Turó

Un pujol o turó, és una elevació del terreny que, en general, no supera els 100 metres des de la base fins al cim. No obstant això, en alguns països de Amèrica del Sud s'anomenen com a turons (cerro) alguns pics que superen els 3.000 m d'altitud.

Els turons poden formar-se per diversos fenòmens geomorfològics: per l'aparició de falles; per erosió d'altres accidents majors del terreny, tals com les mateixes muntanyes o altres turons; per moviment i deposició de sediments d'una glacera, per exemple, morrenes i drumlins; etcètera. La forma arrodonida d'alguns turons obeeix a moviments de difusió del sòl i a regòlits que cobreixen el turó, en un procés denominat reptació.

Algunes regions que podrien haver tingut turons i que ara no els tenen, com les vastes planes del nord d'Indiana, és per causa de la cobertura de glaceres durant l'Era de Gel. El contrast d'aquestes amb els nombrosos turons del sud de l'estat americà és com a resultat d'aquest procés.

Existeixen diverses denominacions específiques usades per descriure tipus particulars de turons, segons la seva aparença i mètode de formació. Molts noms s'han originat en una regió geogràfica per descriure una forma de turó peculiar a aquesta regió. Altres denominacions inclouen:

• Pujol – petit turó amb una mínima elevació
• Drumlin – turó format per acció glacial.
• Butte – turó illa amb costats molt escarpats i un cim molt pla, formats per acció climàtica.
• Tor – formació rocosa a la punta d'un turó, comú al sud-est d'Anglaterra.
• Puy – turó illa cònic i d'origen volcànic comú a França.
• Pingo – monticle de gel cobert de terra que es pot trobar en l'Àrtic i en l'Antàrtica.

Simbolisme històric i cultural

Molts assentaments van ser originalment construïts sobre turons, per evitar la crescuda de rius propers i les inundacions, o per defensar-se ja que ofereixen una bona visió de les terres dels voltants. Per exemple, la Roma Antiga va ser construïda sobre set pujols per protegir-se dels invasors.

A L'Europa del Nord, molts monuments estan situats sobre turons. Alguns d'aquests són estructures defensives (com els pobles fortificats de la Edat de Bronze), però unes altres semblen haver tingut una connotació religiosa. A Gran Bretanya, moltes de les esglésies construïdes sobre turons es creu que van ser erigides sobre antics llocs sagrats pagans. La Catedral Nacional de Washington va seguir aquesta tradició i va ser construïda sobre el turó més alt de la ciutat.

Així mateix, diverses cultures comunament dipositaven als seus morts en algun lloc determinat i després ho cobrien amb terra, creant una estructura similar a un turó, anomenat túmul.