Tutankamon

Tutankamon
Faraó d'Egipte
Anys de regnat:	c. 1336 a 1327 a. C.
Dinastia:	Dinastia XVIII d'Egipte
Coregència:	Ankhesenamon
Predecessor:	Semenkhare
Successor:	Ay
Els cinc noms del faraó (Titularitat reial)  ----
Pare:	Akhenaton
Mare:	Germana de Akhenaton
Lloc de defunció:	Tumba KV62 del Vall dels Reis, Egipte

Tutankhamon fou un faraó de la dinastia XVIII de l'Antic Egipte. Va succeir al seu germà Semenkhare i va governar uns 10 anys (1335/1336 a 1325/1327 aC). Tot i la seva fama gràcies a haver-se descobert la seva tomba quasi intacta, fou un faraó secundari de la dinastia.

Teories i investigacions

Modernament es va tendir a pensar que fou el mateix Akhenaton ja que en un document ell mateix s'anomena fill d' Amenofis III, però sembla que en realitat això era una expressió retòrica degut a l'heretgia del seu pare per evitar anomenar-lo. Va morir molt jove, vers els 19 anys, hi ha qui creu que afectat per l'espina bífida que patia; tradicionalment s'ha pensat per molts historiadors que fou assassinat pel seu educador que va ascendir a faraó més tard però aquesta suposició no ha sigut demostrada, i un recent estudi del Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte, avui Ministeri d'Estat per a les Antiguitats liderat pel famós i polèmic arquèoleg Zahi Hawass, ha descobert que podria haver mort d'una caiguda de cavall com a causa directe, però estava afectat de malària cerebral a més de patir diverses malalties, defectes segurament deguts als incestos continuats de la familia reial i la consanguinitat dels seus membres:

• La síndrome de Marfan: una malaltia genètica que explicaria el seu rostre afilat i la longitud excessiva dels seus braços i cames.
• La síndrome de Klinefelter: Una anomalia dels seus cromosomes sexuals que es manifesten amb un penis petit i un engrandiment dels seus pits.
• La malaltia de Kohler, que fa trencadissos els ossos, per manca d'irrigació sanguínia. No hi ha cap dubte que anava coix i tenia una deformació al peu esquerre, els ossos molt dèbils, i no l'hi arribava el reg sanguini en algunes parts.
• Deformació del peu esquerre, que era equí i varus, i el llavi superior era leporí, degut al paladar fes que ja li havia estat identificat abans.

També en aquesta mateixa descoberta, es va afegir que el jove faraó era probablement fill d'Akhenaton i es va descartar com a mare a Nefertiti.

Descobriment de la tomba

Després d'anys de recerca i de patir les mofes d'alguns arqueòlegs de l'època, Howard Carter i el seu equip, patrocinats per l'anglès Lord Carnarvon, descobriren la seva tomba el 1922 a la Vall dels Reis, la KV62. Els tresors de la tomba són de gran bellesa i gran vàlua, tant a nivell artístic com a nivell històric. El seu sarcòfag és conegut per tenir una màscara d'or molt ben tallada i decorada al Museu Egipci a El Caire. És una màscara realitzada en or batut amb incrustacions de pasta de vidre i turqueses, és la peça més coneguda de l'art egipci. La tomba fou descoberta quan els diners de Carnavon s'acabaven i quan Carter estava a punt d'abandonar. El descobriment fou quasi casual ja que durant l'època ramèssida es van construir unes cabanes per als treballadors de la vall just a sobre l'entrada, a més un dels habituals despreniments de terra de la vall la va tapar i va quedar oblidada.

