La camperola

La camperola
La ciociara
	;
Fitxa
Direcció	Vittorio de Sica
Protagonistes	Sophia Loren; Jean-Paul Belmondo; Eleonora Brown; Carlo Ninchi; Raf Vallone; Emma Baron; Andrea Checchi; Pupella Maggio; Antonella Della Porta; Franco Balducci; Luciano Pigozzi; Vincenzo Musolino; Ettore Mattia; Renato Salvatori; Mario Frera; Curt Lowens
Producció	Carlo Ponti
Dissenyador de producció	Gastone Medin
Guió	Cesare Zavattini
Música	Armando Trovaioli
Fotografia	Gábor Pogány
Productora	Compagnia Cinematografica Champion
Distribuïdor	Titanus i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França i Itàlia
Estrena	1960
Durada	100 min
Idioma original	italià ; alemany
Color	en blanc i negre
Descripció
Basat en	La ciociara
Gènere	drama i cinema bèl·lic
Tema	Segona Guerra Mundial
Lloc de la narració	Itàlia
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu (1962) ;
Premis	Llavor de Plata a la millor pel·lícula estrangera (1961); Oscar a la millor actriu (1960) ;

La camperola^[1] (títol original en italià La ciociara) és una pel·lícula franco-italiana de Vittorio de Sica, estrenada el 1960. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument^[2][modifica]

El 1943, una jove, vídua, decideix de fugir de Roma amb la seva filla per trobar la calma del seu poble.

El cos expedicionari francès, dirigit pel general Alphonse Juin, constituït sobretot per soldats marroquins, algerians, tunisians i senegalesos de les colònies franceses, és declarat culpable de crims de guerra als voltants de la regió de la Ciociaria a Itàlia. Destrucció de pobles, robatoris i violències, però sobretot violacions en massa (i assassinats) es multipliquen al voltant del Monte Cassino. Les xifres varien entre 700 i 2.000 dones violades, i aproximadament 800 morts. Aquests fets han rebut a Itàlia el nom de marocchinate (literalment « marroquinades »).^[3] Aquests esdeveniments serveixen de tela de fons a la novel·la d'Alberto Moravia de la qual s'ha rodat aquesta pel·lícula. Una part de la història s'inspira de fets històrics reals.

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

1961. Premi a la interpretació femenina (Festival de Canes) per Sophia Loren
1962. Oscar a la millor actriu per Sophia Loren^[4]
1962. BAFTA a la millor actriu estrangera per Sophia Loren
1962. Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa

Nominació[modifica]

1961. Palma d'Or

Crítica[modifica]

Un projecte que en principi estava destinat a Anna Magnani i que va acabar sent un vehicle per la Loren, que va desplegar totes les seves armes interpretatives, intentant potser demostrar que no s'havia perdut amb el canvi. La realització de Vittorio de Sica va servir amb més eficàcia als interessos de l'estrella que als de la història narrada.^[5]

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 La camperola a esadir.cat
↑ «La ciocciara». The New York Times.
↑ (italià)Il caso delle donne italiane stuprate durante la seconda guerra mondiale al centro di nuove ricerche - La ciociara e le altre Arxivat 2013-05-12 a Wayback Machine. - (« el cas de les dones italianes violades durant la Segona Guerra mundial en el centre d'una nova investigació - La ciociara i altres »), La Stampa, 25 novembre 2002
↑ Sánchez CasademontT, Rafael. «7 películas imprescindibles para recordar a Natalie Wood» (en castellà). Fotogramas, 20-07-2020. [Consulta: 23 setembre 2020].
↑ Calderon, pàg.171

Bibliografia[modifica]

Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5.

[català-1] 1,0 ^1,1 La camperola a esadir.cat

[2] «La ciocciara». The New York Times.

[3] (italià)Il caso delle donne italiane stuprate durante la seconda guerra mondiale al centro di nuove ricerche - La ciociara e le altre Arxivat 2013-05-12 a Wayback Machine. - (« el cas de les dones italianes violades durant la Segona Guerra mundial en el centre d'una nova investigació - La ciociara i altres »), La Stampa, 25 novembre 2002

[4] Sánchez CasademontT, Rafael. «7 películas imprescindibles para recordar a Natalie Wood» (en castellà). Fotogramas, 20-07-2020. [Consulta: 23 setembre 2020].

