En la bibliografia culta s'empra Montigalar, almenys fins ben entrat el segle xx.[2] D'altra banda, Alcover i Moll esmenten també la mateixa forma de Montigalar en el seu diccionari com una deformació de l'original Mont Aguilar, per metàtesi. Sembla que al segle xi la muntanya apareix anomenada com mons aquilaris en diversos documents.[3] Formes derivades com aquila, aquilaris i aquilaria es remunten, com a mínim, des del segle vi. Per tant, és un topònim antic que fa referència a una àguila. Tanmateix és freqüent aquest tipus de topònims en muntanyes punxegudes amb forma d'agulló.[2]
amb motiu de plantar vinya, s'hi van trobar algunes criptes que contenien uns cossos de figura gran i quasi agegantades, i encara que la major part eren cendre, es veien alguns ossos i es conservaven unes com llances; miraven a orient...
»
A més a més, gravada a la roca hi havia, com una ara dedicada al Sol, amb una inscripció llatina que resava: SOLI SACRUM A P ABASC·ANTUS. L'última part, possiblement era el nom d'una persona d'origen ibèric.[4]