La seva vida abans del regnat

El seu nom de naixement fou Tutankaton que significa "Imatge viva d'Aton", mentre que el nom amb què se'l coneix, Tutankamon, significa "Imatge viva d'Amon". El canvi de nom, durant el segon any del seu regnat, es deu probablement als fets de l'època d'Amarna (àrab العمارنة al-‘amārnah). El seu pare, Amenofis IV, conegut com el faraó heretge, havia trencat la relació amb els poderosos sacerdots d'Amon a Karnak i amb la resta de cultes de l'època, prohibint-ne els actes i qualsevol mena de manifestació religiosa. Va instituir un déu menor, Aton, el disc solar, com a únic déu del panteó, creant la primera religió monoteista de la història coneguda. Va canviar el seu nom per Akenaton i els noms dels membres de la seva familia que tenien alguna relació amb altres deus, especialment amb Amon. Va abandonar el palau reial de Malqata, a la ribera oest del Nil davant de Tebes i va buscar un nou emplaçament per a la seva capital. El trobaria a l'actual Tell el-Amarna (o Amarna) i li posaria el nom d'Aketaton.

Amarna estava situada a uns 400 quilòmetres al nord de Tebes (avui Luxor) i a uns 315 al sud de l'actual capital a El Caire. Està en una zona força àrida i mancada de recursos i no s'han trobat altres assentaments a la vora. Allà va emprar bona part de les arques del país per a construir tota una ciutat des de zero, fet que posteriorment li causaria greus conflictes interns amb el poble egipci. La familia es va aïllar del món i va intentar crear una vida idílica i pacífica entorn a el culte a Aton. Durant els últims anys del seu regnat i, sobretot, amb la desaparició d'Akenaton, aquest món idílic es va ensorrar. El seu successor, Smenkare, va intentar mantenir la situació, però només va regnar durant un any.

Les conseqüències directes de l'època d'Amarna

El jove Tutankamon va pujar al tro amb l'edat de 9 o 10 anys, cap al 1333 aC, i va heredar els conflictes i malestars originats pel seu pare i la seva gran esposa reial, la reina Nefertiti. Entre el segon i el tercer any del seu regnat, possiblement aconsellat per Ay i Horemheb, membres des de l'època d'Amarna de la cort reial, va anar modificant les decisions del seu pare, va recuperar el culte politeista, es va tornar a canviar el nom i el dels membres de la seva familia en favor d'Amon, va abandonar Amarna i va traslladar tota la cort a Tebes, que tornaria a ser la capital del regne.

El nom d'Akenaton i els fets d'Amarna van ser esborrats dels monuments arreu del país, en un intent de condemnar-los i d'esborrar-los de la història. Els principals artífex d'aquesta política van ser, per ordre, Horemheb, Seti I i Ramsès II, faraons guerres i conqueridors. És possible que Tutankhamon també es veiés afectat per aquesta política, doncs el seu nom no apareix ni a les llistes reials d'Abidos ni a les de Karnak.

Pel que fa a les relacions de parentiu, sembla ser que, després de moltes especulacions, Tutankhamon era efectivament fill biològic d'Akenaton. Es creu que la seva mare fou Kiya i s'ha descartat, en investigacions recents basades en proves físiques a les mòmies, que fos la pròpia Nefertiti. El nom de la mare és esmentat en un escarabat de la tomba com Merytaten. A més, estudis molt recents han establert que la mare havia de ser per força filla d'Amenofis III i de la reina Tiya, i que doncs no podia ser de cap manera Nefertiti. Es va casar amb la seva germanastra Ankhesenpaaton, (reanomenada Ankhesenamon) que probablement era més gran. Tutankamon es creu que va tenir dues filles però cap fill.

El seu nom de tron fou Nebkheperure (El senyor de les presències és Ra). El seu nom fou escrit habitualment com Ammon-tut-anj, degut al costum dels escribes de posar el nom del déu al principi de la frase per honorar-lo. És possible que Tutankamon sigui el Nibhurrereya de les cartes d'Amarna, i probablement el rei Ratotis que segons Manethó regnà nou anys (recollida en la traducció feta per Flavi Josep).