[Calderon-5] Calderon, pàg.171

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Vittorio De Sica
Director	Rose scarlatte (1939, amb Giuseppe Amato) · Maddalena... zero in condotta (1940) · Teresa Venerdì (1941) · Un garibaldino al convento (1942) · I bambini ci guardano (1943) · La porta del cielo (1944) · Sciuscià (1946) · Cuore (1948, amb Duilio Coletti) · El lladre de bicicletes (1948) · Miracle a Milà (1951) · Umberto D. (1952) · Stazione Termini (1953) · L'oro di Napoli (1954) · Il tetto (1956) · Anna di Brooklyn (1958, amb Carlo Lastricati) · La camperola (1960) · Il giudizio universale (1961) · Boccaccio '70 (1962, episodi La riffa) · I sequestrati di Altona (1962) · Il boom (1963) · Ahir, avui i demà (1963) · Matrimoni a la italiana (1964) · Un mondo nuovo (1966) · Darrere la pista de la guineu (1966) · Les bruixes (1967, episodi Una sera come le altre) · Sette volte donna (1967) · Amanti (1968) · Els gira-sols (1970) · El jardí dels Finzi Contini (1970) · Le coppie (1970, episodi Il leone) · Lo chiameremo Andrea (1972) · Una breve vacanza (1973) · El viatge (1974)
Guionista	Maddalena... zero in condotta (1940) · L'avventuriera del piano di sopra (1941) · Teresa Venerdì (1941) · Un garibaldino al convento (1942) · La guardia del corpo (1942) · Se io fossi onesto (1942) · I bambini ci guardano (1943) · I nostri sogni (1943) · L'ippocampo (1943) · Non sono superstizioso... ma! (1943) · La porta del cielo (1944) · Il marito povero (1945) · Abbasso la ricchezza! (1946) · Natale al campo 119 (1947) · Cuore (1948) · El lladre de bicicletes (1948) · Miracle a Milà (1951) · L'oro di Napoli (1954) · Amanti (1968) · Le coppie (1970, episodi Il leone)

Globus d'Or a la millor pel·lícula de parla no anglesa
Foreign Film – Foreign Language 1949–1972	El lladre de bicicletes (1949) La Geneviève / La mujer de las camelias / Weg ohne Umkehr / Nijūshi no hitomi (1954) Kinder, Mütter und ein General / Curvas peligrosas / Kodomo no me / La paraula / Stella (1955) Vor Sonnenuntergang / To koritsi me ta mavra / Taiyo to bara / Guerra i pau / Valkoinen peura (1956) Bekenntnisse des Hochstaplers Felix Krull / Tizoc: Amor indio / Kiiroi karasu (1957) L'Eau vive / Cesta duga godinu dana / Das Mädchen Rosemarie (1958) Wir Wunderkinder / Orfeu negre / Die Brücke / Kagi /Maduixes silvestres (1959) La veritat / La font de la donzella (1960) La ciociara (1961) Divorci a la italiana (1962) Mélodie en sous-sol (1963) Matrimonio all’italiana (1964) Giulietta dels esperits (1965) Un homme et une femme (1966) Vivre pour vivre (1967) Guerra i pau (1968) Z (1969) El passatger de la pluja (1970) HaShoter Azoulay (1971) Utvandrarna / Nybyggarna (1972)
Foreign Film 1973–1985	Der Fußgänger (1973) Secrets d'un matrimoni (1974) Lies My Father Told Me (1975) Cara a cara (1976) Una jornada particular (1977) Sonata de tardor (1978) Casa de boges (1979) Tess (1980) Carros de foc (1981) Gandhi (1982) Fanny i Alexander (1983) Passatge a l'Índia (1984) La historia oficial (1985)
Foreign Language Film 1986–present	L'assalt (1986) La meva vida de gos (1987) Pelle, el conqueridor (1988) Cinema Paradiso (1989) Cyrano de Bergerac (1990) Europa Europa (1991) Indoxina (1992) Adéu a la meva concubina (1993) Farinelli, Il Castrato (1994) Els miserables (1995) Kolja (1996) Ma vie en rose (1997) Central do Brasil (1998) Todo sobre mi madre (1999) Tigre i drac (2000) Ničija zemlja (2001) Hable con ella (2002) Osama (2003) Mar adentro (2004) Paradise Now (2005) Cartes des d'Iwo Jima (2006) L'escafandre i la papallona (2007) Vals Im Bashir (2008) Das weiße Band (2009) En un món millor (2010) Nader i Simin, una separació (2011) Amor (2012) La grande bellezza (2013) Leviatan (2014) Saul fia (2015) Elle (2016) A l'ombra (2017) Roma (2018) Paràsits (2019) Minari: Història de la meva família (2020) Drive My Car (2021) Argentina, 1985 (2022) Anatomia d'una caiguda (2023)

Argument[2][modifica]