U

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Disambig.svg Per a altres significats, vegeu «U (desambiguació)».
Alfabet llatí
A B C D
E F G H I J
K L M N O P
Q R S T U V
W X Y Z
U

L' U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals. El seu nom és u.

L'origen d'aquesta lletra es troba en la majúscula de la ve baixa que a l'edat mitjana es va diferenciar com a una altra lletra per distingir-ne els dos sons

[edita] Fonètica

En català representa el so de la vocal posterior més tancada /u/ (ruc, pallús) o la semivocal /w/ (babau).

En cas de complir les normes ortogràfiques d'accentuació s'escriurà sempre amb accent tancat Ú.

També es pot escriure amb dièresi (ü) per dos motius diferents:

  • Per marcar que és hiat, quan la normativa no permet accentuar per diferenciar-ho: diürn, taüt.
  • Per provocar la pronunciació de la lletra ü en els dígraf gue /ge/ , gui /gi/, de manera que soni la u: pingüí /pingwí/,

Dialectalment i en l'escriptura antiga era utilitzat a València en lloc de la conjunció o i en el català oriental en lloc del pronom feble ho.

[edita] Significats de la lletra U

[edita] Símbols derivats

Commons-logo.svg
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
U