Regnat

Tron de Tutankhamon

Si bé formalment la dinastia XVIII finalitza amb el regnat de Horemheb, es molt probable que el jove Tutankamon fos l'últim faraó de sang reial de la dinastia. Fou coronat a Memfis, ascendí al tro després del període d'Amarna i retornà als sacerdots d'Amon la influència i el poder que havien tingut abans de la revolució religiosa i política d'Akhenaton. Durant el seu curt regnat estigué en mans d'Ay i Horemheb, que es repartiren el poder: Ay (avi de la seva dona) es va convertir en l'administrador civil i Horemheb el militar.

Del seus oficials els principals foren:

• Nakhtmin, possible fill d'Ay, després oficial militar amb Horemheb.
• Maya, tresorer i supervisor de la necròpolis reial.
• Usermontju, visir del sud.
• Pentu, visir del nord.
• Huy, virrei de Núbia.

Les seves imatges i esteles foren usurpades al final de la dinastia per Horemheb que es va atribuir el restabliment de la religió tradicional (la imatge que representen és la de Tutankhamon, però el nom que hi figura és el de Horemheb). Tutankhamon va fer construccions a Karnak i Luxor (que foren usurpades per Horemheb). Aquesta usurpació tant continuada fa pensar que Horemheb va tenir bastant a veure a les decisions de Tutankhamon i que, quant va pujar al tron, va assolir com a pròpies les coses que havia fet essent regent. Va fer també construccions a Memfis, i a Kawa (Núbia).

El seu paper resultà ser més important del que en un principi es pensava, i va ser un gran constructor que s'encarregaria de reparar els "mals" comesos per Akhenaton. La majoria dels rostres de les estàtues d'Ammon d'aquesta època siguin les del propi Tutankhamon.

El seu regnat es caracteritzà per un retorn a la normalitat en el pla socioreligiós després de l'interludi protagonitzat pel seu pare Akhenaton. Aquest retorn fou paulatí, restaurant el culte en els temples abandonats de déus com Ammon, Osiris, Ptah, etc. i permetent la celebració dels ritus pertinents.

Mort

Cambra d'enterrament que fou desmuntada a la tomba i remuntada al Museu d'Antiguitats egipci

Va morir vers 1327 aC, als 19 anys d'edat, després de regnar uns deu anys i sense haver pogut consolidar el seu poder. La seva prematura mort deixà una certa inestabilitat a Egipte, ja que era l'últim membre baró de la dinastia XVIII. El succeí el seu conseller i gran visir (Xaty) Jeperjeperura Ay, el pare de Nefertiti, que es casà amb la vídua Anejsenamon per aconseguir la legitimitat dinàstica, regnant durant quatre anys. Durant aquest període Ay s'ocupà del govern interior, mentre que el general Horemheb, casat amb la germana de Nefertiti, Mutnedymet, s'ocupava de recuperar el prestigi exterior bastant damnificat durant els dos regnats anteriors, i fou possiblement associat al tron. Tots dos nomenaments foren recolzats pel clergat d'Ammon, agraït pels favors polítics rebuts.

S'ha escrit molt sobre la seva mort d'aquest rei-nen i s'ha comptat amb la possibilitat d'un possible assassinat. La principal "prova" consistiria en una fractura en el cap que es trobà durant una expedició de la mòmia que es féu en 1968 mitjançant raigs X.

Si Tutankhamon fou assassinat, un dels principals sospitosos seria el seu successor, Ay. Un altre sospitós seria el general Horemheb, la persona més adequada per a succeir el jove Tutankhamon en el tron. De fet Horemheb es convertí en faraó després de la mort de Jeperjeperura Ay, vers 1323 aC, iniciant de forma massiva la "damniato memoriae" sobre tot el relacionat amb l'interludi d'Amarna.

Uns altres estudis conjecturen que Tutankhamon va rebre un cop post mortem, que ni tan sols fou en el cap, sinó a la columna, i per tant, si veritablement fou assassinat, no fou de forma violenta. El radiòleg egipci Ashraf Selim ha suggerit que els fragments d'os van poder desprendre's quan en 1922 l'equip de Howard Carter va retirar la màscara d'or del rostre de la mòmia.

