Turtzioz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Turtzioz
Trucios
Bandera deTurtzioz Escut deTurtzioz
(En detall) (En detall)
Localització
Localització deTurtzioz
Municipi d'Biscaia
Turtzioz bailara.jpg
Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
Espanya
CA Basca
Biscaia
Encartaciones
Predom. ling. Castellà
Superfície 30,99 km²
Altitud 300 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
535 hab.
17,26 hab/km²
Coordenades
Distàncies 43 km de Bilbao
Formació
Fundació
 
1841
Dirigents:
• Alcalde:

Juan José Llano
(PNB)
Codi postal 48880
Web

Turtzioz (castellà Trucios, cántabre Trucíos) és un municipi de la província de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca d'Encartaciones. El terme municipal forma un terreny fortament accidentat, format en línies generals per alineacions muntanyenques que envolten el municipi. Límita al nord amb Guriezo (Cantàbria), al sud amb el Valle de Villaverde (Cantàbria), a l'est Castro Urdiales (Cantàbria) i Artzentales (Biscaia) i a l'oest amb Rasines (Cantàbria) i Karrantza (Biscaia).

Topònim[modifica | modifica el codi]

El nom oficial del municipi és Trucios-Turtzioz. És una denominació bilingüe que va ser adoptada per l'ajuntament el 1996, i va ser publicat al Butlletí Oficial de Biscaia i al B.O.E. en els primers mesos de 1997. Trucios era el nom anteriorment oficial i està considerat com el nom formal de la localitat en espanyol. No obstant això, localment el nom del municipi se sol pronunciar com Trucíos (accentuant el diftong), de manera que se sol escriure també d'aquesta forma. Turtzioz és el nom proposat per Euskaltzaindia com a nom formal de la localitat en basc.

Se sap que Turtzioz ha estat una vall romanitzada des de molt antic. Tradicionalment s'hi ha parlat una variant del dialecte muntanyès, substituït en temps moderns per un espanyol estandarditzat. Per això Turtzioz mancava d'una denominació tradicional en euskera. El nom de Turtzioz es basa en registres escrits antics, d'una època en la qual se suposava que es parlava euskera en la zona. És molt estesa localment la creença que l'actual nom del municipi és una deformació de l'expressió basca iturri hotz (font freda). Des d'Iturriotz, passant per la forma documentada Turtzioz s'hauria arribat a l'actual Trucíos. La transformació radical del nom s'explicaria pel fet que s'hi va deixar de parlar en euskera fa molts segles. A favor d'aquesta teoria es troba el caràcter kàrstic de la zona de Turtzioz. No és desgavellat pensar que una font amb aigua molt freda en les proximitats de l'església de Turtzioz donés nom al municipi en el passat. De fet actualment existeix a escassos metres del barri de L'Església de Turtzioz una deu d'aigües molt fredes de la qual es capten les aigües que abasteixen al municipi. Aquest corrent d'aigua ha estat batejat modernament amb el nom d' Iturriotz.

És en contra d'aquesta teoria el seu caràcter especulatiu, ja que no existeix cap prova documental que avali que la localitat es va dir en el passat Iturriotz. Només existeix la prova documental de Turtzioz que suggereix una forma intermèdia entre el nom actual i Iturriotz. No hi ha unanimitat en els filòlegs sobre la viabilitat d'una evolució Iturriotz→Turtzioz→Trucios. Tampoc existeix coincidència sobre si en el passat Trucios va ser efectivament una localitat bascoparlant. Encara que existeix toponímia basca a Encartaciones, aquesta és bastant escassa a l'oest de Sopuerta i gairebé inexistent a Turtzioz. Alguns historiadors consideren que Turtzioz sempre ha estat fora de l'àmbit lingüístic basc, cosa que invalidaria aquesta hipòtesi.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Turtzioz s'estén per la vall del riu Agüera, i hi ha tot de caserius pel fons de la vega i pels vessants de les muntanyes que limiten aquesta petita conca. La major part de la població es concentra al fons de la vall, a la riba dreta del riu, literalment al llarg d'un carrer, obeint el seu traçat sinuós. Dues petites barriades, Pando i Romaña, poden considerar-se com prolongació d'aquest nucli. Però no els barris de Cueto i Gordón, a certa altura sobre la vall, que són vells assentaments humans determinats des de plena Edat Mitjana. En ells les ermites hi juguen un paper fonamental, com a centre de culte antiquíssim i com a espai festiu (places de toros).

