Txu
|
||||
|---|---|---|---|---|
 Vista del riu des d'un pont fronterer a Korday |
||||
| Naixement | Tian Shan | |||
| Desembocadura | Saumul-Kul | |||
| Longitud | Uns 1.000 km | |||
| Superfície de la conca | 60.800 km² | |||
| Territoris de la conca | Kirguizistan i Kazakhstan | |||
 Accediu al Portal:Geografia |
||||
El riu Txu o riu Ču; (ortografia turquesa moderna Çu; també apareix com Shu, Chu, Chui i Chuy; rus: Чу, Kiguiz: Чүй, Kazakh: Шу, xinès Su-yeh o Sui-she) és un curs fluvial de l'Àsia Central a Kirguizistan i Kazakhstan. El seu curs és de 920 km segons l'Enciclopèdia del Islam (a la wikipèdia anglesa s'assenyala 1067 km).
Néix al Kirguizistan a les muntanyes Tien Shan al Terskei Alatan i corre vers el nord-est fins arribar a uns 6 km del llac Issiq Kul al que envia un braç (Kutemaldi); al curs superior se'l coneix pel nom de Kočkar; segueix cap al nord i passa per les gorgues de Bugham (rus Buam) i continua al nord-oest. Rep llavors per la dreta al Gran i Petit Kebin, i per l'esquerra al Aksu i el Kuragati, passant per la vall de Txu on es troba la capital del país, Bishek, i després entra al Kazakhstan passant per la ciutat de Ču; llavors passa per zones desèrtiques i es perd al llac desèrtic de Saumul-Kul, a uns 110 km al nord de l'Amu Darya.
La zona ja estava colonitzada vers la meitat del segon mil·lenni aC en temps de la cultura d'Andronovo (1700-1200 aC). Després hi van viure els sakes i els wusun (psuedo-tocaris). El sogdians iranians s'hi van establir al segle VI [1]; algunes inscripcions i restes d'aquestos pobles han estat trobades i descrites pel savi soviètic A. N. Bernstamm (1910-1956) que comprova que la influencia siriana i bizantina va arribar fins a la zona.
El 776 la vall del Ču i la del Talas foren ocupades pels carlucs (karluks), i les tribus turques es van establir també no molt lluny. La capital regional era Suyab; el khan de la zona residia a Kuz Ordu (Balasagun). Els exèrcits musulmans només hi van arribar un cop, el 810, a la part occidental de la vall, en una campanya contra Kulan. Al segle X hi havia una nombrosa població musulmana però el 982 encara no era general i els nestorians sembla que eren majoria.
El 1141 els karluks foren dominats pels kara-khitai. El 1219 el viatger xinès Chang Chun va trobar la vall poblada i amb diverses ciutats, però després es va despoblar i el 1259 ja s'assenyalen moltes ruïnes. En aquesta regió estava marcada la frontera entre Batu Khan i Mongke; Shayban, khan de l'Horda Blanca, hi va establir un dels seus campaments de hivern. Una epidèmia de pesta (1338) i les guerres civils dels mongols del segle XIV, i finalment les campanyes de Tamerlà, van acabar de buidar la regió. Fins i tots les colònies nestorianes de Pishpek i Tokmak, testimoniades per inscripcions del s segles XIII i XIV van caure a la ruïna.
Més tard la vall va estar sota domini dels calmucs i els kazakhs i al segle XVII va passar als khan de Kokand que va establir les fortaleses de Pishpek (o Pishkek) i Tokmak. Rússia va ocupar les dues fortaleses el 1860; en anys posteriors s'hi van establir colons eslaus. El 1924 es va decidir la divisió de l'Àsia Central Soviètica sota criteris ètnics i una part del riu va formar la frontera entre kara- kirguisos (kazakhs) i kirguisos. El 1932 es va establir al seu curs mitjà un gran combinat agrícola i el 1941 es van construir dos branques del gran canal del Ču.
El riu dona nom al Oblast de Chuy, la província més al nord del Kirguizistan. La ciutat de Ču a Kazakhstan també porta el nom del riu.
-
Gorga de Baum
-
Vall del Txu sota Tokmak
-
medieval balbal prop de la torre Burana a la Vall del Txu
-
Vall del Txu prop de Milyanfan
-
Korday, lloc fronterer
Nota [modifica]
- ↑ Barthold, W. "Balāsāg̲h̲ūn or Balāsaḳūn." Encyclopaedia of Islam. Edited by: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel and W.P. Heinrichs. Brill, 2008. Brill Online. UNIVERSITEITSBIBLIOTHEEK LEIDEN. 11 March 2008 <http://www.brillonline.nl/subscriber/entry?entry=islam_SIM-1131>
Bibliografia [modifica]
- Chavannes, Documents sur les Tou-kiue (Turcs) occidentaux, Sant Petersburg, 1903.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txu |
