Txagos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa de les Txagos. Malgrat l'extensió de l'arxipèlag hi ha molt poca terra ferma (en marró).
Paisatge a Boddam, Atol Salomó.
Cranc terrestre a Diego Garcia

L'arxipèlag de les Txagos és un arxipèlag de la zona central de l'oceà Índic format d'atols i esculls de corall.

Particularitats[modifica | modifica el codi]

Aquest arxipèlag es troba uns 550 Km al sud de l'atoll de Addu, a l'extrem meridional de les Maldives, el país més proper, estant situat 1 600 km al sud-est de l'Índia i a 1700 km a l'est de les Seychelles.

L'únic lloc important de les Txagos és l'atoll de Diego Garcia. El terreny no és gaire elevat, trobant-se pocs metres per damunt del nivell del mar. Molts dels atols o esculls de corall es troben sumergits, a profunditats mitjanes que varien entre 1 i 16 m.

El clima de les Txagos és de tipus tropical, amb vents càlids, humits i moderats.

L'únic aeroport està situat a la base militar de l'illa de Diego Garcia. Totes les altres illes no tenen població.

La toponímia de les Txagos inclou noms d'origen portuguès, francès, anglès i crioll.

Illes i esculls[modifica | modifica el codi]

La gran majoria de les formacions coral·lines de les Txagos es troben submergides. Entre els atols de les Txagos cal mencionar:

Història[modifica | modifica el codi]

Els habitants de les Maldives, situades 500 km més al nord, ja coneixien aquestes illes des de temps molt antics. De vegades pescadors i navegants maldivians anaven a parar a questes illes segons el folklore del sud de les Maldives. Aquests però no les varen colonitzar, car les trobaven massa allunyades i solitàries.[1]

El primer europeu que va visitar les illes Txagos va ser Vasco de Gama a principis del segle XVI. Així varen aparèixer a les cartes nàutiques utilitzades pels navegants portuguesos, com Afonso de Albuquerque que va donar nom a Peros Banhos el 1513. Portugal no va incorporar aquestes illes a l'imperi portuguès d'ultramar. La descripció més antiga i detallada de l'arxipèlag fou la de Manoel Rangel, nàufrag del vaixell Conceição que es va estavellar contra els esculls de Peros Banhos el 1556, abans que haguessin palmeres de coco.[2] Dos segles després les illes passaren a la jurisdicció francesa, com a part de l'illa Maurici. Els francesos varen començar a plantar cocoters. El 1810 Maurici fou conquerida pels britànics, de forma que els territoris van haver de ser cedits (mitjançant el tractat de París de 1814). En el segle XIX s'hi estableix població agrícola i s'hi conrea copra.

El 1965 el Regne Unit escindeix l'arxipèlag Chagos de l'illa Maurici, i les illes Aldabra, Farqhuar i Desroches (o Des Roches) de les Seychelles per a constituir el Territori Britànic de l'Oceà Índic. L'origen d'aquesta reorganització estava en la voluntat de construir-hi instal·lacions militars pel benefici mutu del Regne Unit i dels Estats Units d'Amèrica. El nou territori s'estableix oficialment el 8 de novembre de 1965.

Expulsió dels Îlois[modifica | modifica el codi]

Cases dels ilois abandonades a Diego Garcia

El 1966 el govern britànic comprà totes les plantacions de copra, les tancà i féu migrar tots els Îlois, la població de les Txagos, a l'illa Maurici. Els Ilois són els descendents dels treballadors de les plantacions de cocoters a les Txagos que varen ser portats per colons francesos el segle XVIII i parlen un francès crioll (creole).

Unilateralment, sense consultar amb la població local, el 1971 els governs britànic i estatunidenc signen un tractat pel qual l'illa de Diego Garcia passa a estar sota jurisdicció de l'exèrcit estatunidenc. S'hi construeix una gran base aèria i naval, d'importància estratègica a causa de la seva proximitat a les instal·lacions petrolíferes del Pròxim Orient. Aquesta base va ser crucial als darrers conflictes al golf Pèrsic guerra Iran-Iraq, guerra del Golf, invasió de l'Iraq de 2003 i la guerra a l'Afghanistan.

En els anys 1980, Maurici i Seychelles clamen pels territoris de les Txagos sota l'argument de la il·legalitat de les cessions de territoris del 1965, amb el suport dels îlois expulsats de l'illa Diego Garcia. L'any 2000 el Tribunal Suprem britànic va declarar il·legal la mesura d'expulsió, però la decisió fou recorreguda pel govern britànic. Recentment l'assumpte està en mans del Tribunal Europeu dels Drets Humans.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pilger, John. Freedom Next Time. Bantam Press, 2006. ISBN 0593055527.  Chapter 1: Stealing a Nation pp19 – 60
  • Rao, Padma, "Der Edikt der Königin", Der Spiegel 5 December 2005, pp. 152–4.
  • Xavier Romero Frias, The Maldive Islanders, A Study of the Popular Culture of an Ancient Ocean Kingdom. Barcelona 1999, ISBN 84 7254 801 5
  • David Vine, Island of Shame; The Secret History of a U.S. Military Base, Princeton 2009. ISBN 978-1-4008-2997-2

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Xavier Romero-Frias, The Maldive Islanders, A Study of the Popular Culture of an Ancient Ocean Kingdom. Barcelona 1999, ISBN 84 7254 801 5. Chapter 1 "A Seafaring Nation", page 19
  2. Bernardo Gomes de Brito. Historia Tragico Maritima. Em que se escrevem chronologicamente os Naufragios que tiverao as Naos de Portugal, depois que se poz em exercicio a Navegaçao da India. Lisboa 1735

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txagos Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 6° 00′ S, 71° 30′ E / 6.000°S,71.500°E / -6.000; 71.500