Tunis
De Viquipèdia
| Localització | |
  Tunis
Localització de Tunis a Tunísia
|
|
 |
|
| Estat • Governació |
 TunísiaGovernació de Tunis |
| Superfície | 212,63 km² |
| Altitud | n/d |
| Població (2007) • Densitat |
728.453 hab. 3.425,92 hab/km² |
| Coordenades | (i) |
| Web | |
Tunis (en àrab تونس, Tūnis) és la capital i la ciutat principal de Tunísia. La població estimada per a l'any 2003 era de 699.700 habitants.
Situada al nord-est de Tunísia, al costat del llac de Tunis, és una població situada al litoral mediterrani, a 36º 50' de latitud nord i 10º 15' de longitud est. Compta amb l'important port de la Goleta i és la capital política, econòmica i cultural del país.
Taula de continguts |
[edita] Clima
La ciutat té un clima mediterrani meridional, amb 18°C de temperatura mitjana anual (que varia dels 11°C del gener als 27°C de l'agost). En un període de 30 anys la màxima absoluta ha estat 46°Cº i la mínima -1 °C. La pluviometria total anual és de 440 litres, sense precipitacions durant els mesos de juliol i agost, mentre que el període de tardor i hivern concentra el 78% de les pluges.
[edita] Estructura de la ciutat
D'una banda hi ha la part antiga (la Medina) i de l'altra la ciutat moderna, sorgida en l'època colonial francesa, disposada en un pla geomètric. El port de la ciutat ha fet desenvolupar barris industrials als suburbis de Mégrine i Djebel-Djelloud.
[edita] Història
Al començament era una plaça forta que protegia Cartago. El 144 aC va passar al domini de Roma. Posteriorment va passar a ser la capital dels vàndals a l'Àfrica (450-533), el 533 va ser conquerida per Bizanci i el 695 pels musulmans. Fou inclosa, successivament, als imperis almoràvit i almohade (segles XI-XII), i esdevingué la capital del nou emirat hàfsida el 1236.
Cap al 1256, Jaume I de Catalunya-Aragó signà un tractat amb el califa Abu Abd Allah al-Mustansir, que reglamentà la presència catalana a Tunis. Jaume II pactà amb Sanç IV de Castella els límits de les respectives àrees comercials al nord d'Àfrica, amb el riu Muluia com a línia divisòria; això mantenia Tunis dins l'òrbita comercial catalana. Tunis obtingué consolat de catalans i de mallorquins; el primer arribà fins al segle XVI.
De 1347 a 1350 es va produir l'ocupació benimerina. La Goleta fou presa i la ciutat saquejada per Barbarossa el 1534. El contraatac comandat per Andrea Dòria comportà la destrucció de la ciutat i l'acceptació de vassallatge a favor de la monarquia espanyola.
Una altra vegada sota domini otomà (1570), Tunis fou reconquerida pels espanyols per Joan d'Àustria (1574), i caigué de nou l'any següent en poder dels turcs. Després de 1591, els governadors turcs (els beis) eren virtualment independents i la ciutat prosperà com un centre de comerç i de pirateria.
El 1655 la flota anglesa de l'almirall Robert Blake en destruí el port.
França ocupà la ciutat de 1881 a 1956, en què Tunísia va aconseguir la independència. Durant la Segona Guerra Mundial Tunis va ser una base de les forces de l'Eix.
La Lliga Àrab va tenir el seu quarter general a Tunis de 1979 a 1990. El Front d'Alliberament de Palestina també hi va tenir la seu des de 1982 a 1993 i l'aviació israeliana va bombardejar la ciutat el 1985.
[edita] Monuments
La Medina, amb més de 700 monuments, és Patrimoni de la Humanitat des de 1979 i dels seus nombrosos edificis en destaca la mesquita d'al-Zaytūna, fundada el 732, la Mesquita de Yussef Dey de 1616 i la Mesquita de Sidi Mahrez de 1675.
Les ruïnes de Cartago es troben al nord de la ciutat.
