Txirrita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els bertsolaris Txirrita (esquerra) i Saiburu (dreta). Fotografia: Indalecio Ojanguren

José Manuel Lujambio Retegui o Jose Manuel Lujanbio Retegi, més conegut pel sobrenom de Txirrita (Hernani, Guipúscoa, 1860; Altza, Guipúscoa, 3 de juny de 1936) va ser un bertsolari basc popular en el País Basc en la primera meitat del segle XX.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer en 1860 al barri d'Ereñozu d'Hernani, encara que de nen es va traslladar a Errenteria on va viure al caseriu Txirrita, pel nom del qual va ser popularment conegut. Amb posterioritat va viure al poble d'Altza. Malgrat ser el primogènit i per això l'hereu del caseriu, va deixar de costat l'agricultura i va ser picapedrer d'ofici, tasca que va compaginar al llarg de la seva vida amb les seves actuacions com a bertsolari.

Txirrita passaria com el prototip del bertsolari de la vella escola. Nascut en el medi rural, amb poca o nul·la formació acadèmica (no va anar a l'escola, però almenys sabia llegir les lletres d'impremta), assidu de les sagardotegis i festes patronals, amb fama de tarambana, solter, gran menjador i bevedor. Era famós també per la seva enorme grandària.

Txirrita va ser un bertsolari de gran enginy, famós per la seva gràcia i humor. No obstant això, també va destacar pels seus versos d'índole social i política, que descriuen a la perfecció el sentir i pensar de les classes populars basques de l'època, així com pels seus al·legats antimilitaristes. Moltes de les seves composicions s'han rescatat de la memòria popular, encara que la majoria s'han conservat gràcies als bertso-paperak. Segons explica el folklorista i biògraf del bertsolari Antonio Zavala, moltes persones viatjaven fins al caseriu de Txirrita per encarregar-li bertsos d'escarni contra algun pretendent infidel, o contra algú que els hagués enganyat en els negocis. Txirrita no sabia escriure i dictava els bertsos al seu nebot i els portava a una impremta per després vendre'ls entre la gent. Aquests bertso-paperak (bertsos en paper), que eren venuts per milers en les fires dels pobles, van significar durant molt temps gairebé l'única literatura coneguda pel poble pla al País Basc.

Foto de 1915 a Arrate on apareixen endemés de Txirrita, Olegario i Juan Bautista Urkia Gaztelu

En 1935 va participar en el Primer Campionat de Bertsolaris d'Euskal Herria on va quedar subcampió. A l'any següent, en 1936 va guanyar el II Campionat, que es va convertir en un homenatge al ja veterà bertsolari.

Pocs mesos després, al maig de 1936, va sofrir un atac a les festes de Goizueta (Navarra). Va morir uns dies més tard, el 3 de juny de 1936 en el caseriu Gazteluene d'Altza (actualment un barri de Sant Sebastià) on residia.

Té carrers dedicats a la seva memòria en la seva Hernani natal, al barri donostiarra d'Altza on va residir bona part de la seva vida i a Bilbao. A Hernani porta també el seu nom una escola primària. A Errenteria hi ha un carrer i un polígon industrial anomenats Txirrita-Maleo, el nom del qual prové d'estar situats entre els caserius Txirrita i Maleo, i Txirrita era la casa on va viure el bertsolari i que li va donar el seu sobrenom.

Alguns versos de Txirrita[modifica | modifica el codi]

Ezagutzen al dezu Pedro Latze-kua? Ez gizon altua, motza ta sendua; aren semea nazu onlako trapua aitak etxian nai ez ta bialitakua.

(Traducció)

Saps tu qui és Pedro el de Latze? No és un home alt, sinó petit i cepat; jo sóc el seu fill, semblant parrac. El meu pare em va fer fora perquè no em volia a casa.

Iru errial baiño geiago sartutzen dira pezetan ori aspaldi sartua dago bai nere kazetan parranda einda buruko miñak gero urrengo goizetan gaur da pazkua, irugarrena ez naiz izandu mezetan

(Traducció)

Més de tres rals caben en una pesseta, això va entrar fa molt temps en els meus enteniments; després de la parranda, mal de cap l'endemà al matí; avui és pasqua, la tercera, no he estat en missa.

Va morir Cánovas[modifica | modifica el codi]

Segons explica una història una miqueta inversemblant, Txirrita va cantar aquests versos davant la vídua d'Antonio Cánovas del Castillo quan casualment, la hi va trobar en una terrassa de Sant Sebastià.

Hil da Cánovas, fuera Cánovas pikaro gaizki heziya, galdu zituen gari zelaiak, gailendu zaio sasiya; galdu zituen ipar garbiak, gailendu trumoi nasiya, galdu zituen fueruak eta Jaungoikuaren graziya, galdu zituen bizi-lekuak, galdu du bere biziya.

(traducció)

Va morir Cánovas, fora Cánovas murri mal educat, va fer malbé els blaters, li van envair els rostolls; va perdre el net vent del nord i li va envair l'inestable tro, va fer malbé els furs i la gràcia de Déu, va fer malbé un lloc on viure, va perdre la vida.

Hiru reloju, hiruna kate, hiru mailakin bakoitza, buruan hiru korona eta petxuan hiru horratza; Amoriyua hiru dobletan tximista bezin zorrotza, hiru tirokin utzi zizuten zure senarra hilotza, hiru ezpatak zulatzen dute señora, zure bihotza.

(Traducció)

Tres rellotges per a tres cadenes, amb tres prestatges cadascuna, en el cap tres corones, i tres agulles en el cor; l'amor en tres doblets tan precís com un raig, amb tres tirs li van deixar el seu marit cadàver, tres espases foraden senyora, el seu cor.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txirrita