Turtzioz està poblat des de molt abans de l'Edat Mitjana. En la prehistòria hi havia àrees d'ocupació a les cotes muntanyenques que limiten la vall. Les coves de les zones de Peñalba i Los Jorrios van estar poblades des de l'Edat de Bronze per gents dedicades al pasturatge del cavall i de la vaca, aprofitant les riques pastures d'altura que aquestes forests oferien durant gran part de l'any. Posseeix una gran riquesa paisatgística (gràcies a la qual s'ha creat el Parc Natural d'Armañón en els municipis de Turtzioz i Karrantza). Té també un vedat de pesca per a truita així com rutes de muntanya per a practicar-hi senderisme i bicicleta. La seva situació és relativament propera a Bilbao, així com a les platges càntabres d'Oriñón, Laredo i Castro Urdiales. Turtzioz és així mateix un important punt de trobada per a totes aquelles activitats vinculades al sector agro-ramader, ja que s’hi celebren fires de bestiar, alimentació, etc.

Política[modifica | modifica el codi]

Corporació municipal després de les eleccions municipals del 2007.

Alcalde Juan José Llano Llaguno PNV
Regidor José Ángel Larena Serna PNV
Regidor Mª Begoña Pujana Rodrigo PNV
Regidor Asier Haza del Cerro PNV
Regidor Juan Ignacio Hernandorena Calante Turtzios Bai
Regidor Gorka Llaguno Peña Turtzios Bai
Regidor Raúl Baranda Ortega Turtzios Bai

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turtzioz
  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
Municipis de Biscaia Bizkaikobanderea.svg
Abadiño | Abanto-Zierbena | Ajangiz | Alonsotegi | Amoroto | Arakaldo | Arantzazu | Areatza | Arrankudiaga | Arratzu | Arrieta | Arrigorriaga | Arteaga | Artzentales | Atxondo | Aulesti | Bakio | Balmaseda | Barakaldo | Barrika | Basauri | Bedia | Berango | Bermeo | Berriatua | Berriz | Bilbao | Busturia | Derio | Dima | Durango | Ea | Elantxobe | Elorrio | Erandio | Ereño | Ermua | Errigoiti | Etxebarri | Etxebarria | Forua | Fruiz | Galdakao | Galdames | Gamiz-Fika | Garai | Gatika | Gautegiz-Arteaga | Gernika-Lumo | Getxo | Gizaburuaga | Gordexola | Gorliz | Gueñes | Ibarrangelu | Igorre | Ispaster | Iurreta | Izurtza | Jatabe | Karrantza | Kortezubi | Lanestosa | Larrabetzu | Laukiz | Leioa | Lekeitio | Lemoa | Lemoiz | Lezama | Loiu | Mallabia | Mañaria | Markina-Xemein | Meñaka | Mendata | Mendexa | Morga | Mundaka | Mungia | Munitibar-Arbatzegi-Gerrikaitz | Murueta | Muskiz | Muxika | Nabarniz | Ondarroa | Orozko | Ortuella | Otxandio | Plentzia | Portugalete | Santurtzi | Sestao | Sondika | Sopela | Sopuerta | Sukarrieta | Trapagaran | Turtzioz | Ubide | Ugao | Urduliz | Urduña | Zaldibar | Zalla | Zamudio | Zaratamo | Zeanuri | Zeberio | Zierbena | Ziortza-Bolibar | Zornotza

Coord.: 43° 15′ 45″ N, 3° 16′ 40″ O / 43.2625°N,3.27778°O / 43.2625; -3.27778