Tzeltals

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tzeltal
Winik Atel
Dansaires tzetzals al palau municipal de San Cristóbal
Dansaires tzetzals al palau municipal de San Cristóbal
Població total 384.074 (2000)[1]
Regions amb poblacions significatives
Chiapas Chiapas
Llengua Tzeltal, espanyol
Religió Cristianisme, religió tradicional
Grups humans relacionats
tzotzils, lacandons, itzá

Els tzeltals són un dels principals pobles indígenes de Mèxic situats a la regió muntanyenca de Los Altos de Chiapas, Mèxic. Són un dels molts grups descendents dels maies; conservant una llengua que pertany a la branca oriental de les llengües maies. Cap al 2010 eren aproximadament uns 500.000 individus, el 34,41 % de la població de Chiapas.[2]

Llengua[modifica | modifica el codi]

El grup lingüístic maia occidental és predominant a Chiapas, les variacions del qual més comuns són el tzeltal i el tzotzil.[3] Ambdues llengües són part de la subdivisió tzeltalan i estan molt relacionades entre si, s'estima que es començaren a separar al voltant de l'any 1200.[3][4] Les dues llengües també estan relacionades a altres llengües maies occidentals de l'estat com el chontal de Tabasco, ch'ol, tojolabal, chuj, q'anjob'al, akatek, jakaltek i motozintlec.[3] La llengua tzeltal es concentra en vint dels 111 municipis de Chiapas amb dos dialectes principals: l'oxchuc de les muntanyes i el bachajonteco de les planures.[3][2] La majoria dels nens són bilingües, tot i que la majoria dels avis són monolingües tzeltal.[5]

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura és l'activitat econòmica bàsica dels tzeltal. Els cultius mesoamericans tradicionals com el blat de moro, fèsols, carbassó i xili però també conreen altres varietats de cultius com el blat, camote, yuca, cotó, algunes fruites, altres vegetals i cafè.[3][2] També crien porcs, rucs, bestiar i aus de corral. Els tzeltal que viuen en viles més grans tendeixen a especialitzar-se en la producció de bestiar, on els excedents són comercialitzats en el sistema del mercat regional. Aquest sistema està relacionat amb l'ampli sistema econòmic mexicà.[4] Les artesanies consisteixen majorment en roba teixida i decorada amb tradicionals dissenys maies. Per a les dones l'article d'ús comú és el huipil; les bruses, estovalles i tovallons són utilitzats a la casa o venuts. Els millors tèxtils provenen de Tenejapa, Pantelhó, Larráinzar i Chenalhó.[6] Tanmateix per a molts tzeltal l'ingrés d'aquests productes agrícoles i artesanals és insuficient per mantenir a les seves famílies, per la qual cosa també tenen treballs assalariats.[4]

Nena tzeltal d'Amatenango

Història[modifica | modifica el codi]

Els tzeltal són descendents dels maies, qui foren una de les primeres i més extenses cultures de Mesoamèrica. Aquest grup va deixar al seu pas un gran nombre de llocs arqueològics com Tikal i Palenque. A més, el conjunt lingüístic maia és un dels més grans dins de les llengües americanes.[3]

Els espanyols van conquistar el territori maia a mitjan segle XVI, incloent el que actualment és l'estat de Chiapas. Van fundar la ciutat de San Cristóbal de las Casas, que estava a la vora del territori tzeltal i van sotmetre als indígenes al sistema d'encomana, obligant-los a pagar tribut. Des dels períodes colonial i postcolonial fins a la Revolució mexicana, aquest i altres grups indígenes van ser forçats a treballar en mines, molins i hisendes de l'Estat a canvi d'un sou deficient. Fins i tot durant el segle XX la marginació cultural i econòmica va romandre constant. Aquesta va culminar amb el moviment zapatista de 1994, on van participar els tzeltal i altres ètnies.[3][7]

A mitjan segle XX, la població de l'estat i de la zona muntanyenca va créixer de manera significativa pel que els recursos locals ja no van ser suficients per al proveïment de tots.[8] En 1930 molts tzeltals juntament amb altres indígenes i mestissos migraren de la zona muntanyenca cap a la selva Lacandona. Aquests immigrants van arribar a la jungla per desmuntar el bosc i poder conrear i criar bestiar. Actualment hi ha grups tzeltala a les regions planes convivint amb altres grups indígenes.[9][10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Indígenes de Mèxic, 2000
  2. 2,0 2,1 2,2 Rodríguez, Jeanette; Fortier, Ted. Cultural Memory : Resistance, Faith and Identity.. Austin, TX, USA: University of Texas Press, 2007, p. 107–114. ISBN 978-0-292-71663-6. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 John P. Schmal. «Chiapas-Forever Indigenous», 2004.
  4. 4,0 4,1 4,2 Lagace, Robert O.; Elenor C. Swanson. «Society-TZELTAL». University of Kent at Canterbury: Centre for Social Anthropology and Computer. [Consulta: June 25, 2011].
  5. González Jiménez, Victor Manuel. Chiapas: Guía para descubrir los encantos del estado. (en spanish). Mexico City: . Editorial Océano de México, SA de CV, 2009, p. 19. ISBN 978-607-400-059-7. 
  6. «Tzeltal» (en spanish). Sistema de Información Cultural. Mexico: CONACULTA. [Consulta: June 25, 2011].
  7. Dumois, Luis. «The Mayan Civilization Time Line», 1 de febrer de 2008.
  8. Speed, Shannon. Dissident Women : Gender and Cultural Politics in Chiapas. Aida Hernandez Castillo and Lynne Stephen. Austin, TX, USA: University of Texas Press. ISBN 0292714173. 
  9. Hidalgo, Margarita G. Contributions to the Sociology of Language : Mexican Indigenous Languages at the Dawn of the Twenty-First Century. Berlin: DEU: Walter de Gruyter & Co. KG Publishers, 2006, p. 106. ISBN 9783110185973. 
  10. «Historia» (en espanyol). Enciclopedia de Los Municipios y Delegaciones de México-Estado de Chiapas, 2010.