Turgut Reis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua de Turgut Reis sota el Palau de Topkapi

Turgut Reis (Bodrum, 1485? - 23 de juny de 1565) fou un corsari turc i almirall otomà. Conegut en diferents llengües amb diferents noms com Dragut o Darghouth, el seu nom original en turc es Turgut Reis o Torgut Reis (reis significa almirall).

La Batalla de Preveza[modifica | modifica el codi]

Nascut prop de Bodrum a la costa del Mar Egeu a Turquia, Turgut va ser un dels famosos corsaris de l'imperi otomà. De jove es va unir als levends, els mariners turcs que operaven a la mar Egea i va arribar a ser el seu comandant. Com a tal, el setembre de 1538, amb 20 galeres i 10 galiots, Turgut Reis va dirigir una de les ales de l'estol Otomà que va derrotar la Lliga Santa comandada per Andrea Doria a la batalla de Preveza. Durant la batalla, amb dos dels seus galiots, va capturar la galera papal dirigida per Giambattista Dovizi, bisbe de Bibbiena, prenent-lo com a presoner.

Va ser un dels protegits de Khair-ad-Din Barbarossa.

Captura i llibertat[modifica | modifica el codi]

Per derrotar Turgut, l'Emperador Carles I d'Espanya, va manar a l'almirall genovès Andrea Doria lluitar contra ell. Turgut no va ser capturat per Andrea Doria, però sí pel seu nebot, Gianetti Doria, el 1540 i va ser enviat a galeres com a esclau durant tres anys fins a ésser rescatat per Barbarossa a canvi de 3.000 ducats el 1544 i de no saquejar Genova.

Llavors va establir la seva base a l'illa de Gerba i va lluitar contra els cristians en nombroses batalles al Mediterrani i capturant nombroses ciutats per l'Imperi, inundant la por en els seus enemics. El 1544 va ocupar Mahdia.

Comandant en cap de la marina otomana[modifica | modifica el codi]

Després de la mort de Khair-ad-Din el 1546, Turgut va aconseguir reunir una flota amb 24 bergantins per conquerir Nàpols, però va conquerir la costa de Calàbria, i el 1550 capturà Mahdia i part de Tunis, i va atacar Benissa, Sant Joan d'Alacant i Cullera.[1] Després d'unes perllongades i dures batalles, al sud d'Itàlia, l'almirall Andrea Doria i Bailiff Claude de la Sengle van forçar la retirada de Turgut el setembre de 1550. Turgut va preparar la fugida amb 20 vaixells cap a l'illa de Gerba, on els vaixells de Doria li varen parar un parany en una ancorada, i el van bloquejar a la costa oriental de l'anomenada calçada de Kantara (entre Gerba i terra ferma) però Turgut va fer creuar un canal i va fer arrossegar els vaixells per aquest pas a la terra per així poder fugir per l'altra banda i navegar fins a Constantinoble (1551).

És en aquestes dates quan Turgut també va llançar una sèrie d'atacs per l'arc mediterrani i va assetjar poblacions com Alacant, Pollença (on la població local liderada per Joan Mas,[2] va repel·lir l'atac), o Cullera, que va quedar totalment devastada i abandonada fins a vint anys després del setge.

Allà Turgut va mobilitzar una flota de 112 galeres i 2 galiasses amb 12.000 geníssers, i el 1551 va intentar capturar Malta. Encara que va fer un gran esforç no va poder conquerir Malta, de manera que va decidir devastar els poblats veïns i, en juliol del mateix any, la veïna illa de Gozo va patir el setge per part de Turgut, que la prengué i capturà centenars d'esclaus. El mateix agost va atacar i capturar Trípoli. L'atac a Malta i a Trípoli el va dirigir formalment el kapudan Paixà Sinan Pasha, que no era un marí sinó el germà del gran visir Damat Rüstem Pasha i potser a les divergències entre els dos homes es va deure el fracàs de l'atac a l'illa tot i l'èxit a Trípoli. Torgut es va separar de Sinan Pasha i els seus homes el van seguir. De retorn a Istanbul, com a recompensa pel seu coratge, l'emperador otomà li va concedir el territori de Karli-ili (el país de Carlos Tocco amb capital a Prevesa) amb el títol de Sanjakbegi.

El 1552, el Sultà Solimà I el Magnífic li va concedir el títol de comandant de la marina otomana i el va enviar a Trípoli com a beglerbegi. La flota va ser enviada a Itàlia amb motiu d'un tractat entre el Sultà i el rei Enric II de França. Turgut va devastar Calàbria el 1553, llançant un atac contra Elba, i assetjant la ciutat de Bonifacio a l'illa de Còrsega. Quan Bonifacio va capitular, Turgut va intentar la captura de iIombino i Portoferraio a l'illa d'Elba, però casualment ho va deixar i va retornar a Constantinoble. El 1554 va aparèixer una vegada més per la costa de Calàbria però aviat es va retirar cap a Durazzo. El 1559 va repel·lir un atac de la marina espanyola a les costes d'Algèria i el 1560 a les ordes de Piyale Pasha (el kapudan paixà) va lliurar una batalla memorable en aigües de Gerba, en la que els turcs van aconseguir la victòria.

Quan el sultà Solimà va atacar Malta el 1565, Turgut va unir 16.000 homes i 15 vaixells. Turgut va quedar ferit en la lluita i va morir el 23 de juny de 1565, al terraplè del fort de Sant Elm. Una bola de canó fortuïta va colpejar una superfície propera a ell fent que els enderrocs l'impactessin i el ferissin mortalment. Va viure el temps necessari per escoltar les notícies de la captura de Sant Elm. El seu cos va ser enterrat a Trípoli.

La ciutat on va néixer va ser anomenada amb el nom de Turgutreis en honor seu.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turgut Reis Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Furió, Antoni. Història del País Valencià. Tres i Quatre, 2001, p.301. ISBN 8475026311. 
  2. Boronat i Barrachina, Pascual; Danvila y Collado, Manuel. Los Moriscos españoles y su expulsión. vol.1 (en castellà), 1901, p. 210.