El recent anàlisis de la mòmia amb modernes tècniques d'scan sota direcció del arqueòleg egipci Zahi Hawass, ha permès refutar motes suposicions anteriors errònies (en part derivades dels exàmens per raigs X de 1968 a Liverpool i de 1975 a Michigan). El faraó va morir amb entre 18 i 20 anys, probablement degut a la gangrena de la infecció al trencar-se una cama (es creu que en un accident de carro), i probablement el mes de gener (per l'anàlisi de les flors trobades a la tomba, pròpies del març i abril, però l'enterrament es feia entre 70 i 90 dies després de la mort). El suposat cop al cap no fou causa de mort, i el forat del cap fou fet pels embalsamadors. Contra el que es creia, el cos fou embalsamat amb cura i es van utilitzar 5 productes diferents, tot i que el seu estat de conservació no sigui modernament molt bo. No es van trobar signes d'enverinament o de mala alimentació ni cap element que permeti suposar una mort fora del que podia ser normal a l'època. Frank Rühli, de l'Institut Anatòmic de la Universitat de Zúrich, comentà: "La ferida estripà probablement una important artèria i estava oberta... una ferida comú entre els genets... va poder mirir en un lapsus de pocs dies per una septicèmia".

Unes altres teories suggereixen que el rei Tutankhamon fou el causant de transmetre les seves deformitats físiques als seus fills, car en la seva tomba es trobà un fetus amb un defecte en la columna. Però cap d'aquestes suposicions són concloents i molt difícilment es podrà arribar a una conclusió definitiva.

El cert és que, a la mort del rei-nen, la gloriosa dinastia que alliberà Egipte de la dominació dels hikses i el convertí en una potència mundial s'extingí sense deixar un successor al tron. Aquesta situació fa creïble el famós cas Dahamunzu. La sobtada mort del faraó i la manca d'un altre príncep pogué ser la causa que la reina vídua escrigués una carta al rei hitita Suppiluliuma, acèrrim enemic dels egipcis, sol·licitant-li un príncep amb qui casar-se i governar. Tanmateix, no se sap amb certessa si fou Anjesenamon l'autora de la carta o si fou Nefertiti a la mort d'Akhenaton.

Tutankamon no tingué temps de construir el seu mausoleu, pel que fou enterrat en una petita tomba que no s'havia construït per a ell. La mida relativament petita de la seva tomba (KV62) fou la raó que no fos descoberta fins al segle XX. La sepultura inicialment prevista per a ell fou organitzada pel seu successor Ay.

Últims estudis

Al febrer del 2010, una comissió del Consell Suprem d'Antiguitats d'Egipte, presidit per Zahi Hawass, després de 18 mesos d'estudis exhaustius corrobora la tesi de que la caiguda que li provocà la fractura de la cama fou la que precipità el seu traspàs. Afegeix, però, que el faraó patia un síndrome inflamatori, immunosupressor en fase acumulativa, i una greu malària cerebral que n'hauria estat la causa de fons directa. Estava afectat per la malaltia de Kohler, que fa trencadissos els ossos, per manca d'irrigació sanguínia. A més, patia una visible deformació del peu esquerre, que era equí i varus, i el llavi superior era leporí, degut al paladar fes que ja li havia estat identificat abans. No hi ha cap dubte que anava coix. A la tomba es trobaren 113 bastons i bàculs, alguns amb senyals clars de haver estat fets servir, i una gran farmaciola amb desenes de medecines que li podien ser de servei a l'altre món. D'igual forma, l'anàlisi d'ADN confirma que el seu progenitor seria Amenofis IV (més conegut com a Akhenaton).

Bibliografia

Howard Carter El descubrimiento de la tumba de Tut-Ankh-Amon, Ed. Laertes, Barcelona 1987, ISBN 84-85346-77-7. (castellà)

Precedit per: Smenkhkare

Faraó Dinastia XVIII d'Egipte

Succeït per: Ay