Ture Rangström

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaTure Rangström

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 novembre 1884 Modifica el valor a Wikidata
Parròquia de Hedvig Eleonora, Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 maig 1947 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
parròquia de Högalid (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de cap i coll Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaGryt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÒpera, simfonia i música de cambra Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra, pedagog musical, musicòleg, compositor, crític musical Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJohan Lindegren, Hans Erich Pfitzner i Julius Hey Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeElisabeth Leontine Hollender (1908–1926)
Mary Omon Rangström (1927–1937) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0710142 Spotify: 2hd6cRpxfulMbD6YkfoQsu Musicbrainz: 95d04456-e11d-4321-a3b2-ec8fe89bcad2 Lieder.net: 5434Songkick: 2218853 Discogs: 608047 IMSLP: Category:Rangström,_Ture Allmusic: mn0001760468 Modifica el valor a Wikidata

Anders Johan Ture Rangström (Estocolm, 30 de novembre de 1884 - 11 de maig de 1947) fou un compositor, director d'orquestra i crític musical suec. Va pertànyer a una nova generació de compositors suecs que, a la primera dècada del segle XX, van introduir el modernisme a les seves composicions.

Biografia[modifica]

Rangström davant de la granja Rangströmska a Södermalm, 1918.

Rangström va néixer a Estocolm,[1] on al final de la seva adolescència va començar a escriure cançons. El seu professor de música va suggerir que hauria de "variar una mica més les harmonies, fer-les una mica més salvatges!" Va seguir aquest consell i aviat es va guanyar el sobrenom entre els seus col·legues de "Sturm-und-Drangström".[2] Va viatjar a Berlín on va estudiar amb Hans Pfitzner entre 1905 i 1906, i també va estudiar cant amb el wagnerià Julius Hey, amb qui més tard va anar a Múnic per seguir els estudis.[2][3] Les seves composicions en aquesta època eren principalment per a veu i piano.

Entre 1907 i 1922 va ensenyar cant i de 1922 a 1925 va ser director titular de l'⁣Orquestra Simfònica de Göteborg.[3] Va fundar la Societat Sueca de Compositors el 1918, [4] i va ser promocionar les obres de l'⁣Òpera Reial Sueca de 1931 a 1936. Després d'això, va treballar com a autònom i va passar els estius a l'illa de Törnsholmen, que li havien regalat la gent de Suècia que va recaptar els diners per celebrar el seu cinquantè aniversari.[2]

Rangström va morir a casa seva a Estocolm després d'una llarga malaltia de la gola; el seu funeral es va celebrar a l'església de Maria Magdalena d'Estocolm i està enterrat al cementiri de Gryt, municipi de Valdemarsvik, comtat d'Östergötland, al sud-est de Suècia.[2] Va ser avi d'un dramaturg, anomenat com ell (nascut el 1944) el director artístic de Strindbergs Intima Teater (des de la seva reobertura el 2003), i oncle de l'autor Lars Gyllensten.

Obres[modifica]

Moltes de les seves primeres obres van prendre la forma de poemes simfònics, com Dityramb (Ditirambe) (1909), Ett midsommarstycke (Una peça d'estiu) i En höstsång (Una cançó de tardor). Després de l'èxit d'aquests poemes, Rangström va començar a treballar en les seves quatre simfonies. La primera, composta el 1914, està dedicada a la memòria de Strindberg – August Strindberg in memoriam; la segona, de 1919, es titula Mitt land (El meu país); la tercera del 1929, Sång under stjärnorna (Cançó sota les estrelles), i la quarta del 1936, Invocatio, per a orquestra i orgue.[5][6]

Va compondre tres òperes, titulades Kronbruden (La núvia de la corona), basades en una obra de Strindberg, que es va representar per primera vegada el 1915, Medeltida (Medieval), publicada el 1921, i Gilgamesj, basada en l'⁣Èpica mesopotàmica de Gilgamesh, escrita durant els últims anys de la seva vida. L'orquestració de Gilgamesj va ser completada pel compositor John Fernström, i es va estrenar el novembre de 1952 a la Royal Swedish Opera amb Erik Saedén al paper principal i Herbert Sandberg a la direcció. Rangström també va escriure gairebé 300 cançons i va orquestrar unes 60 d'elles.[2]

Orquestral[modifica]

  • Dithyramb, poema simfònic, 1909 (revisat per Kurt Atterberg, 1948)
  • Ett midsommarstycke, poema simfònic, 1910
  • En höstsång, poema simfònic, 1911
  • Havet Sjunger, poema simfònic, 1913
  • Simfonia núm. 1 en do sostingut menor, August Strindberg in memoriam, 1914
  • Intermezzo drammatico, suite, 1916–18
  • Divertimento elegiaco, suite per a orquestra de corda, 1918
  • Två melodier, clarinet i cordes, 1919
  • Simfonia núm. 2 en re menor, Mitt land, 1919
  • Två svenska folkmelodier, 1928
  • Simfonia núm. 3 en re bemoll Sång under stjärnorna, 1929
  • Partita per a violí i orquestra en si menor, 1933
  • Simfonia núm. 4 en re menor Invocatio, 1935
  • Ballada per a piano i orquestra, 1937
  • Vauxhall, suite 1937
  • Staden spelar, diversió, 1940

Música de cambra[modifica]

  • Quartet de corda en sol menor, Ein Nachtstück a ETA Hoffmanns Manier, 1909 (rev. Edvin Kallstenius i Kurt Atterberg 1948)
  • Suite in modo antico, violí i piano, 1912
  • Suite in modo barroc, violí i piano, 1920–22

Piano[modifica]

  • Fyra preludier, 1910–13
  • Mälarlegender, 1919
  • Sommarskyar, 1916–20
  • Improvisata, 1927
  • Sonatina, 1937
  • Spelmansvår, suite, 1943

Referències[modifica]

  1. ↑ Helmer, 1995.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Jacobsson, Stig (1996). "Ture Rangström – Symphony No. 2, Intermezzo drammatico". cpo 999 368-2 (CD pooklet): 10–14.
  3. ↑ 3,0 3,1 Wallrup, Erik. «Swedish Musical Heritage – Ture Rangström». www.swedishmusicalheritage.com, 2016.
  4. ↑ Kimball, Carol. Song: A Guide to Art Song Style and Literature. Hal Leonard, 2006, p. [Pàgina?]. ISBN 9781423412809. 
  5. ↑ «Ture Rangström | Biography & History». AllMusic.
  6. ↑ «Rangstrom Symphonies – Classics Today».

Fonts

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ture_Rangström&oldid=33380840»