Turgesius

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Turgesius o Thorgils (mort el 845) (també conegut com a Turgeis, Tuirgeis, Turges, Thorgisl i Thorgest) va ser un cabdill víking que va liderar les incursions i pillatges a Irlanda i de qui es comenta va conquerir Dublín. Malgrat tot, no està gaire clar si els noms que apareixen als Annals irlandesos identifiquen els originals en nòrdic antic Thurgestr o Thorgísl.[1][2]John O'Donovan i Charles Haliday l'identifiquen com Ragnar Lodbrok, però no s'ha acceptat com un argument sòlid en general.[3]

Vida[modifica | modifica el codi]

L'única cita històrica sobre Turgesius procedeix dels Annals d'Ulster:

« ...aquell que es va fer proclamar rei de l'illa l'any 839 i va disposar sacrificis a Thor a Dublín, Armagh i Clonmacnoise, procedent de: El país sense Pare, sense Credo, sense Gaèlic, amb llengües estranyes solament.[4][5] »

Y un anunci sobre la seva mort l'any 845, presumptivament seduït per la filla del rei de Meath,[6] Turgesius va ser capturat per Máel Sechnaill mac Máele Ruanaid del Clann Cholmáin i executat per ofegament en Lough Owel.[7] Amb alguna incertesa, els Annals dels quatre mestres associa Turgesius amb els atacs a Connacht, el Regne de Mide i l'església de Clonmacnoise un any abans de la data de la seva mort.[8]

Mite i llegenda[modifica | modifica el codi]

Durant el segle XII, es va escriure Cogad Gáedel re Gallaib (Guerra dels irlandesos contra els estrangers) per lloar i magnificar els èxits de Brian Boru i Turgesius es converteix en figura rellevant.[9][10] Giraldus Cambrensis, qui va tenir accés a una versió d'aquest treball, inclou algunes cites similars en la seva Topographia Hibernica, però aquestes cites no es consideren fidedignes.[11][12][13]

Segons Cogad Gaedel re Gaillaib, Turgesius estava casat amb Ottar o Ota (possiblement derivat del nòrdic antic Auðr o Odda o qualsevol altre nom que comenci per Odd -), qui va prendre possessió de la catedral de Clonmacnoise i oferia audiències asseguda a l'altar.[14]

La seva figura històrica s'ha pretès vincular amb el fill de Harald I de Noruega, Torgils Haraldsson, però sense proves en ferm que sigui la mateixa persona a més a més del fet que cronològicament és impossible, ja que Harald va néixer cap a 851. També se l'ha pretès identificar com a fill de Godofred I de Dinamarca.[15]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ó Corráin, Donnchadh. «The Vikings In Scotland And Ireland In The Ninth Century» (en anglès), 1998. [Consulta: 17 de febrer de 2013].
  2. Allen, W.E.D. «The Poet and the Spae-Wife: An Attempt to Reconstruct Al-Ghazal's Embassy to the Vikings» (en anglès) p. 46, 1960.
  3. Charles Haliday, ed. John Patrick Prendergast, The Scandinavian Kingdom of Dublin, Dublin: Thom, 1882, repr. Shannon, Irish University Press, 1969, ISBN 0716500523; Aquesta teoria es va publicar la primera vegada per John O'Donovan en 1860, anterior a la publicació pòstuma dels papers d'Haliday.
  4. Oxenstierna, Eric Graf (1959) Els Víkings, Ed. W. Kohlhammer GmbH, Stuttgart, ISBN 8421742248 p. 68
  5. Cita dels Annals d'Ulster
  6. Velasco, 2008, p. 183.
  7. Crawford, 1987, p. 49.
  8. Annals dels quatre mestres, AFM 843.13.
  9. Allen, 1960, p. 17.
  10. Sobre l'origen de Cogad, veure Ó Corráin, "Ireland, Wales, Man and the Hebrides", pp. 105-106.
  11. Sawyer, 2000, p. 22.
  12. Byrne, 1973, p. 267.
  13. Ó Cróinín, 1995, p. 262.
  14. Allen, 1960, p. 47.
  15. Montgomery, Hugh. The God-Kings of Europe: The Descendents of Jesus Traced Through the Odonic and Davidic Dynasties (en anglès). Book Tree, 2006. ISBN 978-1-58509-109-6. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Velasco, Manuel. Breve Historia de los Vikingos (en castellà), 2008. ISBN 84-9763-198-6.