Txuktxis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Txuktxis
Txuktxis
Població total 15,000
Regions amb poblacions significatives
Rússia
Llengua Rus, txuktxi
Religió Xamanisme, Cristianisme ortodox
Grups humans relacionats
altres pobles txukotko-kamtxatka

Els txuktxis (en rus чу́кчи en plural i чукча en singular) són un poble indígena que habita un territori molt extens i poc poblat a la península dels Txuktxis, entre les riberes del mar dels Txuktxis i el mar de Bering, a l'Extrem Orient Rus. Parlen la llengua txuktxi. Els txuktxis vivien originàriament als voltants del mar d'Okhotsk. El seu nom prové de txavtxu (ric en rens), però també s'anomenen lygoravetlyan (homes veritables).

La majoria dels txuktxis viuen al districte autònom de Txukotka, però alguns també viuen a la veïna Sakhà, a l'oest, a la província de Magadan i a Koriàkia. Alguns txuktxis també viuen en altres parts de Rússia, així com a Europa i l'Amèrica del Nord. El nombre total de txuktxis al món potser és de 15.000 individus. Segons el cens soviètic del 1989, hi havia 15.184 a l'antiga URSS, dels quals el 70,3% parlaven la seva llengua. D'aquests, el 83,2% vivien a la Província de Magadan (el 78,9% a Txukotka) i el 10,13% a la província de Kamtxatka.

Les dones txuktxis són expertes en la confecció de roba d'abrigar a causa dels hiverns llargs i les temperatures extremadament baixes de la zona on viuen. La roba que duen els txuktxis a l'hivern és molt eficaç contra el fred que impera l'Extrem Orient de Sibèria.

Es considera que van ser els txuktxis qui van desenvolupar la raça de gossos coneguda com a husky siberià, com a gossos bons per a tirar de trineus de càrregues lleugeres, a través d'una cria molt selectiva que incloïa el sacrifici de tots els cadells poc vigorosos. Els huskys es troben avui per tot el món com a gossos de competició i de companyia.

Costums[modifica | modifica el codi]

En una societat patriarcal caracteritzada per l'endogàmia (matrimoni entre cosins), la poligàmia era permesa però poc freqüent, practicaven el matrimoni en grup i la prostitució per hospitalitat; el nuviatge havia de durar d'un a tres anys, però el divorci era fàcil i molt freqüent. Es dividien en dos grups:

  • Txavtxu o txuktxis dels rens, nòmades ramaders de carn i llet, i que feien mapes a terra de gran precisió.
  • Ankalyn, o txuktxis del litoral, sedentaris que pescaven i caçaven morses, foques, i altres mamífers marins. Hi ha barreja de mongols i de cosacs.

A començaments del segle XX eren 6 o 7.000 efectius, fins a 12.000 si els comptaven tots junts. La seva organització social era senzilla i els productes de la pesca es repartien entre els habitants del llogarret. Cada família tenia un ramat de rens. No hi havia caps, però els russos van fer jerema algun ric propietari de rens, encara que només tenia autoritat nominal. Nominalment foren convertits al cristianisme ortodox, però encara persisteixen les pràctiques xamàniques, sacrifiquen animals als genis i creuen en una ànima immortal. Celebraven festes relacionades amb els rens, amb música i exercicis militars. Antigament foren bel·licosos i es van resistir als russos. Eren comerciants de pells i tabac amb els inuit.

Litografia dels txuktxis segons l'expedició de Louis Choris el 1816

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txuktxis
  • Patty A. Gray, 2005, The Predicament of Chukotka's Indigenous Movement: Post-Soviet Activism in the Russian Far North (Cambridge)
  • Anna Kerttula, 2000, Antler on the Sea (Cornell University Press)
  • Waldemar Bogoras, 1909, The Chukchee (Memoirs of the American Museum of Natural History)
  • Llibre Roig dels Pobles de l'Imperi Rus
  • Tot l'Àrtic