Turdetans

Àrea dels turdetans

Relleu d'un guerrer d'Osuna.

Els turdetans (llatí turdetani) foren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània utilitzat per Estrabó i Esteve Bizantí per anomenar a la Bètica.

Territori

La Turdetània abastava la vall del Guadalquivir des de l'Algarve fins a Sierra Morena ocupant la major part de l'actual Andalusia limitava amb la Bastetània, Oretània i la Carpetània, i va coincidir amb els antics territoris de la civilització de Tartessos.

Característiques

Estrabó esmenta Turdetània com a terra rica en recursos marins i terrestres, banyada pel riu Betis, poblada pels turdetans/túrduls (pobles diferents segons Plini i Polibi que situa als túrduls al nord), conta que existien més de 200 ciutats citant-ne Corduba (Còrdova), Hispalis (Sevilla) i Gades (Cadis).

Eren la tribu hispana mes civilitzada i posseïen un codi de lleis escrit, tot probablement derivat de la seva relació amb els fenicis i Tartessos. Es van romanitzar molt ràpidament i sempre es van mostrar oposats a la guerra. Els romans els hi van reconèixer el Ius Latii (dret llatí).

Bibliografia

• ESCACENA, J. L., 1989 Los turdetanos o la recuperación de la identidad perdida, Tartessos. Arqueología protohistórica del Bajo Guadalquivir, Ed. Ausa, Sabadell, 433-467.
• GARCÍA MORENO, L., 1989 Turdetanos, túrdulos y tartesios. Una hipótesis, Homenaje al Profesor Santiago Montero Díaz, Anejos de la Revista Gerión II, 289-295.
• PELLICER, M., 1980 Ensayo de periodización y cronología tartésica y turdetana, Habis 10, 307-335.
• PRESEDO, F., 1980 Los pueblos ibéricos, Historia de España Antigua. I. Protohistoria, Madrid.
• RUIZ MATA, D., 1994 Fenicios, tartesios y turdetanos, Huelva Arqueológica XIV, 325-367.