals de mamífers i rèptils; especialment pel que fa al control de la temperatura corporal, receptors olfactius, visió nocturna i longevitat.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Tuatara». New Zealand Ecology: Living Fossils. TerraNature Trust, 2004. [Consulta: 10 novembre 2006].
- ↑ «Facts about tuatara». Conservation: Native Species. Threatened Species Unit, Department of Conservation, Government of New Zealand. [Consulta: 10 febrer 2007].
- ↑ «The Tuatara». Kiwi Conservation Club: Fact Sheets. Royal Forest and Bird Protection Society of New Zealand Inc., 2007. [Consulta: 2 juny 2007].
- ↑ Gemmell, Neil J.; Rutherford, Kim; Prost, Stefan; Tollis, Marc; Winter, David «The tuatara genome reveals ancient features of amniote evolution» (en anglès). Nature, 05-08-2020, pàg. 1–7. DOI: 10.1038/s41586-020-2561-9. ISSN: 1476-4687.
