Tukultininurta I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tukultininurta I (antigament Tukultininib o Tukulti-Ninib quan el nom de la deïtat "Ninurta" fou transcrita com Ninib) fou rei d'Assíria vers 1235-1196 aC. Va succeir al seu pare Salmanassar I (rei vers 1275-1235 aC).

Els primers anys de regnat va fer una expedició contra els guti als que va derrotar amb una gran matança, i els uqmeni, veïns dels guti, es van sotmetre; el rei uqmeni Abulli fou fet presoner. En la mateixa campanya també foren sotmesos Elkhúlia i Sarnida, països veïns dels guti. Una altra campanya fou contra els kudmukhi, país en què va conquerir cinc fortaleses. La regió entre les muntanyes Kashiyari i les muntanyes Alzi, que estava revoltada feia uns deu anys, fou sotmesa, i el rei d'Alzi, Ekhliteshup, va fugir al Nairi.

També en els primers anys de regnat va envair Babilònia i el rei cassita Kashtiliash IV de la II dinastia (que governà entre 1242/1234 a 1235/1226 aC segons les diferents cronologies) fou derrotat i fet presoner sent deportat a Assíria; El rei assiri va arribar fins al golf Pèrsic llavors País de la Mar i fins a Tilmun (Bahrayn) amb un suposat domini més o menys efectiu de la costa d'Aràbia oriental. El territori fou erigit en una mena de virregnat anomenat Karduniash (Mesopotàmia) del qual el propi Tukultininurta es va proclamar virrei, però al cap d'uns anys va deixar el govern a Enlilnadinshumi (vers 1227-1226 aC). Un relat èpic narra la seva guerra amb Kastihliya IV.

Al cap d'un any els elamites van deposar i van posar al tron a Kadashmankharbe II (1226-1224 aC); llavors Tukultininurta va retornar amb un exèrcit, va ocupar Babilònia per segona vegada, i els temples de la ciutat foren saquejats construint amb aquest botí una nova ciutat propera a Assur que va anomenar Kartukultinurta on va residir. Al front del govern a Babilònia va deixar a Adadshumaiddina 1224-1218 aC.

Tukultininurta va fer llavors una expedició al Nairi on una estela diu que va sotmetre quaranta reis del país. Llavors el poder d'Assíria anava de l'Eufrates al país dels guti (oest a est) i de Babilònia als llacs Van i Úrmia (sud a nord).

Després va fer una expedició cap als territoris al nord-oest, i va conquerir Rapiqu, Mari, Terqa, Khana i el país Akhlamu, i Arrapkha, al nord del Diyala.

Vers el 1200 aC els nobles assiris el van començar a considerar un dement; els mateixos fills del rei es van posar al front d'una conspiració. Quan va esclatar la conjura (en una data entre 1208 i 1196 aC segons les diferents cronologies) el rei va quedar assetjat a palau i finalment fou assassinat. El fill Ashurnadinapli (1196-1193 aC) va ser proclamat al seu lloc.

D'aquest regnat són diverses tauletes que inclouen lleis assíries; una d'elles estava dedicada a l'estatus de la dona i els seus béns; també hi ha diversos decrets reials que donen idea de la vida a la cort i a l'harem del rei; el procediment de coronament està descrit en un document i es defineix Assur (Ashur) com el verdader rei mentre el sobirà estava només per servir-lo i engrandir el seu regne. La llengua assíria va tenir una gran difusió i va substituir a la llengua hurrita. Després del seu regnat Assíria va entrar en decadència.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • C. Dreys, Historia Universal, Barcelona, 1894