Forces de Defensa d'Israel
| Pais | |
| Creació | 28 de maig de 1948 |
| Cossos | |
| Rol | Nacional |
| Comandant Operatiu | Rav Aluf Benny Gantz |
| Ministre de Defensa | Ehud Barak |
| Pressupost | 50.6₪ billion (~$13.5 bilions)[1] (2012) |
| Percentatge del PIB | 6.9% (2011)[2][3] |
| Proveïdors | Israel Aerospace Industries Israel Military Industries Israel Weapon Industries Elbit Systems Elisra Elta Rafael Advanced Defense Systems Soltam Systems Plasan Automotive Industries Hatehof Israel Shipyards SimiGon BUL Transmark Aeronautics Defense Systems Israel Ordnance Corps Meprolight |
| Proveïdors estrangers | |
| Efectius | 176.500 soldats [10] |
| Reserva | 445.000[10] |
| Data de reclutament | 18 anys |
| Personal disponible | Homes entre 18-49: 1,499,186 (est. 2000) dones entre 18-49: 1,462,063 (est. 2000) |
| Aptes per al servei militar | homes entre 18-49: 1,226,903 (est. 2000) dones entre 18-49: 1,192,319 (est. 2000) |
| Nombre de persones que arriben anualment a l'edat militar | homes: 50,348 (est. 2000) dones: 47,996 (est. 2000) |
| Principals Intervencions | Guerra de la Independència (1948–1949) Operacions de represàlia (1950s–1960s) Guerra del Sinaí (1956) Guerra de l'Aigua (1964–1967) Guerra dels Sis Dies (1967) Batalla de Karameh (1968) Guerra de Desgast (1967–1970) Guerra del Yom Kippur (1973) Operació Litani (1978) Primera Guerra del Líban (1982) Conflicte del Sud del Líban (1982–2000) Primera Intifada (1987–1993) Segona Intifada (2000–2005) Segona Guerra del Líban (2006) Guerra de Gaza (2008–2009) |
| Comandants Històrics | Moshe Dayan, Chaim Herzog, Uzi Narkiss, Yitshaq Rabbín, Israel Tal, Ariel Sharon , Mordekhay Gur |
Les Forces de Defensa d'Israel (en hebreu צבא הגנה לישראל, Tsevà ha-Haganà le-Yisrael), anomenat abreujadament צה"ל (Tsahal), és el nom genèric per a les forces armades israelianes, creades a partir d'unitats preexistents de l'Exèrcit Britànic i de l'ala paramilitar de la Haganà després de la fundació d'Israel el 1948. Els seus objectius són la "defensa de l'existència, la integritat territorial i la sobirania de l'Estat d'Israel" i la "protecció dels seus habitants". Donat l'estat de constant activitat militar a les fronteres israelianes des de 1948, Tsahal és una de les institucions més importants i nombroses de l'Estat.
El servei militar és obligatori per als homes entre 18 i 29 anys i per a les dones entre 18 i 26 anys. Les dones casades n'estan exemptes. Les dones que invoquen motius religiosos també n'estan exemptes, si bé aleshores han d'acomplir un servei social substitutori. Els joves s'han d'incorporar quan acaben els seus estudis de secundària; des de 1987 els estudiants que es neguen a incorporar-se per motius polítics o de consciència se'ls coneix com shministim[11]. Els estudiants d'escoles talmúdiques gaudien d'una pròrroga en la incorporació a files, mentre duren els seus estudis; tot i que al 2012 es decidí que també haurien d'incorporar-se a files,[12][13][14] tot i a la seva negativa a fer-ho.[15]El període de reserva s'estén fins als 49 anys, si bé pot variar en funció en funció de les necessitats de la unitat en qüestió o el grau d'especialització del reservista. Les dones desenvolupen gairebé les mateixes funcions que els homes, excepte aquelles que requereixen estar en primera línia del front. Del total de 776 funcions que hi ha al Tsahal, 516 poden ser desenvolupades per dones.
Els homes realitzen un servei militar de 3 anys, i les dones un servei de 21 mesos, els dos amb la possibilitat de ser contractats, si és que l'exèrcit els requereix, per un període d'uns anys o de per vida.
Els membres de les minories (excepte drusos i circassians) no estan obligats a fer el servei militar (se'ls admet, tanmateix, com a professionals).
Taula de continguts |
Història del Tsahal [modifica]
Les Forces de Defensa d'Israel es van crear el 28 de maig de 1948, en el moment de la fundació de l'Estat d'Israel i la guerra araboisraeliana de 1948, succeint així la Haganà (organització paramilitar jueva). De 1949 a 1956, diversos conflictes regionals provaren la seua efectivitat.
