Turismund

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Turismon)
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Turismund
Turismund
Retrat imaginari de Turismon en un gravat del s. XVIII.

451-453 –  
Precedit per Teodoric I
Succeït per Teodoric II
Dades biogràfiques
Defunció 453
Dinastia Baltungs
Pares Teodoric I

Turismund (de Thurs (gegant) i mods (valor), «gegant valerós»;[1] ?, ? - ?, 453) va ser reis dels visigots durant el període del regne de Tolosa, des de la seva aclamació el 451 a la mort del seu pare en el camp de batalla, fins al seu assassinat per part dels seus germans el 453. El seu curt regnat va estar marcat per una política expansiva, principalment vers la zona i les ciutats de la Gàl·lia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill primogènit de Teodoric I, el primer de sis germans. Va ser escollit i aclamat com a rei en el transcurs de la batalla dels Camps Catalàunics (451), entre les actuals ciutats de Troyes i Châlons-sur-Marne, on els visigots lluitaven com aliats dels romans en contra dels huns, que pretenien envair la Gàl·lia, però també contra altres pobles aliats amb aquests, com els gèpids i els ostrogots, i on el seu pare és mort en combat i ell gairebé és capturat per l'enemic.[2] Arran d'això, segons Jordanes, Turismund és aclamat com a rei per l'exèrcit a la manera tradicional,[3] però aquest mateix autor fa notar que l'aclamació militar envers el rei com a reconeixement ja no era l'únic mètode necessari per mantenir-se en el tron, sinó que calia el control del tresor reial i de la capital, Tolosa.[4]

En aquest sentit, un cop es va recuperar el cos de Teodoric I i es van celebrar els funerals, Turismund va preparar un pla d'atac sobre els huns per venjar-se per la mort del seu pare.[5] Contrari a això hi havia el general de les tropes romanes, Aeci, que va aconsellar al nou rei que tornés immediatament a Tolosa per prevenir possibles problemes davant les ambicions dels seus germans sobre la corona visigoda i sobre el tresor reial de Teodoric I, aconseguit arran del saqueig de Roma.[4] Aquest consell del general apareix relatat en les obres de Jordanes i Gregori de Tours, però es desconeix quins eren els motius o la finalitat que cercava Aeci; hi ha diverses teories al respecte: la primera és el temor a un enfortiment dels visigots, que malgrat ser aliats de l'imperi, eren, de fet, uns aliats volàtils, fàcilment podien de canviar de bàndol; la segona és el desig d'Aeci d'evitar la destrucció total dels huns en aquella batalla, probablement per l'amistat que havia tingut amb ells, i, de fet, s'afirma que Aeci va avisar a Àtila la nit abans de l'atac demanant que deixés estar la invasió de la Gàl·lia.[5][6] D'altra banda, aparentment, el general romà reconeixia la sobirania dels visigots sobre les terres de l'Aquitània Secunda i Tertia.[4]

Fos com fos, Turismund, finalment, va decidir tornar ràpidament a Tolosa, on va obtenir el consens dels seus germans i de la resta dels nobles. Tanmateix, el seu regnat no duraria gaire, a causa de l'ambició dels seus germans,[2][4] probablement amb la conspiració del general Aeci.[cal citació] D'altra banda, paradoxalment, tot i haver seguit els consells d'Aeci, en tornar a la capital visigoda, Turismund a tornar-se hostil als romans i, tant aviat com va tenir la situació controlada, va demostrar tenir la voluntat de posar en marxa una política expansiva, seguint les petjades del seu pare.[7]

Així doncs, en una política expansiva, el 452, derrota els huns[cal citació] i ataca als alans que s'havien instal·lat prop d'Orleans i preparara estendre's més enllà del riu Loira.[2][7] Gregori de Tours només parla de la submissió dels alans sense parlar dels huns.[cal citació] Després d'aquesta campanya, va marxar a la ciutat d'Arle per intentar sotemetre-la i incorporar-la al regne. En arribar a la ciutat, el prefecte del pretori Ferreolus va convidar a un àpat a Turismund, però no va deixar entrar a la resta de visigots que l'acompanyaven. Aparentment, el prefecte va obsequiar-lo amb una joia de gran valor, que hauria deixat satisfet al rei i torna a la capital. No obstant això, altres apunten que podria haver tornat a Tolosa pel perill de conspiració d'un dels seus germans, o bé volia preparar un nou atac contra la Gàl·lia, que finalment no va realitzar.[2]

Poc després del fet d'Arle, mentre Turismund tornava a Tolosa, els seus germans Teodoric i Frederic van rebel·lar-se contra ell. Després de diversos conflictes armats entre ambdues parts, Turismund va ser assassinat, finalment, el 453. Li va succeir Teodoric.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Albaigés, 1993, p. 239.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Wolfram, 1990, p. 178.
  3. Bury, 1911, p. 280.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Valverde Castro, 2000, p. 68.
  5. 5,0 5,1 O'Flynn, 1983, p. 97.
  6. O'Flynn, 1983, p. 98.
  7. 7,0 7,1 7,2 Bury, 1911, p. 281.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Teodoric I
Rei visigot
Succeït per:
Teodoric II
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turismund Modifica l'enllaç a Wikidata