Txità

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Txità
Чита
Bandera deTxità Escut deTxità
(En detall) (En detall)
Localització
Txità situat respecte Rússia
Txità
Vista de Txità
Vista de Txità
Estat
• Regió econòmica
• Districte federal
• Territori
Rússia Rússia
Sibèria de l'Est
Sibèria
Zabaikal
Superfície 534 km²
Altitud 650 msnm
Població (2014)
  • Densitat
335.760 hab.
628,76 hab/km²
Coordenades 52° 02′ 0″ N, 113° 30′ 0″ E / 52.03333°N,113.50000°E / 52.03333; 113.50000Coord.: 52° 02′ 0″ N, 113° 30′ 0″ E / 52.03333°N,113.50000°E / 52.03333; 113.50000
Codi postal 672000—672051
Zona horària UTC+10
Prefix telefònic +7 3022
Fundació 1653
Web

Txità - Чита (rus) - és una ciutat de Sibèria, a Rússia, és la capital del territori de Zabaikal.

Es troba a la confluència del riu Txitinka amb el riu Ingoda. També és al trajecte del ferrocarril transsiberià. Es troba a 629 km d'Irkutsk.

En la seva zona hi ha recursos econòmics importants com l'explotació de la fusta de la taigà, l'or i l'urani.

Té una població, estimada l'any 2005, de 308.500 habitants.

És el quarter general del districte militar de Sibèria. Compta amb l'aeroport de Txità Kadala i amb la base militar del Nord-oest de Txità.

Clima[modifica | modifica el codi]

És un clima continental extremat, agreujat pel descens de temperatura que correspon a l'altitud de 650 m en la que es troba la població.

Nuvola apps kweather.svg Temperatures i precipitacions mitjanes de Txità Weather-rain-thunderstorm.svg
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Record altes °C (°F) 0.4
(33)
7.5
(46)
18.3
(65)
26.9
(80)
36.9
(98)
43.2
(110)
43.0
(109)
40.9
(106)
35.0
(95)
26.0
(79)
12.7
(55)
3.3
(38)
43,2
(110)
Mitjana més altes °C (°F) -18.4
(-1)
-12.1
(10)
-1.9
(29)
8.2
(47)
17.0
(63)
24.1
(75)
25.7
(78)
22.8
(73)
16.1
(61)
6.7
(44)
-6.8
(20)
-16.5
(2)
5,6
(42)
Mitjana més baixes °C (°F) -32.5
(-27)
-29.2
(-21)
-19.2
(-3)
-7.0
(19)
0.4
(33)
7.6
(46)
11.7
(53)
9.3
(49)
1.8
(35)
-7.1
(19)
-19.8
(-4)
-29.0
(-20)
-9,3
(15)
Record baixes °C (°F) -49.6
(-57)
-48.0
(-54)
-45.3
(-50)
-29.6
(-21)
-13.3
(8)
-5.4
(22)
0.1
(32)
-9.2
(15)
-10.7
(13)
-33.1
(-28)
-41.1
(-42)
-47.8
(-54)
-49,6
(-57)
Precipitació mm (inches) 2
(0.08)
3
(0.12)
3
(0.12)
9
(0.35)
23
(0.91)
58
(2.28)
102
(4.02)
80
(3.15)
38
(1.5)
10
(0.39)
6
(0.24)
4
(0.16)
338
(13,31)
Font: Pogoda.ru.net[1] 8.09.2007

Història[modifica | modifica el codi]

L'assentament a càrrec dels cosacs es coneix des de 1653 però la competència de la localitat de Nertxinsk va fer que no prosperés gaire fins al segle XX. Va rebre el títol de ciutat el 1851. Cap a 1885 tenia 5.728 habitants i el 1897, 11.480.

Després de 1825 alguns desembristes van ser exiliats a Txità i per això de vegades es coneix a aquesta població com la ciutat dels exilis. Molts dels desembristes eren intel·lectuals i pertanyents a la classe mitjana i per tant la seva arribada va tenir efectes positius (educació, comerç etc.) per a Txità.

Després de la repressió per la revolució russa de 1905, Txità es convertí en centre de manifestacions de treballadors i es va proclamar la República de Txità però el tsar aviat reprimí i acab'a amb el moviment enviant-hi tropes.

Els japonesos ocuparen la ciutat entre 1918 i 1920. De 1920 a 1922 Txità exercí de capital de la República de l'Extrem Orient. Des de 1930 fins a la caiguda de la Unió Soviètica Txità va ser una ciutat tancada als estrangers i a molts soviètics. Les raons per tancar la ciutat probablement eren la seva proximitat a la Xina i per les instal·lacions militars. Durant la segona guerra mundial molts soldats japonesos fets presoners van ser obligats a treballar en la ciutat i alguns edificis tenen estil japonès.

El darrer emperador de la Xina, Pu Yi, i part del seu seguici varen ser mantinguts presoners en un sanatori de la ciutat.[2]

Musulmans de Txità[modifica | modifica el codi]

Cap a la fi del segle XIX molts musulmans s'instal·laren a Txità, atrets pel potencial comercial. La majoria d'aquests musulmans eren d'origen Tàrtar.

Jueus a Txità[modifica | modifica el codi]

Els primers jueus van immigrar a Txità a la segona meitat del segle XIX per participar en el comerç de la plata en les aleshores recent descobertes mines de Transbaikal. Com que la majoria dels jueus immigrats eren homes s'afavoriren les conversions al judaisme de les dones de la localitat. El 1897 vivien a Txità uns 1.200 jueus. Posteriorment Txità va ser un centre de jueus a favor del sionisme i del socialisme Iemelian Iaroslavski (Gubelman), un dels líders bolxevics, nasqué a Txità. També molts jueus de la ciutat es van fer partidaris de la contrarevolució russa (russos blancs). Amb el triomf de la revolució soviètica molts jueus marxaren a ciutats xineses especialment a Harbin. Cap a 1929 la comunitat jueva de Txità va ser declarada fora de la llei i la sinagoga nacionalitzada. Actualment només hi ha uns dos-cents jueus.

Esports[modifica | modifica el codi]

  • FC Txità
  • Rugby en la primera divisió russa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pogoda.ru.net» (en russian). [Consulta: 8 setembre 2007].
  2. S. I. Kuznetsov and S. V. Karasov, "The Last Emperor of China: Internment in the Soviet Union", The Journal of Slavic Military Studies 18(2), 207-226 (2005). DOI: 10.1080/13518040590944430
  • Els materials sobre la vida dels jueus estan extrets dels arxius de la província de Txità però no dels arxius de la KGB.
  •  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba al domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911). 11a edició (en anglès). Cambridge University Press, 1911. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txità