De 1956 a 1966, el Tsahal encarà menys conflictes, cosa que va permetre la modernització i convertir-se en un efectiu exèrcit professional. En aquest període, Israel desenvolupà noves tecnologies i amb això un armament superior.
Després d'una dècada relativament tranquil·la, el Tsahal va fer front a cinc guerres importants amb els seus veïns àrabs en menys de 50 anys: la Guerra dels Sis Dies (1967), la Guerra de Desgast (1969-1970), la Guerra del Yom Kippur (1973), la Primera Guerra del Líban (1982-2000) i la Segona Guerra del Líban (2006), en les que Israel va expandir les seues fronteres gràcies a les successives victòries militars.
El Tsahal ha sabut retenir una part de l'esperit de les formacions paramilitars anteriors a l'existència d'Israel, en particular en l'àrea de les relacions humanes, servei voluntari, motivació i exemple personal donat pels oficials que, quan estan al capdavant dels seus subordinats, per comtes d'ordenar Endavant ! diuen Seguiu-me !. Per causa d'aquesta tradició, el nombre de baixes entre els oficials israelians és, percentualment, el més alt del món.
Composició i organització interna [modifica]
| Categoria | קצינים בכירים Oficials superiors |
קצינים זוטרים - Ktzinim Oficials inferiors |
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Codi OTAN | OF-8 | OF-7 | OF-6 | OF-5 | OF-4 | OF-3 | OF-2 | OF-1 | |
|
|
|
||||||||
| רב-אלוף Rav Aluf1 |
אלוף Aluf |
תת-אלוף Tat Aluf |
אלוף משנה Aluf Mishe |
סגן-אלוף Sgan Aluf |
רב סרן Rav Seren |
סרן Seren |
סגן Seguen |
סגן-משנה Seguen Mishne |
|
|
1 actualment, Gabi Ashkenazi |
|||||||||
| Categoria | נגדים-Nagadim Sots-Oficials |
חוגרים - Hogrim Tropa |
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Codi OTAN | WO-2 | WO-1 | OR-9 | OR-8 | OR-7 | OR-6 | OR-5 | OR-4 | OR-3 | OR-2 | OR-1 | |
|
|
|
|
sense insígnia | |||||||||
| רב-נגד Rav-Negad |
רב-נגד משנה Rav nagad mishne |
רב-סמל בכיר Rav-Samal Bachir |
רב-סמל מתקדם Rav-Samal Mitqadem |
רב-סמל ראשון Rav-Samal Rishon |
רב-סמל Rav-Samal |
סמל ראשון Samal Rishon |
סמל Samal |
רב טוראי Rav Torai |
טוראי ראשוןי Tarash1 |
טוראי Turai |
||
|
1 actualment en desús |
||||||||||||
Referències [modifica]
- ↑ David Eshel. «Israel Uses Special Funds To Boost Spending». AviationWeek.
- ↑ David Esel. «Analyzing numbers: The cost of Israeli defense is elusive (page 52)». AviationWeek/dti.
- ↑ Defense budget gets additional NIS 260M ynetnews, Zvi Lavi Published: 11 April 2011, 14:27
- ↑ Charles Levinson. «U.S., Israel Build Military Cooperation». Wall Street Journal, 14 August 2010.
- ↑ New Perspectives on Israeli History: The Early Years of the State, By Laurence Jay Silberstein, (NYU Press 1991), 232
- ↑ Jane's international defense review: IDR, Volume 41, page 18 (Jane's Information Group, 2008)
- ↑ The Unspoken Alliance: Israel's Secret Relationship with Apartheid South Africa, By Sasha Polakow-Suransky, 204
- ↑ Plushnick-Masti, Ramit. «Israel Buys 2 Nuclear-Capable Submarines». The Washington Post, 25 August 2006 [Consulta: 1 juny 2010].
- ↑ France & Iraq: Oil, Arms And French Policy Making in the Middle East, I.B.Tauris, 2 Apr 2006, By David Styan page 39-47
- ↑ 10,0 10,1 "The Institute for National Security Studies", chapter Israel, 2012 May 8, 2012.
- ↑ Trobat, Antoni Lluís. «Les insubmises israelianes: el coratge de no agafar les armes». La Directa, 10/4/2013.
- ↑ http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/partir-hoy-judios-ultraortodoxos-israel-tendran-realizar-servicio-militar/1496273/
- ↑ http://es.noticias.yahoo.com/ultraortodoxos-llamados-ejército-historia-172243901.
- ↑ http://www.cadenaser.com/internacional/articulo/ejercito-israeli-forzado-alistar-jovenes-ultraortodoxos-judios/csrcsrpor/20120801csrcsrint_5/Tes
- ↑ http://www.youtube.com/watch?v=WD3qA5LLUbg
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forces de Defensa d'Israel |